Beatriz Giovanna i Manuel A. Velandia reciten en el Dia Mundial de la Poesia

¿Qué es poesía? Dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía… eres tú.

Gustavo Adolfo Bécquer

La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia va ser aprovada per la UNESCO a París en 1999. D’acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d’aquesta acció era donar suport a la diversitat lingüística a través de l’expressió poètica i donar l’oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seues respectives comunitats.

Com diu Nacions Unides, la poesia és una manifestació de la diversitat en el diàleg, de la lliure circulació de les idees per mitjà de la paraula, de la creativitat i de la innovació. La poesia contribueix a la diversitat creativa en qüestionar de manera sempre renovada la forma en què usem les paraules i les nostres maneres de percebre i interpretar la realitat. Gràcies a les seues associacions i metàfores i a la seua gramàtica singular, el llenguatge poètic constitueix sens dubte una altra faceta del diàleg entre les cultures, una via d’expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors i furs més interns i reafirmar-se en la seua identitat així com restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.

L’agenda d’esdeveniments per a ahir a la província era ampli, entre altres, s’anava a celebrar una nova edició del Poetry Eslam i un recital d’Inma Saavedra a Alacant o el Recital Poètic Musical Dona i Poesia en el municipi de l’Alguenya, però l’estat d’alarma ha obligat a suspendre’l tot. Però com els i les poetes no paren, molts d’ells han proposat diferents accions online per a arribar a les cases i recollim en aquest article només una representació que ve de mà de la poeta Beatriz Giovanna i del poeta Manuel Velandia, per a aquest dissabte poètic, ja a la primavera.

Beatriz Giovanna ens va proposar un recital com una metralleta amb diferents carregadors. Entre ells amb algun poema dels antics.

A mi m’agrada l’últim poemari, “Desnuda junto al mar”, on en una part retrata la bellesa masculina i en l’altra es nodreix de memòria, record i somnis. Els seus versos són com un homenatge al record i retenció dels moments i els fets.

Però el dissabte, va tindre una amplitud de sentits on va recordar la seua terra i els dolors que va ser molt emocionant. Va ironitzar sobre el coronavirus, que no està malament, que ens anava a permetre tindre les cases netes i va lamentar no ser propietària d’una fàbrica de paper higiènic i com estem estranyant els bars recorda un poema viscut a Polop de la Marina, en una cafeteria.

Va parlar del seu fill, Jack, que compleix els seus 21 anys a qui li dedique un poema que quasi va ser un homenatge al que sent d’ell i amb ell i que li agradaria que el seu fill poguera tindre els mateixos drets que qualsevol ésser humà.

“I encara que estiga confitada i confinada la poesia és molt important per a mi”, va dir Beatriz Giovanna.

Hay toque de queda en Bogotá.

Mi hermano está trabajando,

y yo quiero que vuelva sano y salvo a casa, que se cuide.

¡Fuerza Colombia!

Manuel Velandia va somiar fa uns dies que estava fent un recital poètic a Espanya, ara resideix en la seua terra Colòmbia, i va plantejar per a ahir un recital online a la 20 h del nostre país i a les 14 del seu. Un recital que recorre, diu, els grans temes de l’Exili a Espanya, de l’Exili a Colòmbia i de l’amor que és universal. Com diu ell, és una manera d’estar prop de la genta fins i tot estant lluny en dies en què les persones no poden eixir de les seues cases.

Tots els poemes que va llegir eren nous, d’un llibre que està preparant que no li ha posat nom al llibre i això va ser inesperat.

La poesia de Velandia, insistisc, és un crit gens estrident que se t’amuntega en cada respiració i que et deixa en silenci, amb la mirada perduda no sé on però molt ficat en l’escènica dels seus versos.

Té uns versos d’esperança i amor, però ens descobreix que les relacions d’amor són una mica matemàtiques, tenen química o els agrada la geometria. I recita un poema.

Però sobretot el seu recital va ser un conjunt de cites o trobades, amb diferents persones, algunes amb humor i unes altres amb dolor. Amb humor, quan una dona li va preguntar com estimular el clitorix, això que no és un botoncito. I llavors, llig el seu poema “El diable truca a la vostra porta”. Amb dolor, quan evoca l’exili que sona a plor però també a noves trobades. La separació dels territoris i les seues persones és una contradicció o els poemes per a amigues que se li nega la possibilitat de ser.

Va reflexionar sobre la necessitat de les companyies, les mirades, les abraçades fins i tot els besos que li fan falta. “No en la galta sinó pegat al buit que ja tinc en el cor”. Me hace falta un beso Em fa falta un bes, va ser un poema que emociona fins a la llàgrima.

Va fer algunes referències a Lorca i va recordar al seu amic Maura Cabral que no sap que li estime i que no li importen els seus genitals.

Va recordar el poema “Explorant la meua existència”, que va ser l’últim poema que va escriure a Espanya. Diu també que li fa molta mancada Espanya.

En la recta final compte que s’atreveix aquest mateix matí a fer un exercici poètic on es parla de com t’has de voler a tu mateix. Quan va acabar el recital oficial, després va llegir d’antics poemaris com  “Déjame penetrar… por ese oído.  Poemas para mis hombres.”

En qualsevol cas, sense crítica, ahir li falte un poema d’amor a María, la seua mare, que no està amb ell, perquè fa temps -el feliç temps- que va deixar d’estar-lo. María és aqueixa persona, tan vital, en la vida de Manuel que pertany al grup dels quals obliden les coses de hui i recorden com si fóra hui les coses d’abans d’ahir. I això produeix, com a poc, tristesa perquè l’Alzheimer esfondra interiorment a les persones que el tenen i desajusta la manera de sentir als que els acompanyen.

“Si lleves la r, la b, i la l en la paraula Problemes, et queda Poemes (Hui és el dia mundial de la poesia).