Conéixer i entrevistar a Armando Parodi va ser una sort d’aquest redactor perquè em va permetre acostar-me a un tema que sembla vital per a ell i crec essencial per a alacantins i alacantines: Tabarca, la tabarquinitat mediterrània i les seues tabarquinidades, amb un conjunt d’històries humanes que van des de fa 250 anys fins als nostres dies.

El desembre passat va presentar el seu nou llibre Crónicas de Nueva Tabarca editat per l’Ajuntament d’Alacant i la Universitat d’Alacant dins de la col·lecció Alacant, ciutat de la memòria.

En l’actualitat es troba impartint i coordinant en la Seu de la Universitat d’Alacant el Seminari de Crónicas de Nueva Tabarca que se celebra tots els dijous fins al 2 d’abril de 2020 (https://s.ua.es/aob8)

Pregunta: Tindre el cognom Parodi és la clau, veritat, per a conéixer els teus orígens vinculats a Tabarca.

Resposta: El meu trastatarabuelo ja va nàixer en Nova Tabarca i el pentabuelo va ser el que va vindre rescatat de Tabarka de Tunísia. El dubte és si ell va nàixer en Pegli de Gènova o ja a l’illa de Tunísia.

P: El teu llibre presentat al desembre, “Crónicas de Nueva Tabarca”, què creus que pot aportar a la cultura dels alacantins i alacantines.

R: Des de fa bastants anys porte fent molts articles que a més pujava en un blog propi. Davant el dubte de qui ho podria editar va ser la meua parella qui em va convéncer per a construir una possible obra. Quan li vaig presentar al director de la col·lecció literària Alacant en la Memòria els va semblar molt adequada la publicació de l’obra eixint íntegre, sense correccions.

Estic treballant en el meu nou llibre que anomenaré “Tabarquinidades” que serà una obra de testimoniatges, curiositats, històries de la cotidianeidad i documents poc habituals

P: Tabarca, es pot considerar la Ítaca alacantina? Una espècie d’Utopia, una apassionant història d’una illa i els seus habitants.

R: En realitat sí, la qual cosa jo denomine el periple tabarquino amb algunes utopies aconseguides i unes altres que cal acabar-les. La utopia com a fracàs ja ha desaparegut. El repte de futur jo el situe en l’ordenament dels visitants, descarregant l’estiu i incentivant d’alguna manera l’hivern. Descobrir les albes des del cap de Falcó i els capvespres des de l’illot de la Pedrera.

P: L’Epopeia històrica del poble tabarquino per a declarar-lo Ben Immaterial de la Humanitat sembla el nou repte, alguna cosa que va començar a forjar-se en 2014.

R: Els antecedents són molt anteriors. En 1965 es va signar l’agermanament d’Alacant amb la ciutat de Caloforte a l’illa de San Pietro. Les illes de Sardenya eren també places fortes, amb llocs emmurallats de protecció contra pirateria. Les quatre illes estan unides per un mateix succés històric, de la seua immigració pel mediterrani. Aquest fet en si, en l’actualitat recau en José Manuel Pérez, Director del Museu de Tabarca, que porta la iniciativa d’aquest projecte a Alacant.

P: Què creus que haguera ocorregut amb Tabarca si Carles III no haguera rescatat als genovesos i no s’haguera repoblat l’Illa Plana?

R: Hauria sigut simplement un lloc turístic i estaria bastant perjudicada. No es van produir assentaments permanents probablement pel relleu i els corrents submarins i perquè realment tampoc hi havia aigua dolça.

P: Transcorreguts 10 anys de l’assentament «els colons viuen en la més escanyolida misèria per falta d’activitat laboral» segons les investigacions de la comissió del governador interí.

R: Els tabarquins ho van passar molt malament. Això va continuar perquè en 1935 va haver-hi un article en premsa local que es va titular com Las Hurdes alacantines

P: De la pesca és realment molt important l’Almadrava de Tabarca.

R: Aquesta època va ser un moment de bondat ja que crec una certa riquesa que va produir benestar en els tabarquins en els anys 40 del segle passat, on fins i tot treballaven dones i xiquets.

P: Tinc curiositat pel procés de substitució de l’idioma. En el llibre dius que abans de dos anys havien perdut el seu dialecte genovés pel valencià de la gent de la costa.

R: El tabarquí és realment un idioma o dialecte que és un batibull de paraules italianes, espanyol i àrab. Existeix un diccionari de Fiorenzo Tus que és l’autor de l’únic diccionari tabarquí. Ell és professor de lingüística de la Universitat di Sàsser a Sardenya. Certament eren coneixedors de l’espanyol per l’assentament militar.

P: El projecte «Tabarca Island» valorat en 240 milions pretenia convertir l’Illa en un centre turístic internacional l’any 1962.

R: Una empresa de Madrid ho va presentar a l’Ajuntament, però van ser els propis tabarquinos els qui el van tombar.