Després d’una reeixida temporada a Barcelona i gira per part del nostre país, Carles Sans, conegut com “El bonic de Tricicle”, arriba el divendres, 16 de febrer, al Teatre Municipal de Torrevella, a les 19.30 hores, amb la desternillante comèdia ¡POR FIN SOLO!, que dirigeix al costat de José Corbacho, aprofitant el descans “indefinit” de la mítica companyia que acaba de rebre el Premi Max d’Honor 2023.
En ¡POR FIN SOLO, èxit de crítica i públic, Sans, al qual després d’anys de silenci escènic amb Tricicle per fi se li sent parlar, compte de viva veu les més hilarants i surrealistes anècdotes professionals i personals, viscudes en els seus més de 40 anys girant pels principals escenaris de tot el món.
¡POR FIN SOLO! compte els secrets d’una de les companyies més reconegudes i volgudes pel públic. Un àgil i divertit espectacle en el qual per primera vegada es conjuguen el més pur estil Tricicle i la paraula de l’actor, l’expressivitat gestual de Carles Sans i el domini de la comèdia de Corbacho.
Com si d’un “making of” de la vida de Tricicle es tractara, un rest d’anècdotes i personatges se succeeixen en l’escenari per a donar curs a la diversió i fer les delícies de tots, i encara més dels “tricicleros” que descobriran en ¡POR FIN SOLO! algunes de les situacions més peculiars viscudes pel mateix Sans i pels altres membres del famós trio. Està comprovat que en ¡POR FIN SOLO! riu entre 4 i 5 vegades per minut.
Confessions tan sorprenents com que abans de convéncer als seus socis de formar una companyia es va interessar en les seues núvies (les núvies d’ells), o com va aconseguir superar la seua última colonoscòpia mentre la doctora li parlava de Tricicle. Sans ens parla també de la primera vegada que els seus pares ho van veure actuar amb Paco Mir (el calvito) i Joan Gràcia (el gordito) en un café teatre de Barcelona, de com els van xuplar l’orella quan van estar actuant al Japó, i del memorable ridícul que va fer en un avió quan tenia pànic a volar.
Un espectacle que està basat en fets reals i que farà riure segur a aquells que vulguen saber més d’una companyia que forma part de la memòria emocional del nostre país. Ja ho han vist més de 60.000 espectadors.
La crítica diu de ¡POR FIN SOLO!:
“La clau de l’èxit és la naturalitat i la gràcia infinita en l’art de contar històries. El seu humor té molt matisos, i en les seues bromes no falta el picant ni el sarcasme, però reina eixe humor blanc per a tots els públics que practica sense perdre l’elegància, amb el to i la intenció justa. L’espectacle promet ser un dels èxits de la temporada nadalenca i té molta vida per davant, tant en català com en castellà, amb previsió de gires per tota Espanya.” (El Pais Catalunya)
“Carles Sans va sorprendre amb un espectacle ple de ritme i frescor on va demostrar la seua gràcia per a contar històries, no sols per com les narra i per les cares que posa i els gestos que fa, sinó per com imita les veus de per exemple Esperanza Aguirre i Sara Montiel. Més enllà de traure punta a anècdotes reals de la seua vida artística i personal, va traure partit de la seua enorme facilitat per a transformar-se en mil i un personatges. En l’espectacle hi ha coses molt de Tricicle, amb eixe humor blanc per a tots els públics, però també hi ha un altre tipus de bromes amb més intenció”.
“Va demostrar no sols bona dicció sinó habilitat en el domini dels tempos. Sans sap quan convé allargar o acurtar la història. El seu do per a connectar amb el públic i la seua experiència en escena li van servir per a embastar una sèrie d’històries, curioses a vegades, sorprenents altres, molt divertides. A vegades no estan el que compte sinó com ho fa”. (EL PERIÓDICO de Catalunya)
“El públic ha rigut aquest dijous des del primer minut a l’últim, tant amb els gestos de Sans com amb les seues paraules i, especialment, amb els divertits canvis de veus, una habilitat que mai havia pogut utilitzar amb Tricicle, però que els seus amics coneixen molt bé.” (agència EFE).
Sobre Carles Sans
Nacido a Badalona en 1955, el fundador i membre de Tricicle, Carles Sans va estudiar Dret fins que va decidir deixar la carrera per a ingressar en l’Institut del Teatre de Barcelona per a dedicar-se definitivament al món de l’espectacle.
Des de la creació de TRICICLE fa ja 43 anys, Sans ha interpretat i dirigit al costat de Joan Gràcia i Paco Mir deu reeixits espectacles que els han portat a recórrer el món sencer convertint-se en una de les nostres companyies més conegudes internacionalment.
En el teatre, Sans ha dirigit també diverses obres com El barber de Sevilla de Rossini (òpera adaptada per a xiquets i joves produïda pel Gran Teatre del Liceu), el musical Spamalot o l’adaptació teatral de la pel·lícula Família de Fernando León de Aranoa.
El món de l’audiovisual tampoc s’escapa a les seues inquietuds. Al cinema ha tocat tots els pals: a més de codirigir l’única pel·lícula de Tricicle Palace, ha escrit i dirigit en solitari diversos curtmetratges d’èxit, com Qui malament camina malament acaba, David i Pols eres alguns d’ells premiats i nominats als Goya; ha coproduït el llargmetratge documental Bigas x Bigas, estrenat en el Festival de Cinema de Sant Sebastià; i s’ha deixat veure en la pantalla gran esporàdicament interpretant diversos personatges puntuals en comèdies com L’amor perjudica seriosament la salut de Manolo G. Pereira o El sorprenent món de Borjamari i Pocholo de Santiago Segura.
Per a televisió crea i interpreta al costat dels seus companys mítiques sèries de televisió, com Tres estavelles, Chooof!, Dinamita o Teletips i, de nou en solitari, realitza diversos espots publicitaris.
#Per si no fos prou, ha publicat un parell de llibres: Cita a dues, escrit a dues mans amb la periodista Anna Llauradó i Tricicle de la Z a la A escrit juntament amb Tricicle. I quinzenalment pública un article en els diaris El Periódico de Catalunya i el diari Sport.
Comentarios