El divendres 23 de novembre es compleix el 35 aniversari de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), una llei que es va aprovar a la ciutat d’Alacant en una sessió de les Corts Valencianes que es va fer a Alacant.

Amb motiu d’aquesta data un total de 22 entitats socials, sindicals, partits polítics, universitàries han constituït la Plataforma Alacant pel Valencià que es va presentar el divendres a més de llegir el manifest de constitució de la mateixa on van intervindre  M. Àngels Francés. Directora del departament de catalana de la Universitat d’Alacant, Francesc Sanguino, director del Teatre Principal y Alicia Garijo, directora del Teatre Arniches.

 

La Plataforma està integrada per la CIVICA,  el departament de catalana de la Universitat d’Alacant, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Acció Cultural del País Valencià (Alacant), la delegació d’Alacant de l’Institut d’estudis catalans, Compromís, Esquerra Unida, Podem, Esquerra Republicana del País Valencià, Muixeranga d’Alacant, Casal popular Tio Cuc, Colla Corball de l’Alacantí, Comissions Obreres del País Valencià, Intersindical Valenciana, Gatzara, Colla dimonis Puto del Socós, MEKA (mesa del carnestoltes d’Alacant), Plataforma dret a decidir d’Alacant, Colla Cocó dolçaines i tabals i Kali Nord.

La plataforma Alacant pel Valencià fa públic un MANIFEST per expressar els aspectes sobre el quals considera que cal incidir per avançar en la normalització del valencià a Alacant.

  1. El valencià, a l’ensenyament

Les entitats culturals i socials i les administracions han de fomentar que les xiquetes i els xiquets d’Alacant es matriculen en programes amb una alta presència del valencià. Són programes educatius de qualitat i els únics que garanteixen l’aprenentatge de les dues llengües oficials i d’una tercera llengua.

  1. El valencià, als mitjans de comunicació

És necessari que els mitjans de comunicació locals, tant escrits com audiovisuals, facen un ús efectiu del valencià.

  1. El valencià, a l’espai públic

Cal que la senyalització de la ciutat siga en valencià (noms de carrers, barris, localitats pròximes, edificis oficials, transport públic, etc.). Això exigeix el recuperació i la correcta fixació de la toponímia. Els noms del lloc són part fonamental del patrimoni cultural de tots i totes.

Atesa la importància d’Alacant com a nucli comercial per a la mateixa ciutat i per a les comarques meridionals, cal que hi haja accions directes que afavorisquen l’ús oral i escrit del valencià en les botigues, en els restaurants i en les superfícies comercials. Això ajudarà a garantir en aquest àmbit els drets lingüístics de tots els ciutadans, d’Alacant i de fora.

  1. El valencià, a l’administració

L’administració pública ha de garantir que els ciutadans que vulguen usar el valencià ho puguen fer amb completa normalitat. Més encara: demanem mesures per a promoure que la ciutadania faça servir el seu dret de dirigir-se a l’administració. Això implica que tot el personal de la funció pública d’Alacant ha de poder atendre en valencià.

  1. Benvinguts i benvingudes!

Animem els alacantins i les alacantines a convertir-se en valencianoparlants actius. Les llengües s’aprenen amb l’ús, fent-les servir, parlant-les a l’escola, al carrer, a les botigues, als mitjans de comunicació, a l’administració…