“Había noches que acabábamos en cualquier plaza, como siempre, / hablando de nosotros. / Era el momento que ponías la voz tenue y te sacabas del bolso unos papeles / con un cuento que habías leído en cualquier acto literario de la semana. / Volvía a ser una excusa para encontrar nuevos referentes, / con cosas que ocurren o se imaginan otros. / Empezaste a leer y yo a grabarte sin que tú lo supieras…”

Juan José Cervetto Guijarro (Alacant) és director de l’editorial Eléctrico Romance i responsable de les col·leccions Puente de los Espejos (poesia),
Todo era Junio (relats) i Tot era Marzo (llibres solidaris). A més, entre altres mitjans, col·labora com a columnista en el diari Informació d’Alacant en el
Suplement Arts i Lletres i és director de la Revista Cultural LOBLANC. Li encanta desenvolupar propostes culturals que permeten connectar a la
ciutadania amb els valors de la seua comunitat, que acosten les arts a persones de totes les edats i que vinculen als artistes de manera directa a la societat per a incentivar el seu creixement i intercanvi. Especialista en disseny de programes, coordinació d’esdeveniments i tot el relacionat amb la comunicació i 
la cultura. Artífex del Festival La Poesia és Notcia. També és cuiner en OVUM Cooking Room.

El seu primer poemari, Coses que nunca te dije (Editorial Eléctrico Romance, 2021), és el núm. 5 de la col·lecció Puente de los
Espejos.

Els processos d’amor i desamor solen ser llargs i complexos, suposen un cúmul d’experiències que es tatuen en el cor i es mouen a plaer per la nostra
memòria. En sobrepassar el concepte de temps, es recupera cada sensació, s’entra en un joc de contradiccions i fins i tot el passat crea el seu propi
espai més enllà de nosaltres mateixos. És llavors quan naix la necessitat de compartir, d’escriure, de reviure totes aquelles coses que ens construeixen com a éssers humans, que ens modelen i ens esquincen l’ànima.

“Ahora sería impensable / pero en aquella época nos escribíamos mucho, / después de más de 20 años, conservo / todas aquellas cartas en la carpeta amarilla / y si me da por releerlas en cualquier momento / tengo la sensación de sentir lo mismo / que cuando las recibí. / Contar lo que sentíamos, cuando lo escribes, / parece todo más de verdad…”.

Juanjo Cervetto ens ofereix en Coses que nunca te dije una panoràmica del seu interior, un balcó on estrényer el vincle i paladear a través de la poesia
un moment de la seua pròpia vida, que també pot ser nostra. La llum, els paisatges, la familiaritat i el llenguatge quotidià conformen una àrea de
complicitats en la qual parlar en veu baixa, en la qual sentir la intimitat de tot allò que mai es va comptar. Les ferides, els moments feliços, les
experiències… s’obrin en aquestes pàgines com una alba que s’insinua etern.

“Aquella vez, el paraíso era un autobús / y yo me acuerdo de este paraíso porque ahora cojo el / autobús para regresar a casa. / Tú recuerdas ese momento como muy emocionante, o / mejor dicho emotivo. / Como tantas otras, volvimos a escribir otra página”.

La sinceritat d’aquest llibre ens porta a prendre consciència de la fragilitat, de l’elevació que suposa la unió amb el ser estimat; a rememorar i elevar l’amor a un territori des del qual observar els esdeveniments, els llocs i totes les estampes que adquireixen sentit i donen fe de tot l’inesborrable. Les
complicitats sorgeixen i fins al més nimi té importància en aquest intercanvi d’emocions. El teatre, el cinema, la música, la pintura… formen part dels
protagonistes d’aquesta història real repleta de passió i tendresa.

“Fuimos al cine, conseguimos hacerlo creo que hasta tres veces. / Las Maestras de la República, en un Ciclo del Recuerdo, / Loreak y casi también Palmeras en la Nieve que tenía aquel titular: / ‘Siempre estaré a tu lado, aunque tú no puedas verme, estaré contigo’ / Aquella noche, volvía a ser una escena distinta. / Eran de esos actos públicos, como en los del teatro, / donde no nos besábamos, pero sí nos mirábamos profundamente. / No nos acariciábamos, pero sí nos rozábamos levemente, / algo que resultaba inusual cuando había
testigos”.

La nostàlgia i la melancolia acompanyen a la derrota, als moments de desacord que sorgeixen si més no s’esperen. Cervetto perfila en els seus versos una bretxa per la qual es filtra el dolor subtilment, per la qual ressorgeix del sofriment a través del llenguatge i perpetua les seues imatges inesborrables. Les paraules són el símbol d’un fet que queda imprés en el paper per a viure eternament.

“Como todo esto se va a acabar en breve / me apuntaré en la agenda / que dentro de 10 o quizá 20 años iré / a tu casa a verte y volver a estar contigo. / Si te pienso, no tengo miedo al tiempo, nada”.  

Cosas que nunca te dije és un poemari il·lustrat per la creadora del Pinós Rocío Díaz Bernal, un homenatge a Pepa, a Amanda i a Villena, la
ciutat on van ocórrer el noranta-cinc per cent d’aquests poemes. Des del primer moment, la sensibilitat del seu autor traspassa les formes, mostra com la poesia sempre habita en els ulls del qual mira des del més profund del seu cor i vibra com una paleta de colors davant un llenç en blanc.

El seu estil clar i directe ens porta a les nostres pròpies vivències, a aqueixos amors que al llarg de la vida van i vénen, però mai arriben a marxar-se del tot. Escriu Juan José Cervetto: “He tenido la sensación / de haber estado contigo media vida, / en apenas medio segundo. / Quizá algún día despierte / con la noticia de que toda una vida contigo / fue un sueño, pero estoy preparado”. I és que, amb els anys, qui no ha viscut un
amor així? una aventura secreta? el somni d’una nit estival? Siguem feliços, estimem. Llegim.

Per a adquirir el poemari, el pots fer a través del MarketPlace LALICANTINA a través del següent enllaç https://www.lalicantina.com/entretenimiento/libros/cosas-que-nunca-te-dije-de-juan-jose-cervetto-guijarro/ amb una oferta de llançament de 10 €.