La divulgació de l’arquitectura i l’art coetani fet en la segona meitat del segle xx serà el tema central d’un nou cicle que començarà el pròxim dijous 7 de febrer a la Seu Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4): Arquitectura i Art. La Construcció de la Modernitat. 1950-2000.
El cicle, coordinat i impartit pel professor Santiago Varela Botella, també arquitecte i doctor en Arquitectura, afirma que les realitzacions que temporalment ens resulten pròximes i amb les quals convivim en la quotidianitat, tenen uns valors que han sigut escassament divulgats. L’àmbit expositiu de les conferències se situa en aquelles actuacions fetes a la província d’Alacant durant la segona meitat del segle xx, en un context de l’arquitectura de les avantguardes que van renovar el panorama europeu en aquesta disciplina i en les arts plàstiques.
El seminari tractarà aquesta temàtica en cinc conferències, cada dijous a les 20.15 hores, des del 7 de febrer al 14 de març: «La Modernidad en Europa»; «La Modernidad en España»; «El urbanismo de la Modernidad»; «Integración entre Arquitectura y Arte»; i «Tras la Modernidad».
Programa
Dijous 7 febrer. «LA MODERNIDAD EN EUROPA»: El Purisme, Le Corbusier; Quan menys va ser més, Mies van der Rohe; La sistemàtica docent, Bauhaus; L’abstracció, Ritveld; L’organicisme nòrdic, Alvar Aalto.
Dijous 14 febrer. «LA MODERNIDAD EN ESPAÑA»: Els inicis a Espanya; L’arribada a Alacant. Obres de Miguel López; Els anys seixanta. Treballs de José Antonio García Solera; La dècada desenvolupista. Arquitectura de Juan Guardiola Gaya.
Dijous 21 febrer. «EL URBANISMO DE LA MODERNIDAD»: La Ciutat de Vacances, Ciutat Prieto, a Alacant; Planificació del Polígon Primer a la platja de Sant Joan; Poblats de Colonització al Baix Segura.
Dijous 7 març. «INTEGRACIÓN ENTRE ARQUITECTURA Y ARTE»: Els espais urbans; L’arquitectura religiosa i la participació a les esglésies de Colonització; Santa Maria del Mar a Xàbia.
Dijous 14 març. «TRAS LA MODERNIDAD»: Solucions diverses; La restauració en arquitectura; Recuperar la ciutat; Formes noves; Camins d’internalització.
Comentarios