L’alimentació, necessitat vital de tot ésser humà és també un element social i cultural, que aglutina i unifica a una ciutat. “L’Arròs amb Crosta”, per antonomàsia és el plat típic d’Elx (també d’altres poblacions alacantines) i un dels arrossos més singulars de tot Llevant. Recepta que s’ha anat transmetent de pares a fills durant segles, perquè no es perda en el temps, perquè seguisca formant part de la nostra alimentació, de la nostra cultura i de les nostres tradicions.

Hui, la gastronomia és una de les matèries que més interessen al ciutadà, solament cal veure, les audiències en els programes de televisió, el gran nombre de lectors que tenen les seccions relacionades amb la cuina en periòdics, suplements dominicals i els blogs en internet.

Un portal en internet explica els 500 anys d’història d’aquesta recepta.

Hi ha constància per primera vegada de l’Arròs amb Crosta en els receptaris manuscrits de Ruperto de Nola, el cuiner de Fernando I de Nàpols en 1490. Després i gràcies a la impremta, aqueixos manuscrits apareixen editats en el Llibre de Coch en 1520, escrit en català. Aquest llibre aconseguirà un enorme èxit en ser difós un bon nombre d’exemplars per la impremta. Cinc anys més tard, en 1525 s’edita el mateix llibre de Nola en castellà amb el títol: Llibre de guisats, manjares i potajes, intitulat “Llibre de cozina” (Ací també apareix la recepta del nostre arròs en castellà). Si la iniciativa de la publicació de l’obra es va deure probablement al propi rei Fernando I de Nàpols, és molt possible que la de la seua traducció al castellà sorgira d’un altre sobirà, l’emperador Carlos V el que va poder conèixer la cuina i el receptari de Nola durant la seua estada a Barcelona, al febrer de 1520, dada que pot tenir la seua confirmació en el fet que en la portada de la primera edició castellana figura, ocupant la major part d’aquesta, l’escut imperial.

La recepta de l’A

rròs amb Crosta ha aparegut en diferents versions (segons les condicions alimentoses de cada època i per a les classes socials que la recepta anava dirigida), en els manuscrits i llibres editats en el Segle d’Or, la Il·lustració o Segle de les llums. A la fi del Segle XIX i principis del segle XX, apareixen els primers receptaris escrits per dones que inclouen aquest arròs. També hem documentat la històra en els períodes durant la Dictadura de Primo de Rivera, la II República, la guerra civil, la postguerra (anys del fam).

La popularització de “La Crosta”, està molt lligada a l’auge econòmic del calçat en els anys 60, desenes d’emigrants d’altres regions espanyoles, arriben a Elx per a treballar, alguns d’ells, anys més tard obrin restaurants (El Granaino, L’Extremeny) fusionant la cuina de la seua terra d’origen amb la il·licitana, i en les seues cartes i menús comencen aparèixer d’una forma més generalitzada l’Arròs amb Crosta. Els il·licitans d’origen i els homes i dones que arriben de fora, comencen a degustar aquest plat d’una forma habitual anara de les seues cases. Així, fins als nostres dies; fins al segle XXI on els grans xefs (Susi Díaz de Restaurant La Finca, Estel Michelin) han preparat i difonc la recepta.

Mesos de recerca

Després de molts mesos de recerca s’ha elaborat les “Anotacions per a la història de l’Arròs amb Crosta, el plat típic d’Elx”, una àmplia informació de totes les vicissituds d’aquesta delícia gastronòmica durant cinc segles. Aquest treball ho ha realitzat un grup de persones enquadrades en Sanwicoworking, una fàbrica d’idees on estan diversos professionals del periodisme, fotografia, disseny, maquetació, comunicació, arquitectura i artistes plàstics.