Mateo Darrán (Ontinyent 1975), és professor de Llengua i Literatura a Alacant. Des de sempre ha desenvolupat una activitat artística entorn de la paraula, com a cantautor, actor i autor de teatre, i com a escriptor. Ha participat en diversos recitals i concerts. Alguns dels seus poemes han sigut publicats en fanzines culturals.

La seua primera novel·la El horror, la chica y Marlon Brando, ha sigut qualificada pel periodista i escriptor Martín Sanz, qui la va presentar en 2018, a Alacant, amb una posada en escena exquisida, com un trhiller existencialista.

En Cofesiones de un lector de mierda, Darrán vol retre homenatge a una sèrie d’escriptors que són referent de la literatura contemporània com Bukowski o Salinger, que seran les dos primers lliuraments, o més actuals com Bolaño i Loriga. Autors les vides dels quals transcendeixen més enllà de la seua obra. A més, vol descobrir-nos una altra faceta diferent d’aquests artistes, una visió molt personal que desdibuixa els límits de la crítica literària per a transitar pel relat o el diari literari. En definitiva, es tracta de l’experiència d’un lector apassionat al qual, com els autors dels quals ens parla, li resulta impossible separar la literatura i la vida, perquè es funden i es confonen fins a formar una sola realitat.

Cofesiones de un lector de mierda amaga també un altre homenatge -a més de la referència en el títol a Phillip K.Dick-, un homenatge al paper del lector, aparentment insignificant, però sense el qual la literatura no seria el que és. No podria ser. El relat del que el lector -un lector qualsevol, un lector de merda- sent en llegir certs llibres, certs autors, que li acompanyen ja per sempre, que dibuixen -o desdibuixen- la seua pròpia vida.

Aquesta columna s’inaugura amb Bukowski divendres que ve 13 de desembre en la secció Lletres de la nostra revista LOBLANC. Lectors i lectores, us esperem i fins i tot ens compteu o li compteu a l’autor la vostra opinió i valoració.