La Seu Universitària Ciutat d’Alacant organitza la presentació del llibre Teatralidad y vida cotidiana, el dilluns que ve, 11 de novembre, a les 19.30 hores, en les instal·lacions de la seu a l’avinguda de Ramón y Cajal, 4. La presentació serà a càrrec de l’autor de la publicació, Carlos Panera, en un acte que comptarà també amb les intervencions de Juan Luis Mira, dramaturg i director de teatre, i Juan A. Roche, catedràtic de Sociologia de la Cultura i de les Arts de la UA.
Panera planteja en el seu llibre la idea de l’element teatral com a efecte perceptible en la vida comuna de les persones. Avui dia, afirma autor, «aquesta idea sembla estar ja assumida de manera tàcita per la societat; la sobreactuació, l’engany o l’afectació, així com l’actual marc de les fake news, són elements vistos com a habituals, en absolut estranys, i semblen disputar el terreny als ocis de la creació i l’autoria de ficció». Les presentacions i les comunicacions públiques són sovint associades, recurrentment, amb elements propis del teatre i resulta molt suggeridor acostar-se a aquests mecanismes que entren en el joc expressiu de la comunicació humana.
Potser la interpretació actoral i l’escenificació poden semblar arts allunyades de la vida formal, però el treball d’actors i actrius ha d’estar fonamentat, precisament, en els mecanismes emocionals i situacionals que es troben en la mateixa substància de la construcció quotidiana del perfil de qualsevol persona i en la influència recíproca de la interacció amb els altres. L’aprenentatge i la pràctica de les pautes socials en la trajectòria de vida de cada ésser humà pressuposa també haver d’avesar-se en les formes de com ha de relacionar-se amb la resta, si ha d’expressar-se obertament o no, si ha de revelar o guardar, de dosificar informació o no. En suma, de reformular i de tantejar de manera constant l’aposta de confiança davant els altres i poder salvaguardar així els factors personals propis en risc.
En conseqüència, puntualitza l’autor, «de manera sistemàtica, s’ha d’imposar a si mateix una gestió d’expressió de les seues emocions davant de cada audiència i en cada circumstància social. En definitiva, les emocions i les reaccions humanes, segurament, no són tan “naturals”, espontànies i inconscients com habitualment es puga suposar».