“Como el águila volando / entre el cielo y la tierra / así se siente mi alma / en callados momentos”.

An Yi el Campello (Elx, 1958). Mestra. Ha publicat el poemari Malasia en el corazón (Els Quaderns Impossibles, 2010) i va dirigir l’audiovisual de la seua presentació. Ha participat en diversos llibres col·lectius de poesia: Primer Paso (Col. Balbec, 2006), Silenci (Col. Lunara Poesia, 2017). Ha realitzat lectures poètiques en centres socials i culturals a Elx, Alacant i València: Malàisia en el cor, Versos al capvespre, Proporció en harmonia i Lectura del silenci. És membre actiu de l’associació cultural Fruits del Temps, col·laborant en esdeveniments i cicles literaris. La seua última col·lecció de poemes és El vuelo de la grulla (Lunara Plaquette, 2017).

An Yi Campello és una poeta mística. La seua vida i la seua escriptura sempre van unides a l’energia còsmica que obri la consciència i és present en tot el que ens envolta. Des de sempre ha sigut una gran lectora i, malgrat no plantejar-se el fet de dedicar-se de ple a la poesia, l’obertura espiritual ha donat vida als seus poemes. A través de la investigació de diverses espiritualitats la seua formació provoca que, lluny de quedar-se en un credo, experimente la grandesa d’estar viu des de la globalitat. D’aquesta contemplació naixen els seus versos reflexius.

“En el silencio abisal de la meditación / vuelvo al origen, / ese silencio atronador / revelador de tantas certezas / que es tacto de terciopelo / para la mente”.

Malasia en el corazón és conseqüència d’un viatge iniciàtic que va fer l’autora en 2005. Com a alumna del Mestre Wong Kiew Kit, es va desplaçar a Malàisia per a realitzar un curs especial de Txikung i fruit de l’experiència va nàixer el poemari. La força d’aquest viatge va provocar que abandonara el seu pudor poètic i sentira la necessitat d’escriure per a compartir els seus pensaments i les seues emocions. D’aquesta manera, va sorgir l’impuls de la paraula, de la versificación.

“Más allá del tiempo / más allá del espacio / más allá, en la Montaña Azul, / el aliento de Dios / rozando mi piel, / un sonido envolvente, / y el abandono, / la entrega sin espera”.

El camí és el motor de tota la seua poètica. Amor, bellesa i saviesa s’uneixen per a atrapar-nos en un paisatge de calma i presència. Una senda atenta en la qual gaudir de les xicotetes coses i donar fe de la grandesa de l’Univers. L’autora es nodreix del món i es reconforta per a, de manera sintètica i organitzada, confluir en el poema com a símbol del miracle.

“Caminamos por una vereda / salpicada aquí y allá / por una floral paleta / de infinitos colores, / se escucha una algarabía / de trinos, cantos y gorjeos: / una gran variedad de / pájaros exóticos, / que aún no han / aprendido a temer / la presencia humana, / saltan confiados y atrevidos, / se posan cercanos / en un juego colorido y sonoro”.

Aquest viatge, interior i exterior, provoca una reflexió profunda on mirar i mirar-se. Una trobada en el qual An Yi el Campello es descobreix i es deixa portar pel femení, per l’energia Yin com a font de renovació, com a perpetuïtat, com a llindar i eclosió.

“La niña apenas se atreve a asomarse, / escondida tras la muralla protectora / de la madre. / Agarrada a su mano, los pequeños pies / hacen equilibrios para alcanzar el mostrador. / El mozo lanza las piezas de tela / que voltean por el aire, / ¡Sus ojos no caben de asombro! / ¡Otra vez sucede la magia! / Madre e hija van dibujando / su mapa sensorial con tejidos y colores…”.

La sorpresa transcendeix els sentits i dóna peu al discerniment, a la construcció d’una filosofia personal que s’aprecia en cadascun dels llibres publicats per la poeta. Així, en El vuelo de la grulla, l’harmonia, la fraternitat, la llibertat i la pròpia pràctica espiritual s’obrin pas per a deixar la seua empremta i obrir espais creatius on gaudir de l’art en totes les seues dimensions.

“En la madrugada el río de las palabras / fluye a borbotones, / caen en cascadas por las sábanas, / y bulliciosas nos desvelan. / Queremos recuperar el sueño / pero traviesas / nos pellizcan, / cedemos a su voluntad / y comenzamos a deslizar / el lápiz por la hoja”.

Segons l’autora “tots els camins espirituals es tixen en l’ordit del silenci”, i és per això que la seua trajectòria com a artista marcial i com a escriptora està repleta de buits conscients en els quals donar cabuda al transcendent, a la veritat que acompanya a cadascun. El misteri de l’existència forja el llenguatge per a trobar l’etern en el propi trànsit.

“Mas el tiempo corre abriendo infranqueables abismos de distancia… // Sé que eres apego / realidad aparente / experiencia transitoria / Contigo no puedo seguir / el camino de las enseñanzas, / contigo no hay cielo / solo tierra y carne y piel / como una serpiente / me enrosco por tu cuerpo / abro mi corazón hambriento / y te degluyo”.

An Yi Campello és la gratitud feta vocable, la perpetuïtat de l’impalpable, el joc de la soledat que no existeix i està en tots els racons. La pau es bolca sobre el seu estatge per a rescabalar-se de tot el físic i navegar per aqueixes mars on deixar anar a l’ego. Diu el Mestre zen Taisen Deshimaru que “mushotoku significa no tindre cap objectiu, no esperar cap benefici” però que, si rebem algun sense haver-lo desitjat, no cal rebutjar-lo. D’aquesta manera, durant la lectura dels llibres descrits, no heu d’intentar obtindre res, ni la il·luminació, ni la bona salut, ni la tranquil·litat, ni el satori… Concentreu-vos i seguiu solament “la màgia d’un amor sincronitzat”. Potser veieu una àguila volar.