Visitar Alcoi té molts ingredients i un d’ells és visitar i gaudir del Cementeri Municipal de Cantagallet o de Sant Antoni Abat en el Camí al Parc Natural de la Font Roja on fruit de la proximitat al nucli urbà del Cementeri Vell i a la forta epidèmia de còlera, es va procedir a habilitar el recinte actual.

El cementeri es va convertir en un autèntic espai de representació social, fidel reflex de la societat industrial alcoiana que ha permés que, des de 2012, forme part de la  Ruta Europea de Cementeris considerada Itinerari Cultural pel Consell d’Europa.

La zona de major riquesa i varietat artística del cementeri és la dels panteons exempts, autèntiques microarquitecturas on els diversos artistes van tindre una considerable llibertat creativa, sent evident una evolució en els estils artístics des de l’eclecticisme, que serà el de major difusió, fins a arribar als historicismos, al modernisme de cort nouveau en menor mesura i, finalment, a exemples d’art-déco i racionalisme.

Fa uns dies es va celebrar la Setmana Europea dels Cementeris programant els dies 1 i 2 de juny diferents vistes guiades; la primera d’elles una ruta guiada nocturna i la segona de diumenge al matí. Com és habitual, aquests itineraris van ser realitzats pels historiadors locals Lluis Vidal i Elisa Beneyto.

Visitar la seua ciutat dormida permet descobrir diferents espai singulars com el recinte del clergat i religioses, el cementeri civil, la parcel·la de militars, les galeries subterrànies, crec que exemple únic a Espanya, els hipogeus, el cenotafio, la rasa distingida, osseres i les fosses comunes…

Endinsar-se en el cementeri revela quins són els panteons que amaguen a les més il·lustres famílies industrials, els més simples enterraments en terra amb una creu de fusta o on descansen aquelles humils famílies proletàries de la Revolució Industrial.

Es pot plantejar, per tant, com una ruta monumental d’un Museu a l’aire lliure que els alacantins i alacantines hem de descobrir, entre altres, com la tomba de Agustin Albors Blanes, conegut com El pelletes. Va ser Diputat a Corts i Alcalde la ciutat que va ser qui va proclamar la Primera República Espanyola a Alcoi. Quan al juliol l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) va declarar la vaga general , Albors va tractar de negociar amb els vaguistes infructuosament, reunint-se amb els seus capitostos a l’ajuntament, sense èxit. Es van fer alguns trets contra els manifestants que ho envoltaven. Aquests, en resposta, van assaltar i van incendiar l’edifici i van assassinar a Albors i la seua làpida assenyala “mort en el seu lloc en ocórrer els successos de juliol de 1873 en els quals els seus ensangonats i mutilades restes” es troben en el Cementeri.

També les restes simbòliques en el cenotafio del cantautor alcoià Ovidi Montllor que van acabar al costat dels de ‘Teresa la boja’, la protagonista d’una de les seues cançons més conegudes. Ovidi es troba en el panteó d’alcoians il·lustres, prop del pioner de l’esport, Eduardo Latorre, encara que realment és un espai de reconeixement i homenatge que no ha crescut amb el temps de manera singular.

Cal destacar per la seua bellesa i originalitat el situat al costat de l’entrada i que podem veure en la fotografia principal d’aquest article. Es tracta del Panteó familiar d’Agustín Gisbert (1903): obra de Vicente Pascual, José Cort Meita com a enginyer, Fernando Cabrera Cantó com a pintor i Lorenzo Ridaura Gosálbez com a escultor.

Cal recordar que el cementeri d’Alcoi ja ha rebut diversos guardons pel seu valor patrimonial i arquitectònic i el passat octubre va obtindre el premi com a millor història documentada en el concurs de Cementeris d’Espanya, que organitza la revista «Adéu Cultural»

La varietat de vegetació també aporta un model iconogràfic en tot el recinte. Mentre que en la part catòlica ha predominat l’ús dels xiprers i la vegetació de fulla perenne, en altres zones, en canvi, ens trobem davant una vegetació més pròpia d’un jardí malenconiós, d’un cementeri anglosaxó.