Alejandro Colomes va venir a Alacant a sopar i parlar d’ell però, sobretot, de les seues 17 llibres que té en les llibreries del barri. Marina Vicente, editora i directora de l’Agència Mankell, li ha convidat al cicle de trobades literàries El Sabor de las Palabras. Palomas va nàixer a Barcelona en el 67. Es va llicenciar en Filologia Anglesa i té un Màster en Poesia pel New College de Sant Francisco. Ha publicat poemaris com como “Entre el ruido y la vida” o “Aunque no haya nadie” o novel·les de clar tall poètic com a como “Agua cerrada”- Premi Nadal 2018 per la seua última novel·la, “Un amor”. Escriu molt a partir del que té al costat. Si vol escriure d’una família escull l’estructura familiar que ja té. Com ell diu, la dinàmica de les mentides, dels secrets, de les mitges veritats, del que no dol, del que millor que no dolga, açò a ell li dóna la vida. Vol als seus personatges com a companys de viatge, no com a companys d’una relació. Viu en mig del camp, en una casa, amb el seu gos. Tenia una tia bibliotecària i açò alguna cosa haurà ajudat a tot. Diu de la família que li interessa mentre que és un territori de relacions no triades al que es deu sobreviure. Hi ha molta psicoanàlisi en la seua vida i no pot evitar que es reflectisca.
Pregunta: Una mare, Un gos i Un amor. La suposada trilogia acabada, però aleshores arriba Oksana i dius que t’enamores del personatge- Açò pot gestar el to be continued?
Resposta: Jo mentiria si et diguera que és una història tancada perquè jo no la sent així. Quan hi haja quatre es dirà tetralogia. Em pose tramspes per a no deixar les coses, com és el cas de Oksana. Ara tinc un motiu per a seguir desenvolupant i no acomiadar-me. No m’agraden els adéus si no hi ha motius de força, en el meu cas, tinc tots els motius per a quedar-me amb ells.
P: Per cert, distingies en la teua última novel·la entre “un amor” i “l’amor”, com volent fer diferent les paraules, pels seus matisos.
R: Un amor enamoramiento açò, en principi, no és l’amor. En el meu cas particular, tendisc a relacionar o encasellar l’amor on no hi ha tensió sexual. En el enamoramiento el sexe ennuvola el seny. M’agrada voler sense tensió.
P: Expliquen que et mous en el terreny de la literatura més emocional. Per tant, com la vida mateixa, en la qual a les persones ens atrapen els sentiments, tan necessaris. T’agrada situar-te en aquest lloc? Per exemple, en Un Amor.
R: Sembla que estem en el menyspreu de l’emocional o del sentimental, en aquest últim cas, és quan el menyspreu és màxim. Si no sentim res és que som mobles. Hi ha autors i autores que li fa por tractar l’emoció. Per a tractar les emocions en ficció has de ser conscient de la teua talla com a autor, atès que és molt difícil descriure el material que compon el cor.
P: Com sobrevius a aquella etapa creativa que vas tenir de literatura juvenil?
R: Mai vaig escriure per a aqueix sector, però és veritat que una novel·la va trobar el seu camí que derive en aqueix tipus de lector encara que era un llibre d’adults. El mercat va trobar aqueixa via.
P: Com es pot ser Master en Poesia pel New Collage de Sant Fancisco? No ha de ser per una qüestió professional especialment…
R: Volia anar-me de casa, però amb una raó que fóra creïble, que significara una qüestió pròpia d’Alejandro a l’efecte de la meua família. Per cert, el Màster no ho he pogut convalidar.
P: Quin és el “manantial” de la teua creació, el concret, la del fet específic que desenvolupa l’eix?
R: És la meua pròpia família, però amb el meu filtre que la fa més peculiar. El “manantial” és la meua forma de mirar, el filtre de cadascun, atès que tots som molt originals. Jo en canvi no tinc filtre el que tinc és sobretot desvergonyiment.
P: M’encanta quan expresses, amb sinceritat, aqueixa enveja per ser mare o dona. Donant-li un valor essencial a aqueixa condició. Vives és un món on t’assegues dona, vestit d’home o és una altra cosa?
R: No em sent dona perquè no sé com és. Aqueixa és la curiositat, com és la condició de dona. Li preguntava a una amiga com t’assegues amb un cos de dona. No sóc capaç d’entendre un cos que té una textura diferent. Sóc capaç de ficar-me en l’ànima i l’emoció, però no en el cos que a més no sé com ho utilitzaria. Jo veig jugadores de tennis en una final del Roland Garros, on elles estan pendents de com les miren… gestos que són per als altres, i on han d’invertir un deu per cent més per la suposada imatge pública i és una tensió, encara que ho visquen de forma més natural a com ho viuria jo en la meua qualitat d’home.
P: Què li proposaries a un Ministre o Ministra de Cultura que puga durar més de 6 dies en el seu càrrec?
R: El que millor que li pot passar un ministre, quan acabe, és que no sàpien ni el seu nom. Perquè cal gestionar, les bones obres, sense importar exactament qui és la persona que ho ha co-promogut. I també seria important que aqueix càrrec concret ho triaren dels primers de la llista, no com ara que van al tancament una vegada s’han seleccionat les carteres teòricament més importants.
INSTANTÀNIES:
La teua cançó favorita.
La teua ciutat de l’amor.
No m’agraden les ciutats.
L’últim poemari que has llegit
De Ben Clark.
A Barcelona), a on portaries a algú especial:
A la meua casa.
Veus pel·lícules per internet o per TV
No veig.
Facebook o twitter
Les dues xarxes per igual.
Comentarios