Divendres passat, 8 de juliol en el Centre Cultural Verge del Carmen, es va inaugurar l’exposició de pintura “La meua naturalesa” de María Teresa Durá.
L’art és una cosa tan profunda, tan sagrat… perquè parla de l’ànima de les persones, de la seua essència, la seua ser. Dels seus sentiments i emocions, i del que realment importa a l’ésser humà. Parla de la nostra cultura i de la nostra forma de vida, de com som els éssers humans i ens desemboliquem en el nostre entorn, de la relació amb tot el que ens envolta, de la nostra relació amb el món.
La nostra obra parla de nosaltres, és inevitable. De les nostres emocions, del nostre amor pel que pintem, perplexitat, desaprovació… o simplement serveix per a qüestionar-nos unes certes coses sense prendre cap posició.
En definitiva, parla de les coses que ens importen, i això ja diu molt de nosaltres. En el meu cas parla de la meua fascinació per la vida, en totes les seues formes, de la seua exuberància i el seu poder. De la meua sorpresa davant la naturalesa, tan bella com poderosa, tan amable com destructora, amb totes les seues contradiccions i la seua ordre natural. I com no, amb aqueix caos dins de l’ordre, la qual cosa em resulta molt interessant i atraient. Es pinta per a poder expressar el que no es pot fer amb paraules.