Dimarts passat 9 de març la Llibreria 80 Mundos va acollir una nova sessió del cicle “Els Alicantes: ciutats i futur” organitzat per Antonio Adsuar que és Graduat en Història i Filosofia. És professor de secundària a Sant Joan i un gran aficionat al joc de l’alfil.
És autor del llibre “La odisea del libro, la transición digital: guía para autores, editores, libreros y bibliotecarios”, que és un text sobre el futur del llibre i de la lectura en l’era digital publicat per Editorial Diëresis (Barcelona 2017) i fundador de la comunitat de lectors Libroensayo.com
En l’actualitat coordina Alicantinismo.com que és un blog que ha fundat, centrat en la reflexió crítica sobre la identitat alacantina i el futur de la província d’Alacant en el segle XXI.
La sessió que plantege aquest dimarts va tindre com a tema monogràfic la cultura i va convidar a Juanjo Cervetto en qualitat d’editor i promotor de la revista LOBLANC.INFO
Pregunta Ens podries explicar Juanjo els projectes que dirigeixes, LOBLANC i editorial Elèctric Romanç i que creus que poden aportar a la cultura d’Alacant?
Resposta: Eléctrico Romance és una xicoteta editorial alacantina que té la seua versió en paper i la seua versió digital. L’edició de llibres està centrada en tres col·leccions: El Puente de los Espejos que és una col·lecció creada per a difondre el gènere de la poesia, la col·lecció Todo era Junio l’interés del qual són els relats i recentment es va presentar la col·lecció dedicada a la literatura amb finalitats solidaris i cooperatius que hem denominat Todo era Marzo amb la presentació del seu primer llibre “Todo era Marzo i altres relats”.
La part digital de la nostra editorial és, des de 2018, la nostra revista cultural en línia LOBLANC.INFO un mitjà centrat en l’actualitat cultural de la província d’Alacant i aqueixa és la nostra principal motivació i realitzat en les dues llengües de la Comunitat Valenciana.
P: Quin seria en general la teua valoració de l’estat de la cultura a la nostra ciutat?
R: Com sóc possibilista i en general bastant optimista, crec que la vida cultural de la ciutat està bastant sana gràcies a projectes públics i privats del conjunt de la ciutadania.
A nivell públic tinc la necessitat de destacar a una entitat molt compromesa a la ciutat que és la Seu Universitària Ciutat d’Alacant que en situacions de normalitat organitzava fins més de 300 activitats anuals.
D’altra banda, considere que la xarxa de museus està desenvolupant una gran labor destacant especialment al MARQ i el MUBAG de la Diputació d’Alacant. També el MACA de l’Ajuntament d’Alacant així com l’oferta una mica més privada del Museu d’Aigües i el Museu de la Volvo.
Vull també destacar una entitat molt compromesa amb la cultura que és la CASA MEDITERRÁNEO que ha aconseguit la quota de 20 activitats mensuals, quasi una diària.
A nivell privat és de la meua consideració l’espai cultural EL TALLER TUMBAO que és un lloc artístic, musical, de poesia i altres arts així com a la Fundació Mediterrani hereva de l’antiga CAM que promou, entre altres iniciatives, la Campanya de Teatre No Professional del Mediterrani
P: Què creus que podrien millorar les administracions públiques en el seu suport a la cultura?
R: Continue sent optimista i positivista. A la ciutat d’Alacant hi ha dues iniciatives molt interessants de suport al teixit emprenedor del sector de la cultura:
a) Hub d’Emprenedoria Cultural que es realitzarà en les Cigarreras i que serà un nou espai de treball col·laboratiu per al sector de les indústries culturals i que sembla una cosa més possible de cara a l’any que ve.
b) Impulsa Cultura Projecta amb dues edicions que enguany assumeix un plus propiciant el programa “La incubadora de Impulsacultura Projecta de les ICC’s” sobre el qual està vigent en l’actualitat el procés de licitació d’aqueix contracte per valor de 213. 664, 50€. Tinc una molt bona impressió d’aquest programa perquè vaig ser participant en la seua primera edició.
En aquesta nova etapa política autonòmica vull destacar l’actual labor de CONSORCI DE MUSEUS que ha acostat Alacant a la dinàmica cultural de la ciutat de València i això és d’agrair: de fet, aquesta setmana es va inaugurar l’exposició de la fotògrafa alacantina més internacional que és Cristina de Middel.
Com a esdeveniments de referència acaba d’arrancar la 8é edició de PHOTOALICANTE el lema de la qual d’enguany és “Espais compartits” i finalment, la Universitat Miguel Hernádez ha creat la Càtedra Iberoamericana Indústries Culturals i Creatives que és una font d’investigació i coneixement en el sector cultural.
P: Creus que es fa bon periodisme cultural a Alacant?
R: Tinc una molt bona impressió dels i les professionals dels mitjans de comunicació que desenvolupen la seua labor en l’àmbit de la cultura. Els mitjans generalistes com el diari INFORMACIÓ i Alacant Plaza estan desenvolupant una acció molt compromesa en el sector de la cultura. D’altra banda, vull destacar l’actuació dels mitjans més alternatius en cultura que són Alacant Live Music i Alacant MAG que dirigeixen Jon López i María Gilabert, respectivament. La lectura dels mitjans alternatius incloent a LOBLANC és compatible per als i les lectors perquè tenen la seua pròpia personalitat i línia editorial que ho fa molt positiu per a la ciutadania.
P: Per sectors quins creus que estan més desenvolupats i quins menys: teatre, cinema, literatura, art i altres….
R: En literatura hi ha bons exemples a la província d’editorials que són l’origen del sector. Hi ha diversos exemples però vull citar a l’Editorial Mankell que dirigeix una gran animadora cultural que és Marina Vicente i aprofite per a anunciar que el passat 8 de març es va presentar la nova editorial Harmonia al Campello. Una iniciativa de tres dones emprenedores centrada en l’art, la cultura i la moda.
Em resulta molt important destacar dos premis que potencien la literatura en valencià. D’una banda, el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià així com el Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia. En literatura és essencial puntualitzar sobre el treball temàtic des d’Orihuela realitzat per la Fundació Miguel Hernández.
Respecte al cinema tenim un Festival a Alacant cada vegada més digne. I, probablement, la millor notícia és que el cineasta alacantí Javier Marco guanya el Goya 2021 al millor curtmetratge de ficció per “A la cara”.
Quant a l’art és necessari esmentar que la ciutat només té dues galeries d’art: Galeria Aural d’una banda i PCA Galery Art per un altre. Això necessita millorar molt per a estar prop de l’art contemporani que s’està realitzat en el món.
En relació a la moda vull destacar que hi ha grans emprenedores-és amb dissenys de moda molt personals com són, per exemple, el treball desenvolupat per la marca Ànima Mercè.
Finalment, en el teatre l’oferta pública teatral a la província d’Alacant és molt rellevant. Alacant El Principal, Elda El Castelar, Petrer El Teatre Cervantes, Villena El Chapí, Orihuela El Teatre Circ i La Nucia, Teulada o Torrevieja amb els seus tremends Auditoris i d’això només vull destacar l’ineficient servei que ofereix Renfe en la zona del Vinalopó on l’últim tren és a les 19.30 i això ho fa incompatible per a veure teatre un divendres o un dissabte qualsevol algú com jo que utilitza serveis públics.
A més, en 2020, la Diputació d’Alacant va emprendre una iniciativa per a afavorir el teatre a la província per grups de teatre locals consensuada amb el sector de les arts escèniques de la província.
I vull destacar un festival que tenim a Alacant que és de referència teatral al país amb la MOSTRA DE TEATRE ESPAÑOL D’AUTORS I AUTORES CONTEMPORANIS.
P: Quins creus que són els reptes de la cultura Alacantina per als pròxims 5-10 anys?
R: Considere que necessitem un major compromís de qui programa amb el treball cultural a desenvolupar amb la infància. És el futur. Deixe a consideració la monetització de la cultura, el consum cultural, perquè és un bé de primera necessitat i els artístiques i creadors han també de menjar tots els dies.
En els pròxims anys ens enfrontem a la digitalització o en definitiva a l’oferta cultural en línia, ara provocat per la pandèmia, però que ha vingut per a quedar-se. No és que m’agrade especialment, però serà un vehicle, gratis o pagat, d’accés a la cultura en els nous temps.
Per a finalitzar considere que necessitem en cultura un Compromís amb l’Accessibilitat: cultura per a les persones sordes, cegues o amb capacitats intel·lectuals diferents.
Encara que ja ho he indicat, cal recolzar, més si cap, a l’emprenedoria cultural per a la riquesa d’agents de la cultura de la provincia.
Comentarios