Acabe de llegir el ja famós libel trànsfob. I per a això tanta protesta i manifestació? …una argumentació i exposició més simples que el mecanisme d’un càntir, senta. No cal ser catedràtic (i damunt ací el seu dos) per a engiponar un text tan plagat de llocs comuns, dades de Wikipedia i maldestres i estranyes comparatives que comet fins i tot l'»error» repetit tant por els autores com por la prologuista de confondre al llarg del text diverses garrofes sexe con gènere (assenyalant de pas con el dit i més endavant sense cap objecció ni vergonya a altres por fer-lo) i que empra les seues primeres 50 pàgines per a «demostrar» als qui encara no ho teníem clar que només existeixen dos sexes i que la finalitat del sexe li la procreació… Després, el llarg dels seus case 300 pàgines te «descobreixen» que les persones trans som postmodernitat, negoci, l’encarnació del narcisisme, individualisme neoliberal, nou gnosticisme, un perill per al subjecte del feminisme i, adornant tan contundent i nou argumentari, la Valcárcel nos titlla de «deliri col·lectiu»… Anem, de traca. A més de jugar con ardits dialèctics por onsevulla, s’incorre en la flagrant contradicció d’intentar derrocar la(s) teoria(s) queer alhora que es col·loca com a premissa de l’assaig la idea que la identitat trans es construeix a partir d’influències exteriors, no des del propi interior de la persona. Llavors en què quedem, chiquets? Heu llegit el text després d’acabar-ho un os condia la pressa por entregar-ho a impremta? Per altre costat es molt fàcil arremetre contra la Butler i el seu frustrant cripticismo, encara que en l’hora d’entrar-li a Paul Preciado no troben una altra cosa que titllar de «estupidesa» prenent com a seriós el que no se sinó provocació artística i tot seguit acusar-lo de «elitista» i de gaudir «el seu privilegi blanc», encara que intenten arreglar-ho dient que això últim té una part de «ironia» (ja sabes, rasca que alguna cosa queda). Com sempre al final succeeix en aquests casos os hem de recordar una vegada més i també a vosaltres que les persones trans som persones, no «teories», i a més nos importa una banya el fet que la nostra existència siga «progressista» o no (un «argument» de ultraesquerra casposa que apareix por ací quan ja no les queden uns altres que traure). Xicoteta «ciència»… i xicoteta jeta per a promocionar i publicitar descaradament i en un treball tan erudit com bast al sector trànsfob del «feminisme» del PSOE.