Ahlam Bsharat és una escriptora Palestina que va participar aquesta setmana en la Residència Creativa del Mediterrani que organitza l’entitat pública CASA MEDITERRÁNEO a la ciutat d’Alacant. Ella va nàixer en Tammun en el nord del seu país, encara que ara viu en Tamallah, prop de Jerusalem. El seu lloc d’origen és un lloc de molta de calor, dedicat a l’agricultura, amb belles muntanyes i rius, plena naturalesa, qüestió que està present en la seua literatura. També existeixen assentaments israelians. Entre altres coses, treballa en el Ministeri de Cultura on va emprendre un projecte compromés amb la literatura infantil de la qual és especialista i creadora.

P: Eres autora guardonada de poesia, novel·les, has fet guions de ràdio i televisió. Com des de la nostra revista ens sentim compromesos amb el gènere volem conéixer quin tipus de poesia fas, els temes, la qual cosa assegues…

R: En poesia escric sobre pensaments no novel·lescos. La vida, la meua llar, el meu apartament de Ramallah que em dóna la tranquil·litat per a estar sola però entre la gent. Les meues flors al balcó, és a dir la meua poesia és la meua vida actual. Per tant, és el meu món interior. D’alguna manera són les meues memòries que transporte en un gan camió replet de reflexions existencials. A mi em feia por publicar la poesia que al final és com veig la vida i explicar el que estic vivint. Estar espantada és la condició de ser poeta i per això la por és un dels meus temes principals en la poesia: no sóc una persona real sinó sóc com els meus poemes. El dia que els publique seré llavors real.

P: La infància t’importa. Vas ser finalista per al Premi Etisalat de Literatura Àrab per a xiquets i xiquetes. De fet has fet tallers d’escriptura creativa per a la infància.

R: En els meus poemes i les meues novel·les escric sobre la meua infància. A la ciutat on vaig nàixer em sentia un xicotet insecte però també com una filla del vent, dels arbres, els sons dels ocells i dels rius, sent naturalesa lluny de tot, i vaig descobrir que tenia també una família. Aquesta situació ha sigut la base per a convertir-me en una narradora de contes per a entretindre’m a la meua mateixa i a la resta de la infància.

P: Vas ser artista en residència a Bèlgica i França, quins projectes vas desenvolupar?

R: A Bèlgica vaig estar en 2008, la meua primera residència a Europa on va ser com un exercici de viure sola, lluny de la meua terra bregant en una nova part del món. Un mes allí. La meua experiència a França, quatre mesos a París, va ser un projecte per a treballar un dels meus llibres on recree el meu lloc profund que he parlat en la meua infància. Va ser molt interessant escriure en aquesta ciutat plena d’art que és París contant la història de la xiqueta que viu al costat del Mar Mort.

La teua última novel·la crec que va ser La factoria de la memòria (traduït lliurement). Una obra que ocorre al teu país. Què comptaries de la teua novel·la per a atraure els-as lectors-as.

R: Parla d’un xic que perd a la seua mare i per tant pateix per aqueixa situació. Creu que està traint la memòria de la seua mare perquè viu el present. Per tant, és un debat interior del personatge sobre la vida en un format filosòfic, situació que trobes en aquesta i altres novel·les meues. Una novel·la que ocorre en un lloc real de Palestina que és el cim Al Asor que està en un lloc ocupat per Israel. Vaig intentar donar la llibertat a aqueix lloc en la meua novel·la donant l’oportunitat a tres xics i una xica per a jugar allí, al joc de la memòria, que és una lluita contra l’oblit on cada jugador té un rol específic en l’activitat que realitzen davall d’un arbre propi de Palestina i Jordània que és el Carob. Per tant parle de l’ocupació però des d’està metàfora que relate.

P: Què vas fer el dilluns en la trobada organitzada per Casa Mediterrani?

R: M’ha donat l’oportunitat d’estar lluny de la por i de posar els meus poemes en un llibre tots junts. A vegades necessitem estar lluny dels nostres hàbits o lloc de confort perquè t’enforteix perquè intentes descobrir la raó per a viure en l’actualitat. Em dóna l’oportunitat de practicar els meus sentiments i de tornar a aqueixa xicoteta xiqueta del meu lloc profund. En la trobada vaig tornar a la meua infància on tinc alguna cosa que fer, que intente descobrir.

Nota: per a la realització d’aquesta entrevista comptem amb la participació professional d’Ariadna García en qualitat de traductora, cosa que agraïm molt.