La Universitat d’Alacant i l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) treballaran en un nou projecte per a aconseguir la supervivència de la nacra (Pinna nobilis) en les dues zones emblemàtiques del mediterrani, el delta de l’Ebre i el Mar Menor, a la regió de Múrcia. El projecte “Recupera Pinna”, finançat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i la Fundació Zoo de Barcelona, té l’objectiu principal de saber en quin estat es troben les poblacions actuals de nacres i fer-ne un cens real amb el suport de les plataformes de ciència ciutadana NACRANET i Observadors de la mar amb voluntaris de les dues zones. Després de fer un diagnòstic inicial de l’estat de les poblacions, es traslladaran els individus que es troben en zones de risc a llocs segurs.

La nacra ha sigut una espècie amenaçada per la destrucció i l’alteració d’hàbitats, la pesca d’arrossegament, l’eutrofització o bé per ser molt preada pels col·leccionistes. No obstant això, des del 2016 el problema principal de la supervivència d’aquesta espècie a escala global és l’aparició emergent d’un protozou paràsit (Haplosporidium pinnae) d’origen desconegut que causa mortalitats pròximes al 100%. Al Delta, les poblacions de nacra es troben en les dues badies, la del Fangar i la dels Alfacs. “Desgraciadament, després del temporal Glòria, a la badia del Fangar només hem detectat 12 exemplars vius dels 533 que hi havia. En canvi, a la badia dels Alfacs no va haver-hi una afectació directa del temporal, però ací el paràsit sí que ha provocat la mort de molts exemplars sobretot en la part més exterior de la badia”, explica Patricia Prado, investigadora de l’IRTA.

Els científics han detectat que les condicions del medi marí fan que el paràsit siga més virulent. “Quan l’aigua de la mar es troba a temperatures superiors a 13,5°C el paràsit té molta capacitat de desenvolupar-se i infectar individus, això ocorre a la primavera i sobretot a l’estiu”, assenyala Prado. D’altra banda, coincideix que la salinitat òptima per a la nacra també ho és per al paràsit, per això, les nacres més afectades es troben prop de la connexió en mar oberta on la salinitat es troba entre 36,5 i 39 ppt. En canvi, les poblacions sanes són les que estan en la part interior de la badia dels Alfacs, on la salinitat és baixa perquè la mateixa dinàmica oceanogràfica del Delta aporta aigua dolça dels arrossars i això actua com a frontera pel paràsit. Gràcies a aquest nou projecte, juntament amb el conveni de col·laboració amb la Fundació Zoo de Barcelona, els científics tindran sis nous aparells per a mesurar la salinitat i la temperatura i assegurar-se que les noves ubicacions són segures, com també del suport humà dels tècnics de la Fundació durant les campanyes.

 Les nacres del Mar Menor perillen pel desequilibri ambiental

A la regió de Múrcia el problema principal és la mala qualitat de l’aigua de la llacuna. “A mitjan del 2015 aquesta zona va patir una crisi d’eutrofització i la falta d’oxigen va provocar una mortalitat massiva de molts exemplars. Amb aquest projecte volem trobar nous individus, identificar zones crítiques i traslladar els exemplars que estan en zones de risc a llocs més adequats”, explica la investigadora de la Universitat d’Alacant, Francisca Giménez. En el Mar Menor les primeres poblacions de nacres daten dels anys 80, i coincideixen amb la connexió artificial de la llacuna amb el mar i com a conseqüència la disminució de la salinitat. Des d’aleshores la nacra es va convertir en una espècie clau del Mar Menor i ocupa el 65% de la superfície de la llacuna fins al 2014. A part de les condicions ambientals extremes, també amenacen l’espècie la pesca il·legal i altres patògens com el bacteri Vibrio mediterranei sp.

A nivell nacional, la nacra està catalogada com una espècie en perill crític d’extinció i és una de les espècies prioritàries del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) que ja coordina les diferents comunitats autònomes amb investigadors experts d’àmbit nacional. No obstant això, els experts adverteixen que, encara que la nacra ja estiga inclosa en el Catàleg de la fauna salvatge amenaçada de Catalunya, és necessari fer més accions per a assegurar la supervivència de l’espècie. “Necessitem la col·laboració i la coordinació amb els diferents usuaris marins com el turisme, els pescadors, i els productors de bivalves per a protegir els individus de les badies de possibles colps amb embarcacions i vandalismes i per a detectar el possible assentament de nous exemplars en zones de pesca o en infraestructures”, conclouen les investigadores.