Recentment, un equip d’arqueòlogues i arqueòlegs de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant han tret a la llum la porta principal de l’assentament protohistòric de Los Almadenes (Hellín, Albacete). L’objectiu de la campanya d’excavació ha sigut estudiar la porta oriental de l’assentament i comprendre millor el sistema d’accés a la potent fortificació.

L’actuació forma part d’un projecte d’investigació més ampli centrat en l’estudi de Los Almadenes i el seu entorn durant el període històric conegut com a ferro antic. Aquests estudis es van iniciar l’any 1993 i han continuat fins ara i han revelat nombrosos detalls de la vida quotidiana i de l’organització social i econòmica d’aquest assentament datat entre finals del segle VII i mitjans del VI aC.

L’assentament, d’uns 5.000 m² d’extensió, es troba en un paratge natural espectacular marcat pels rius Mundo i Segura que conflueixen a tot just tres quilòmetres al sud del jaciment. Així, la fortificació s’erigeix en un turó triangular protegit per dos dels costats pels penya-segats que formen el canó de Los Almadenes. (Figura 1).

Sense terres aptes per a la agricultura i la ramaderia i fortament emmurallat, es desconeixia per què en el segle VI aC un grup humà va decidir alçar un assentament d’una mica més de mitja hectàrea en un entorn àrid i inhòspit per a la vida humana amb unes mesures defensives tan potents. A aquest interrogant, s’hi sumava el fet de tenir una duració molt curta, ja que va ser abandonat a penes unes dècades després de la fundació i mai va tornar a ser ocupat. Durant les quasi dues dècades d’investigació dirigides per la catedràtica de la UA Feliciana Sala s’han afegit diferents peces al puzle que han permès generar una hipòtesi consolidada: un assentament de vocació minera dedicat a l’explotació del sofre.

La campanya sobre la porta principal, que va acabar a la fi del setembre del 2020, ha aportat noves dades que reforçarien aquesta hipòtesi de l’explotació del sofre dels voltants. En aquest sentit, s’explica que la porta de la muralla excavada enguany no coincidisca amb les característiques típiques d’una porta urbana o militar, com es documenta en altres llocs arqueològics similars.

Fort caràcter econòmic

La porta de Los Almadenes té un marcat caràcter econòmic. «Té com a tret distintiu un moll de càrrega i descàrrega destinat al tràfec de mercaderies i materials com així ho testifiquen les nombroses àmfores i gots d’emmagatzematge trobats en els edificis excavats fins ara», apunta Feliciana Sala. La porta obri pas a un corredor d’entrada, d’uns 3 m d’amplària, que es pot considerar normal dins de les construccions defensives d’aquesta època, el més insòlit és el desnivell d’aproximadament 1 m que hi ha entre el corredor d’entrada i l’exterior. En aquest punt, afig Sala, «l’espadat que envolta el cim va ser convenientment retocat fins a deixar un sortint pla que funcionaria com un moll de càrrega i descàrrega respectant una petita rampa en l’extrem dret de la porta per a permetre’n l’accés a l’interior”. (Figura 2)

Així doncs, la informació que aporta l’excavació de la porta principal de l’assentament sembla reforçar el motiu que se sospitava per a la fundació de l’assentament. Els experts de la UA indiquen que «el cost econòmic i humà que suposa construir un enclavament fortament fortificat en un espai de difícil accés, àrid i hostil, aporta la certesa que la fundació va ser deguda a una empresa socioeconòmica capaç de generar enormes beneficis en el segle VI aC» I en aquests moments el sofre era un element escàs i altament apreciat per les potències mediterrànies que començaven a traçar complexes xarxes de comerç en el Mediterrani occidental. Totes les dades que ha aportat la investigació arqueològica al llarg de aquests anys justificarien que la fundació de l’enclavament «en un punt tan a l’interior de la conca del Segura no va ser un altre que l’explotació d’una matèria primera costosa i benvolguda: el sofre. Això implicaria l’existència en aquesta època d’un sistema productiu d’obtenció d’aquest producte i l’eixida comercial d’aquest a través del riu Segura», expliquen els codirectors de la excavació Feliciana Sala i Pascual Perdiguero, catedràtica d’Arqueologia i investigador predoctoral de la UA respectivament.

La atípica localització del lloc, la construcció d’una potent fortificació amb una porta d’accés amb moll de càrrega, l’existència d’espais destinats a l’emmagatzematge de grans quantitats d’àmfores i gots d’emmagatzematge i la confirmació de les anàlisis d’algunes restes de sofre en contextos estratigràfics fiables, «aporten, a poc a poc, respostes que dibuixen un panorama molt interessant per a la investigació arqueològica sobre el jaciment d’Hellín i que promet continuar oferint dades per al coneixement dels sistemes d’organització de les societats protohistòriques», assenyalen Sala i Perdiguero.

En la campanya sobre la porta principal han participat professors, doctorands i estudiants de la Universitat d’Alacant i especialistes de diverses disciplines de la Universitat de València: Arturo García, Elena Grau, José Luis Martínez, Pascual Perdiguero, Guillem Pérez, Pedro Ramón, Patricia Rosell, Feliciana Sala i Pablo Verdú. Aquests treballs s’han dut a terme gràcies a una subvenció del Programa per al desenvolupament de projectes d’investigació sobre el Patrimoni Local de l’Instituto de Estudios Albacetenses “Don Juan Manuel” (IEA).