La Fundació Iberoamericana d’Indústries Culturals i Creatives (FIBICC) i la Universitat Miguel Hernández han signat un conveni específic de col·laboració amb la finalitat de desenvolupar conjuntament la tesi doctoral titulada «Mecenatge, creació de valor i transformació digital en empreses d’indústries culturals i creatives” que pretén millorar els actuals models de gestió en el sector de l’economia creativa. Aquesta innovadora investigació, que es desenvoluparà dins del programa de doctorat en Ciències Socials i Jurídiques de la Universitat Miguel Hernández, en la seua modalitat de «Doctorat Industrial», ha sigut impulsada per la Càtedra Iberoamericana d’Indústries Culturals i Creatives ‘Alejandro Roemmers’ -que té la seua seu en la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d’Orihuela-, l’objectiu principal de les quals és la investigació, desenvolupament i transferència del coneixement per a posar en valor aquest sector de gran projecció actualment.

El projecte d’investigació serà finançat íntegrament per la Fundació Iberoamericana de les Indústries Culturals i Creatives, estarà dirigit pels professors Antonio José Verdú Jover i José Francisco Parra Astor (degà i vicedegà respectivament de la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d’Oriola), i ve a potenciar un sector estratègic precisament quan el 2021 ha sigut declarat per l’Organització de Nacions Unides ‘Any internacional de l’Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible’.

El treball –que serà realitzat per Santiago Rierol Serrano, gestor cultural i professor universitari- pretén millorar els actuals models de gestió en el sector de l’economia creativa i analitzar les motivacions dels consumidors de la cultura per a la cocreación i participació financera en la creació del producte o servei cultural com a mecenes o patrocinadors. A més d’abordar com aquest tipus d’aliances estratègiques poden ser aprofitades per les empreses i els seus departaments de responsabilitat social o Fundacions, en la mesura en què des dels sectors públics s’aproven marcs de fiscalitat nous amb creació d’unitats de suport a les empreses i projectes (com la Unitat Cultura i Mecenatge del Ministeri de Cultura), amb els quals busquen establir nous models de cooperació públic-privada per a les indústries culturals i creatives.

La investigació atendrà també les estratègies de creació de valor a l’hora d’establir aliances estratègiques, considerant la transformació digital de les empreses i institucions amb eines com el microfinançament, per a millorar les vendes coneixement quines són les motivacions i necessitats dels donants. I al mateix temps s’estudiarà la participació social i empresarial en la sostenibilitat i en la millora de l’acompliment de la majoria d’indústries del sector a través de models de donació, subscripció i cocreación del valor per part d’un públic que passa de client a soci, estratègies que són facilitades per la transformació digital i recursos com el streaming en el llibre, la música, el cinema, l’art, els videojocs, fins i tot els esdeveniments en directe, sense oblidar als col·leccionistes “analògics”.

Santiago Rierol explica que “Les indústries culturals i creatives i les seues estratègies de gestió s’estan transformant digitalment ja siga en la difusió o en la gestió de recursos financers i aliances estratègiques. Algunes investigacions mostren que aquest tipus d’indústries tenen riscos i estan amenaçades, mentre que uns altres suggereixen que aquestes indústries ens obrin a noves oportunitats”. En qualsevol cas –afig Rierol- les indústries culturals i creatives s’enfronten en els últims anys a nous reptes, que requereixen atenció tant per a investigadors com per a professionals. “La Unió Europea com a regió i la majoria dels països del món estan prestant especial atenció a aquestes indústries, ja que tenen un enorme potencial per a la creació d’ocupació i riquesa. Un dels elements que més preocupa en tots els fòrums o informes és el desenvolupament i creació de nous públics amb major fidelització pels projectes i estratègies de gestió i màrqueting de relacions, així com estratègies per a captació de fons per part de les entitats (empreses, organitzacions no lucratives o administracions públiques) per a la captació de recursos i millora de la sostenibilitat d’aquestes indústries”.

La modalitat de “Doctorat Industrial” permet la col·laboració entre la Universitat i les empreses o entitats privades i està orientat a formar investigadors capacitats per a desenvolupar tasques d’I+D i impulsar les activitats d’I+D+i en un entorn empresarial, fomentant la seua competitivitat, així com millorar la relació de la Universitat amb les empreses, intensificant tant la visibilitat dels doctors en empreses com l’impacte en la societat del Programa de Doctorat.