La Diputació d’Alacant va presentar el dijous 17 l’exposició dels treballs guanyadors del primer Certamen de Portafolios de Fotografia organitzat per la institució. Sota el títol “‘Huellas * Diálogos * Comunidad. IDENTIDADES FOTOGRÁFIcas”, la mostra recull les propostes de Carlos Balsalobre, Loles Ureña&Juan Carlos Puig i Marc Vicens.

El diputat de Cultura, Cèsar August Asencio, i el coordinador del projecte, Feliciano López Pastor, han inaugurat la nova proposta que inclou, a més, l’edició d’un catàleg amb deu imatges de cadascun dels autors. “La Diputació posa l’accent principalment en la promoció dels valors culturals que atresorem com a província i en aquest cas, a través del certamen de fotografia, volem potenciar l’activitat dels artistes locals immersos en aqueixa disciplina. A més, gràcies a la mostra que presentem hui, els ciutadans poden aproximar-se a l’obra dels autors guanyadors, un extraordinari aparador per a conéixer a fons el camp de la fotografia alacantina”, ha matisat el diputat.

L’exposició, comisariada per Pilar Escanero, podrà visitar-se fins al pròxim 9 de febrer i inclou els projectes ‘Nova arqueologia’ de Balsalobre, ‘No trepitjar’ d’Ureña&Puig i ‘Prá-Kys-Tấo’ de Vicens. Les tres propostes van ser seleccionades pel jurat del certamen, promogut per la Diputació d’Alacant, de els 31 treballs presentats -384 fotografies- i, tal com ha assenyalat Escanero, “responen a una filosofia com a part interpretativa dels seus respectius missatges perquè cap imatge és trivial ni està buida per a escapar a la lectura de l’espectador”.

Carlos Balsalobre

Fotògraf professional i autor, Balsalobre és membre de l’Associació d’Artistes Contemporanis Alacant, ACOA, promotor associat, docent i coordinador d’exposicions en L’Espai Centre Fotogràfic, així com co director d’Estudi Zero Fotografia. Ha participat en nombroses exposicions.

En l’exposició Balsalobre presenta l’enorme impacte de la “burbuja immobiliària” que ha donat lloc a una infinitat de successos relacionats i concatenats: econòmics, socials, polítics, etc… Hi ha un abans i un després, perquè ha commogut de tal manera el nostre entorn mes pròxim que encara no acabem de digerir-lo. Com si es tractara d’una arqueologia futura l’autor fotografia els llocs que es van projectar com a somnis, il·lusions i que van ser abandonats després de l’enfonsament de les delicades i fràgils estrucuturas que l’estaven sustentant.

 

Loles Ureña&Juan Carlos Puig

Ureña va estudiar Arquitectura Tècnica i Enginyeria de l’Edificació. Igual que el seu company, Juan Carlos Puig, és experta en “Arts visuals, fotografia i projecte creatiu personal” per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Tots dos estan vinculats a 7s7 magazine, ell com a codirector i ella com a fotògrafa i redactora, i col·laboren amb el periòdic digital Alacant Plaza i en la revista musical Buencalle, entre altres coses, a més d’haver participat en diverses exposicions.

Així mateix, en l’actualitat, Ureña és fotògrafa i redactora d’Aprendre a ensenyar. Per part seua, Puig conviu entre diferents disciplines creatives, pintura, interiorisme i fotografia.

“No pisar”, la seua proposta en l’exposició és la història d’una fira internacional d’art contemporani on les obres adquireixen un altre significat nou a través dels seus ulls fotogràfics, on obres, galeristes, artistes i públic assumeixen un nou rol efímer, tan efímer com un instant en el qual els fotògrafs busquen mimetitzar, interpretar i transgredir “la sintaxi” per a això han sigut destinats

Marc Vicens

Vicens va cursar la titulació de “Expert Universitari en Arts Visuals” en la UMH. A més, posseeix un màster en Fotografia de Reportatge i ha participat en diferents cursos i seminaris com Creative Workshop li Broncolor, l’I Congrés de Fotografia Digital i Drets d’Autor, el Curs de Gestió Integral del Color o Training Hasselblad.

En l’exposició retrata les repúbliques de Coïmbra que són un model d’allotjament per a estudiants que va aparéixer durant el segle XIX a Coïmbra, que alberga la universitat més antiga de Portugal, fundada l’any 1290. L’elecció del nom no és casual, posat quemarca l’entrada dels ideals liberals de la Revolució Francesa a Portugal, on hi havia una monarquia absoluta i aquest cerca els valors de comunitat, democràcia i autogestió que va sorgir en aqueix moment.