Editar llibres no està en perill d’extinció (…i dues)

La professió d’editor-a de llibres no està en perill d’extinció. Als qui conec, he descobert que estan plens de coratge i il·lusió, i són, en un grau o un altre, grans persones humanes, com es diu ara. Saben escalar muntanyes, recorren els camins amb paciència.

He après en aquesta etapa l’assossec, la valentia de la humilitat i a fer les coses, més si cap, amb el cor. Perquè aquesta professió té molt cor a més de màrqueting irremeiable, febles balanços i el temps que és de bronze, per a arribar, almenys, en la tercera posició de les importàncies de les persones, havent dinat i dormir, també llegir i connectar.

Encara que tot va començar en el cor, en una de les editorials alacantines que jo dirigeix tot va néixer -per diferents motius- a Villena, un novembre de 2016. Des de l’Editorial Eléctrico Romance ho presentàvem tot, la nostra col·lecció de poesia i el nostre primer llibre.

COL·LECCIÓ DE POESIA “PUENTE DE LOS ESPEJOS”

A la primera col·lecció li vam posar el Puente de los Espejos i no m’importa tornar a explicar el motiu. És un pont construït al costat del Saler Nou de la Fortuna que creuava la Séquia del Rei de Villena i era, com no podia ser d’una altra forma, una via de trobada entre poblacions. Un pont que ja és inoblidable i des d’aquell dia, per la nostra col·lecció, més especial, si cap, que ja no és una utopia com indicava en el seu article Jesús García Guardiola.

L’edició especial, a penes 125 exemplars, per a aquella nit de la presentació a la Casa de la Cultura de Villena KAKV, no l’oblidaré mai, per qui va estar i per qui va venir ex profeso per a estar i fer-nos sentir també. Aquella edició, la hi dediquem, entre altres persones, a Amanda pel estares, descobriments i paradisos -encara que efímers- també intensos en un homenatge als no llocs, els llocs que no existeixen, els llocs especials que nosaltres els fem existir. Pura poesia des d’on cantar les cançons de la teva vida.

El poemari va ser Inédita Edición” de Amalio Gran, una obra que van investigar Ana Valdés i José Silva, des de la qual van construir aquesta antologia. Un treball que mai tindré paraules per a agrair la seva dedicació i disponibilitat. Com deien ells, “Inédita Edició va ser una selecció que intenta recollir a tots els Amalios: l’enamorat i el dolgut d’amor, el compromès, el crític amb la societat i els poders fàctics, el que mira pels finestrals, l’amant de la música, de la cervesa i del tabac, el no-violent, el descregut, l’amic, el familiar, el sarcàstic, el trist, el que parla de paraules… En definitiva, poemes amb els quals conèixer al veritable Amalio”. Presses, en ell, les justes.

El número 2 vi de mà de l’autor José Luis Rico amb el seu poemari “Un niño con un reloj a cuestas»” que va il·lustrar Jaume Marzal i va prologar José Luis Ferris. Com compte la contraportada, estem davant una obra anòmala, o millor, diferent dins de la producció poètica. En “Un niño con un reloj a cuestras”, ha pretès realitzar una espècie de cirurgia del discurs, tractant d’arribar a la medul·la del poema; condensant l’impacte emocional cara al lector. No obstant això, aquesta frescor de la brevetat no està renyida en absolut amb la coherència de la seva trajectòria cap al coneixement de l’ésser humà a través del seu propi coneixement i el plantejament dels “Grans Dubtes” existencials.

Nosaltres, aquesta iniciativa, la vivim a més com un nou pas, perquè ens uneixen moltes coses vinculades a la vida cultural de la ciutat d’Alacant. Compartim aquesta tensió que ens fa més lliures, reflexius i coherents. Se’ns va posar aquest camí davant i decidim recórrer-lo, fer passos. Crear i donar suport a la creació ens uneix. El recorregut humà ja ha valgut la pena. Tenir projectes intensos ens importa, aquest és un d’ells.

Aquesta col·lecció té diferents títols en les llibreries. El Núm. 3 “Suite de las Ciudades”, que és una antologia de l’autor Federico García Lorca realitzada per l’escriptor José Luis Ferris i el Núm. 4 “Tres meses en Nueva York” del poeta Javier Calàbria que es va presentar el 23 d’abril de 2018, dia del llibre.

L’anys 2021ha estat replet de poesia amb les publicació de dos poemaris “Cosas que nunca te dije”, que essencialment és un poemari d’amor i de desamor no tràgic i “El tiempo que me diste” que rememora la història afectiva de l’autor amb un grup de dones importants en la seva vida. De tots dos poemaris l’autor soc jo, sense més.

El final d’enguany va coincidir amb la presentació d’un llibre de recerca poètica d’Esther Abellán Rodes que va recuperar la denominació de “Poetas en el Puente de los Espejos”.

Des d’una visió sense judicis previs, aquest llibre és un acostament a les poètiques de 66 autors, alguns d’ells amb gran recorregut i altres nouvinguts. Aquestes Trobades es completen amb una Antologia inèdita dels poetes ressenyats i d’alguns més que, per diversos motius, no han pogut travessar encara El Pont dels Miralls. A més, els poemes estan il·lustrats pels creadors Rocío Díaz Bernal, Esteban Borrell Cardona i Enrique Cano Zapata. En l’última part, Bibliografia poètica 2000-2021, s’han rastrejat els poemaris publicats durant aquest període, així com altres obres que l’autora considera indispensables com a lectora. Des de la metàfora del Pont dels Miralls, Abellán ha intentat mirar-se en tots aquells que donen vida a la creació poètica, que comparteixen lletres, sentiments, passió i compromís, que mantenen vu la flama de la cultura amb els seus versos i ens conviden a detenir el temps a través de les seves lletres.

COL·LECCIÓ DE CONTES I RELATS “TODO ERA JUNIO”

En 2018 comencem una nova col·lecció, la segona. Va ser una col·lecció de novel·les minúscules o, millor, de contes i relats. Busquem a un lector, a una de lectora, d’instants i intensitats. Que necessita començar i acabar amb una certa rapidesa: en el trajecte al treball, en el transport públic urbà diari, en un micro viatgi amb tren de rodalia, en l’espera d’una cita, reposant al parc. Alguna cosa que comença i acaba sense descansos. El no-res, i afegeix  el petit, és un dels majors afrodisíacs que existeixen, un deliciós combustible que encén la metxa de la imaginació.

La col·lecció es va dir “Todo era Junio”. Juny té moltes coses, fins i tot la nit més curta de l’any. El solstici que transforma la llum de les agulles del rellotge, la intensitat i durada dels matins i les tardes, fa augmentar les relacions i els diàlegs entre tots i totes.

Juny és un incendi controlat. Milions de fogueres recorren essencialment el Mediterrani, les seves ribes, els carrers i places, i provoquen una convivència de projecte comú. Al juny ocorrien i ocorren tantes coses i se’ns van quedar gravades en el més íntim. Per això la denominació; aquesta col·lecció serà per a tots i per a totes, tot: “Tot era Juny”.

Dues obres de relats van iniciar aquesta col·lecció: “La frontera: relatos para un territorio compartido” creats per Esther Abellán, Jon López, Lydia Na, Manuel A. Velandia i Pepa Navarro. Posteriorment “Mujeres que veo, mujeres que conozco. Relatos” en el qual van participar Helena Vilella, Pepa Navarro, Àgora Reix, Ana Simarro i José Luis Rico.

L’any 2011 ens va permetre publicar el llibre “Ventanas y otros relatos. Banda sonora de una pandemia”, una obra monogràfica -per primera vegada- de l’autora Pepa Navarro que ja havia treballat amb nosaltres.

Podríem definir a Pepa Navarro com l’escriptora de les coses rutinàries, perquè ella és una dona observadora, detallista, delicada, que fixa la seva mirada en les minúcies que als altres ens poden passar desapercebudes però que ella, en canvi, converteix en el centre de la història: un lloc en el mercat, un balcó, un ancià al qual li queda poc per comptar, una visita al cementiri…

Sens dubte, deu històries per a assaborir, a traguitos curts com la seua extensió, sense necessitat de devorar-les, perquè el veritable plaer d’aquest llibre és llegir i escoltar la banda sonora que batega darrere de cada paràgraf, la de la música que ens proposa però també la de la pròpiament del lector, que no deixarà de palpitar davant la lectura de les emocions fresques i càlides amb les quals Pepa ens estomaca sense tot just avisar en cadascuna de les narracions en les us podreu endinsar.

En 2023 està previst la publicació d’una nova de relats LGTBI, si les circumstàncies ho permeten.

MANKELL, UN PROJECTE EDITORIAL AMB EMPENYIMENT

Aquesta editorial va aterrar a Alacant, crec, un 25 de maig de 2017 impulsat per Marina Beckett (Marina Vicente), que és essencialment una lectora compulsiva, melòmana, cinèfila i addicta a l’art, en general, i a la literatura, en particular. En l’actualitat, dirigeix 17 Muses que és una iniciativa del sector de la literatura que l’ha convertit en una agenda del llibre on han integrat als propis llibreters de tota Espanya incorporant la seva programació que està oberta, per tant, a tot el país.

El dia 1 de setembre es va fer el llançament de la nova web www.17musas.com que engloba al segell editorial Mankell i ofereix formació per a autors on els acompanyen durant tot el procés d’edició, incentivant la promoció de les seves obres a més de recolzar la creació de la seva imatge de marca ajudant-los a entrar en el circuit literari.

FOTO

Ens diuen que la seua proposta neix amb la il·lusió per trobar l’increïble, l’imprevist, la qual cosa no està escrit per a la il·luminació de noves Ítacas. L’editorial té en agenda la literatura de gènere negre i històrica però ha obert una col·lecció de literatura infantil i la nova col·lecció Sentit Invers on ha publicat el poemari de Carmina Seva “Azul melacolía” o “Callejero biográfico del barrio de Benalúa de Alicante” d’Alfredo Campello i Ernesto Martín. Recentment ha vist la llum “Conmigo no cuentes (aproximadamente 100 relatos)” de l’autor Pepe Reig Cruañes.