Quan em vaig plantejar quin seria el primer tema de la columna a LOBLANC, vaig pensar que l’elogi de la mentida estaria bé. Al cap i a la fi les arts es basen en la mentida per a crear i mostrar així la veritat. Ara, tenint en compte com estan els polítics hui en dia amb les seues mentides als currículums, m’han tret les ganes.

Això em permet tornar a coses més terrenals, com per exemple el Teatre Arniches. Fa poc Alícia Garijo, la responsable de l’Institut Valencià de Cultura a Alacant, presentava la seua nova programació. I en acabar, com passa a quasi tots els encontres de premsa i cultura xarrem un poc del que s’ha dit. Com hi ha confiança dóna gust dir que sembla que les coses marxen.

Fa poc més d’un any se la va nombrar delegada de l’IVC i tenia per davant tot un repte de marcar empremta i fer que l’Arniches tinguera un sentit, que es notara que hi havia algú dirigint-lo i que mobilitzara el sector.

Encara queda molt per fer, això és evident, però hi ha bones senyals. En el queda fins a la fi de la temporada portaran obres molt interessants i estaran participant amb tres festivals, un dels quals de nova creació, i seran seu del torneig de dramatúrgia valenciana. Em fa molt de goig veure que Garijo anima eixe mercat.

Si Garijo acaba de fer l’any, qui no tardarà en fer tres anys és Francesc Sanguino com a director del Principal. La primavera li segueix portant bones notícies després de que l’any passat s’anunciara que la Generalitat entrarie amb diners a les butxaques per resoldre els problemes de financiació. Els protocols segueixen en marxa. I està previst que ja l’estiu comencen les obres a un edifici que les necessita.

Si als dos teatres la cosa pareix que va per bon camí, altra cosa és la situació de les companyies i dels intèrprets que s’encarreguen de donar-los el contingut. Això ja és prou més complicat. El mercat està fotut. I els seus treballadors ho passen malament en alguns casos. Els professionals sempre diuen que el teatre està en crisi i per això no els agrada de vegades repetir-se en la queixa. No sé si l’arribada d’À Punt amb l’emissió en proves el 25 d’abril animarà ja d’una volta la feina. Esperem que sí. I que siga ràpid.