Jo vaig conéixer a Beatriz Giovanna en 2014, just en el moment que va publicar el seu fotopoemario Poesia d’Alta Traïción en el qual van participar grans fotògrafs com Juan Sanz i Manuel Antonio Velandia. Un projecte nascut dels seus estudis de feminismes i sobretot de ciutadania lliure on deconstruir el patriarcat, la desigualtat entre els individus i la violència de gènere i que busca la situació de les dones i la d’altres grups vulnerables, de qualsevol persona, independentment del seu sexe, gènere, cos, orientació sexual, expressions comportamentales sexuals i identitat sexual. Poesia d’Alta Traïció és un fotopoemario, com va assenyalar Guillermo Cano, on la fotografia no il·lustra la poesia, ni el poema és imatge parlada. Fotografia i poesia es complementen. Aquesta relació poètica amb ella, la nostra, amb tot això, ja va començar bé.

Amb motiu del Festival Folklòric Internacional en Homenatge a Colòmbia realitzat en la zona EDUSI de les Cigarreras el mes de juliol vaig tindre oportunitat d’estar amb Beatriz que participava en la fira de projectes i productes de l’esdeveniment amb la presentació del seu últim poemari “Desnuda junto al mar” recentment publicat.

El seu últim poemari, que recomane, té dos grans capítols. El primer, poc habitual, en el qual es retrata la bellesa masculina des de l’òptica d’una dona. Estan poc acostumats els i les creadors a invertir temps en aquest aspecte tan visible que és de gènere també i per això crec que això em sembla un gran descobriment des de la creació poètica. El capítol dos, és un exercici profund cap a la memòria, els somnis i l’art.

La imatge, parcial, que et pot quedar quan lliges coses sobre ella, no d’ella, la resumisc en tres paraules: fragilitat, delicada i tímida. I això, en qualsevol cas, és parcial. Al meu Beatriz em sembla a més tot el contrari: una poeta-dona contundent en els seus versos on recrea el que a ella li sembla essencial i important. També, jo a ella, la sent molt compromesa, on hi ha àmbits socials, i també polítics, del qual no arrapa temps per a reflexionar-los en les seues lletres i això m’agrada. I finalment, una dona oberta als diàlegs per a reflexionar i transformar coses de les nostres vides i això a mi em sembla essencial. Per això, per al meu aquesta poeta s’ix dels clixés que semblen essencialment tòpics femenins perquè està en guàrdia i aqueixa intensitat a mi em sembla molt interessant.

La primera part del poemari “Nua al costat del mar” el resumisc en tres paraules: desig, anhel i alguna masculinitat fervent, i pose exemples.

I parle desitjos que freguen l’exigència,

No quiero que olvides las bocas que has besado,

Quiero que me beses con muchas bocas,

Largo y despacio.

I parle desitjos, que aspiren a sentir-ho tot,

Si digo orgasmo ¿tendré uno?

I parle de desitjos, escrits amb claredat,

El mundo tiene tus pasos

Y yo quiero tu peso.

 

Els anhels, que són desitjos amb més ànsia, els trobe en diversos versos que ajuden a construir una certa màgia evocadora:

Yo te veo, Amor, y soy tan feliz

Que de mirarte encuentro el mar y el universo.

———

Esta noche será la de los cuentos prometidos.

I m’encanta descobrir els frecs masculins en els seus versos, tan essencials també, i que vénen a demostrar totes les formes diferents que tenim de sentir les persones:

Hay un tiempo,

Tan solo un tiempo,

En el que tu barba

Subió por mis rodillas.

Superat el primer repte, si inicies el viatge a la segona part del poemari, quasi tot es nodreix a base de memòria, record i somnis. Els seus versos són un homenatge al record i retenció dels moments i els fets, on la poeta conserva diversos objectes domesticats per a recordar les coses i les persones sentides i es nodreix, a vegades, de la fantasia per a crear o desitjar els seus nous somnis.

Aquest és un espai poètic del llibre aparentment forjat en el nord o en els nortes, amb referències al Xiquet cantàbric, en almenys dues ocasions, la ciutat de Guernica o el pujol de Ekeberg, més al nord.

Però ací també és inoblidable l’amor, amb versos com:

Yo he de quererte cuando respire un poema

Y exhale tu nombre en la mañana.

Yo he de escucharte cuando beba agua fresca

En los vasos de la tierra pura y sin marcas.

Ho confirme, molt recomanable la lectura en tranquil·litat de “Desnuda junto al mar”.