Casa Mediterráneo ha arrancat la Xarxa de Dones Escriptores del Mediterrani, una jornada emmarcada en l’àrea d’igualtat de gènere de la institució, per a posar en valor i promocionar la figura i el talent femení en el context literari actual. Un total de 15 escriptores procedents de diferents països del Mare Nostrum s’han donat cita en l’antiga estació de Benalúa per a analitzar, des d’una perspectiva de gènere, aquesta problemàtica que implica totes dues ribes.

La jornada ha arrancat aquest matí amb l’escriptora Espido Freire, qui ha inaugurat les taules redones que permetran crear sinergies entre les escriptores participants en la Xarxa, així com difondre el paper de la dona com a divulgadora i narradora en un marc en el qual moltes autores es troben en condició de risc als seus països per raons polítiques, religioses o socials.

Aquesta Xarxa de Dones Escriptores és un “accés al coneixement”, ha apuntat Freire, la qual permet posar en valor els problemes que apareixen en totes dues ribes per a “interpretar, analitzar i formar processos” que permeten crear solucions per a “guanyar poder i major visibilitat”. D’aquesta manera, la Xarxa accedeix al fet que “unes altres vegen com hem solucionat els problemes i ajudar a analitzar i resoldre els seus”, ha afegit.

“La veu que jo posseïsc no la tenen altres dones de la conca sud i oriental del Mediterrani”, ha denunciat Freire; per això les reunions periòdiques que celebrarà la xarxa permetran posar en contacte a autores, desconegudes entre elles, i treballar en conjunt a través de “el que ens uneix i separa, com a idiomes, fronteres, països i ésser dona”.

La visibilitat en totes dues ribes del Mediterrani

Freire ha compartit espai amb les tres moderadores que s’encarregaran de dur a terme les taules redones de Xarxa de Dones Escriptores del Mediterrani, Lola Bañon, Inma Chacón i Cristina López Barrio; al costat de l’escriptora participant Begoña Valero. Totes elles han mostrat la seua satisfacció amb aquesta iniciativa capaç de mostrar la “diversitat i diferències” que, segons Bañon, componen la identitat del Mediterrani”. “

La posada en marxa d’aquesta Xarxa suposa, per a Chacón, “una mirada molt interessant sobre com veiem la professió” i ha destacat la “voluntat d’aprendre, comunicar i establir sinergies entre totes”. Amb això, les participants podran indagar en “com es construeix la identitat en cada país” a través de les similituds i diferències sorgides en tots dos costats del Mare Nostrum, “en els aspectes de literatura i dona”, ha explicat López Barrio; “ens enriquirà”.

“El Mediterrani és una mar de conflictes i la literatura és una manera d’exposar i buscar-lo”, ha exposat Bañon, qui ha remarcat el dèficit existent en les xarxes de Dones. Gràcies als seus components procedents dels tres continents banyats pel Mare Nostrum, “la xarxa d’escriptores ens ajuda a posar en comú problemàtiques, aprendre d’elles i donar solucions” a través de nous models que exposen les visions de gèneres i aborden alternatives diferents.

Les etiquetes i la “literatura femenina”

Les etiquetes amb les quals moltes escriptores, i amb elles les seues obres, han sigut qualificades són motius de “discriminació” per a Chacón, entre elles “l’etiqueta de literatura femenina”. “Les dones no escriuen per a les dones. No crec que a Flaubert li preguntaren si escrivia literatura femenina perquè el seu protagonista era una dona”, ha manifestat.

Segons López Barrio, “la literatura femenina està associada a l’emoció i al cor”, una premissa que fer creure “que la dona escriu només sobre l’emoció, la qual cosa em sembla meravellós perquè aquesta mou el món”. No obstant això, ha destacat també els amplis vessants temàtics i els camps de treball de les escriptores que publiquen les seues obres.

“Més del 50% dels escriptors són dones, les quals són capaces de transmetre una altra sèrie de sentiments que enriqueixen la literatura”, ha aportat Valero. D’aquesta manera, deixa clar que el terme “s’ha de canviar amb el suport de lectors i lectores”.

Amb tot, les escriptores han assenyalat les diferents qualificacions, sorgides entre les crítiques a les seues obres, convertides en etiquetes que marquen la seua trajectòria les quals, segons Freire, vénen posades per la imatge que “tenen de nosaltres o la que donem. Quantes més etiquetes millor, perquè una sola és excloent”.