Un nou article científic liderat per la Universitat d’Alacant (UA), publicat en la prestigiosa revista científica Catena, mostra l’existència d’un camp de dunes a Villena datat al final de l’edat del gel. El treball presenta una detallada cartografia d’un camp de dunes amb quaranta-cinc depòsits d’arenes que s’estenen al llarg de set quilòmetres entre els municipis de Villena i Cabdet.

«Alguns estudis realitzats entre els anys 70 i 90 havien identificat algunes formacions dunars en aquesta zona, però no disposàvem d’una cartografia detallada, i, per tant, desconeixíem les seqüències estratigràfiques d’aquests depòsits, així com l’edat de formació», apunta el coordinador del treball Javier Fernández López de Pablo, investigador distingit del programa Gen-T, adscrit a l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA.

«El camp de dunes de Villena presenta jaciments arqueològics de gran importància com Casa Corona i Casa de Lara, amb unes ocupacions prehistòriques que s’estenen des del mesolític fins al final del calcolític, o el jaciment de Casas del Campo, ocupat en època romana i medieval», detalla l’investigador de la UA, i afegeix que «el primer dels jaciments, Casa Corona, va ser excavat durant el projecte d’investigació PALEODEM, que va donar lloc a aquest treball. L’article que ara publiquem proporciona un marc geomorfològic i estratigràfic per a entendre com es van formar aquests jaciments i en quines condicions ambientals».

En concret, en aquest treball han sigut datades mitjançant el mètode de luminescència òptica estimulada tres dunes diferents, que mostren una antiguitat d’entre 15.000 i 16.300 anys, durant un dels episodis més freds i àrids de l’última glaciació. Les dates obtingudes situen la formació del camp de dunes de Villena dins de l’episodi fred àrid conegut com a Heinrich Stadial 1. Aquestes dates són completament noves si es comparen amb altres sistemes dunars continentals coneguts a la conca del riu Duero, que són posteriors, o a Castella-la Manxa, que són més antics. Aquest és, sens dubte, un dels aspectes més nous del treball, ja que presenta una gran importància per a conèixer l’evolució de les condicions climàtiques en la regió mediterrània peninsular durant l’última glaciació», indica Javier Fernández-López de Pablo. L’anàlisi microscòpica de les arenes ha permès concloure que les dunes es van formar a partir de l’erosió per l’acció del vent, fenomen conegut com a deflació de depòsits d’arenes i de sòls pròxims.

A banda, l’equip de treball ha analitzat seqüències de paleosols, és a dir, sòls soterrats, que indiquen fases d’estabilització ambiental que van afavorir el desenvolupament de l’agricultura per les comunitats prehistòriques que s’hi van assentar durant el neolític final i el calcolític (fa entre 4.200 i 5.500 anys), així com durant època emiral (segles VIII i IX dC). Així mateix, en un dels depòsits s’ha identificat per primera vegada un sòl format fa uns 390 anys, durant la petita edat del gel, els sediments del qual presenten trets periglacials.

En definitiva, l’estudi posa en relleu el gran interès científic que presenten les seqüències formades per dunes i paleosols com a part de la història geològica més recent d’Europa. «La presència de diversos jaciments arqueològics en el camp de dunes de Villena, que s’estenen des del mesolític fins a època medieval, fan d’aquest espai un lloc privilegiat per a entendre les interaccions entre els grups humans i el clima durant el passat», destaca Javier Fernández López de Pablo.

La investigació, coordinada per l’investigador de la UA, ha comptat amb un equip interdisciplinari d’investigadors format per Ana Polo-Díaz, de la Universitat del País Basc; Rosa María Poch, de la Universitat de Lleida, i Carlos Ferrer García, del Museu de Prehistòria de València.

Els resultats d’aquest treball d’investigació, que integren estudis geomorfològics, estratigràfics, cronomètrics, edafològics i micromorfològics, formen part del projecte d’investigació PALEODEM, finançat pel Consell Europeu d’Investigació, més conegut com a ERC.