Des de fa un parell de mesos un nou recital recorre la ciutat d’Alacant per a demostrar que la poesia juga ja a estar en tots els llocs de la gent. POETRY SLAM és una proposta nascuda a Barcelona i Madrid i que ara està contagiant afortunadament totes les ciutats del país.

El format és senzill en una sessió a la qual pots assistir prèvia reserva de butaca. Entre 8 i 10 poetes reciten, lligen, expliquen el seu poema en un màxim de tres minuts per a captivar a un públic, temps que no es pot superar per a evitar la penalització.

Però açò no és un recital qualsevol, ací el públic és el que mana i molt públic que acudeix és verge en açò del vers, es mouen per la intuïció, la sensació sentida, l’espontaneïtat impresa i l’instint. L’organització reparteix unes pissarres i guixos que és on la gent puntua, normalment en xicotets grups, a cadascun dels i les participants. Les puntuacions que són subjectives clar, aconsegueix que un mateix poeta puga rebre un 10 o un 3 en la mateixa ronda.

El públic de l’Eslam no és passiu com en altres recitals sinó que és més aviat un protagonista en segon pla que vas agafar a l’espectacle dels slammers o poetes; són secundaris però en primer plànol.

POETRY SLAM ALACANT és un esdeveniment que compta amb l’organització de la poeta alacantina AGORA REIX, sí la poeta de “El recital dels dies” que assumeix el seu paper de directora del recital dinamitzant al públic i orientant als i les participants amb molt humor a més.

En l’edició del passat divendres 30 de novembre el guanyador va ser el poeta Juan Góngora que la seua proposta va ser in crescendo. El seu format, més aviat raper, amb molta rima li va permetre crear una proposta molt propera, també fins i tot fàcil i va aconseguir obtenir la major puntuació en les dues rondes que li va fer vencedor de la sessió. Sens dubte, la poesia, malgrat els clixés, és un gènere, que si existeix predisposició, la gent arriba a connectar amb la intimitat del poeta en un recital que solament val la paraula i la lletra i que manca, per norma del mateix, de atrezos com la música o el vestuari: és afortunadament #solopoesía.

El pròxim Poetry d’Alacant serà el 27 de desembre en el local SIP and WONDER que es troba en el carrer Campos Vassalls, 8, a les 21,30. Si t’interessa participar com a poeta segueix el seu perfil de Facebook on 15 dies abans apareixerà la convocatòria d’inscripció.

Juliet Kent

En els eslam a més hi ha poetes convidats o convidades. I aquesta setmana va ser un descobriment conèixer a Juliet Kent de València que va participar en el recital d’Alacant. Ella és d’aqueixes poetes que beuen i recreen el vers proper amb metàfores que resulten enormes bocanadas d’intimitat explicades sense solemnitat i amb molta claredat. Juliet és una poeta, no de la rima -que també està ben- sinó del to i la seua proposta presenta les seues enyorances, crítiques i autocrítiques interessants, el seu dolor i evocacions i desitjos com un manual per a descobrir les coses essencials que ens passen i que necessitem. Juliet va ser un punt fort, per al meu gust de gran nivell, que li va donar un plus i es va convertir en un regal per a les persones que assistíem al recital perquè va aconseguir elevar les emocions en les seues 10 minut explicats de versos inconformistes. Ens va encantar. Us deixe, com a mostra un poema, que et deixa una mica sense paraules, per a conquistar el cel per part de les dones que ens acompanyen necessàriament en el projecte de vida comuna.

(No) es otro poema feminista

Hemos llenado las calles,

las hemos dejado plagadas de nosotras, Las aceras resoplabas estrógenos,

la progesterona volaba por los tejados de Madrid.

 

Pamplona y Barcelona hablaban un mismo idioma que se estaba dejando la garganta. Nos habéis visto con pancartas reclamando justicia.

Escuchad, aún podéis oír nuestros gritos saliendo de nuestras cuerdas vocales.

 

Cerrar los ojos, aún podéis ver nuestros rostros pintados, y no, no era carmín,

era pintura para que nunca más nos volvamos a mirar al espejo y veamos el púrpura cubriendo heridas.

Quedaos en silencio, nos sentís? Hemos juntado generaciones de almas,

llevamos tanto de historia sobre la costilla que algunos dicen que nos han regalado.. No, nunca nos han regalado nada.

Podemos dirigir empresas, podemos ser madres o no serlo,

Podemos ser solteras casadas o divorciadas. podemos salir solas.

podemos viajar solas.

Podemos estar a solas con nosotras.

Podemos hacer y deshacer porque nos lo hemos ganado. La historia nos avala,

la lucha nos respeta,

valentía se arrodilla cuando nos ve pasar.

 

Y nos ha tocado volver a salir a la calle a reclamar lo que aún nos niegan quienes les da miedo que abramos las alas,

porque saben que como alcemos el vuelo vamos a conquistar el cielo.

 

Queremos que nos respeten, que nos dejen ser,

queremos que nos traten como iguales, queremos, queremos,

querámonos primero nosotras,

y cuando eso suceda,

cuando ni una de nosotras critique,

juzgue o insulte a una hermana ellos no tendrán coraje para hacerlo

 

Hermana yo si te creo pero después me acerco al oído de mi amiga para decir que esa fue la que le quitó el marido a no se quién.

 

Hermana yo si te creo pero luego te observo de abajo a arriba con los rayos x de mis pupilas para enviar un mensaje a mi cerebro diciendo lo mal conjuntada que vas,

la ropa tan poco femenina que usas o lo puta que pareces con ese tacón de aguja.

 

Hermana yo si te creo pero la novia de mi ex es una guarra, mira su instagram, espera que te pasó una captura, vaya ya está con otro la muy puta.

 

Hermana yo si te creo, y cuando dicen mis colegas gilipolleces por la rubia de la esquina del bar me río a carcajadas porque eso no es machismo, esos son mis amigos.

 

Hermana yo si te creo,

pero luego firmo contratos con empresas que me obligan a ir maquillada y acepto empleos de talla 34 donde no cabemos todas.

 

Somos tu manada, pues seámoslo,

sacad las uñas contra cualquiera que menosprecie a una mujer,

enseñad los colmillos ante cualquiera que use el femenino para ser un marchito.

 

Que se os ericen los pelos

que se os apriete la mandíbula cuando veíais a una de nosotras reírse de una hermana.

 

Si nosotras somos su manada,

si lo que nos hacen a una nos lo hacen a todas, empecemos de una vez a defendernos,

 

Empecemos a vernos a todas iguales, empecemos a educar como guerreras, empezamos a ser ejército,

hagamos nuestro trabajo primero y os prometo, que si todas somos una, veremos a aquellos que quieren vernos en agujeros atrincherados como corderos.

 

No vamos a ser una manada vamos a ser las que quemen el código penal, las que cambien el destino.

 

seremos lo que siempre hemos sido, joder, entre todas seremos invencibles.