L’autor Cristian Reche Lillo és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UMH d’Elx, encara que les seues vertaderes passions són el cinema i la Història de l’Art. És d’Ibi, viu a la muntanya des d’on es guanya la vida dissenyant campanyes de Màrqueting Social per a potenciar projectes d’entitats socials que milloren la vida dels més desfavorits i, per descomptat, escrivint novel·les.
La manera de narrar de Cristian és senzilla, però profunda i contundent, amb frases curtes, punxants i audaces que recullen tots els elements necessaris per a crear una obra eclèctica, reflexiva i altament addictiva.
La seua novel·la La Balada del Infinito (2018) ha sigut presentada en tota Espanya i publicada també a Mèxic. Aquesta és l’obra que va presentar l’univers on es desenvolupa Camina, Invierno. No obstant això, ha publicat tres novel·les més sense relació cap entre si: La Mariposa Magnética (2013), La Crónica del Cero Absoluto (2014) y Ámbar (2015).
Té un canal de YouTube on de tant en tant puja ressenyes cinèfiles o literàries: https://www.youtube.com/channel/UC8ljf3eJLA6tFc61uXPAW6w/featured
Camina, Invierno és una història que es llig amb summa facilitat, perquè està escrita amb una senzillesa i una contundència que atrapa i que obliga a devorar pàgina rere pàgina. Amb unes poques pinzellades, Cristian aconsegueix posar en situació als personatges i posar-los a girar en un món perfectament visible, com si, en lloc d’una novel·la, estiguérem veient una pel·lícula. Sense tot just adonar-te, en la teua ment veuràs el pla, la il·luminació i la interpretació d’uns actors que senten, estimen i pateixen de veritat.
L’obra es divideix en tres actes i cadascun d’ells porta el títol d’una cançó. Per tant, cada capítol és un vers d’aqueixa cançó. Peces musicals que tenen molt a veure amb el Llop i la seua manera de caminar pel món.
A mig camí entre la novel·la negra i el thriller fantàstic, aquesta és una obra intimista, però addictiva, que reformula el gènere, allunyant-se dels clixés, però oferint un conjunt eclèctic i efectiu.
En la trama, el Llop ja no és el que era, està cansat de colps i sang. El seu únic anhel és marxar-se, deixar-se anar d’una vegada bé lluny, al nord, on hi haja neu, pau i silenci, abans que la fissura del seu estómac el devore, que als tipus vestits de la Cabanya els done per caçar-lo, que el bosc el reclame.
La història se centra en Teo, àlies «el Llop». Un ex-boxador clandestí que, retirat per culpa d’una fissura en l’estómac (i acostumat al dolor crònic que aquesta li brinda), prendrà la decisió d’allunyar-se de tot quant coneix per a apagar-se en silenci, on només hi haja gel i quietud.
Però com resen les primeres línies d’aquesta novel·la «no es detindrà el món perquè un gos vomite sang».
Els déus, si és que això són, tenen altres plans per a ell. I els caçadors de la Cabanya, els seus antics companys en la clandestinitat, han eixit a buscar-li. Saben que està feble. Saben que és el moment.
Camina, Invierno és un thriller noir amb tocs underground i un polsim de ciència-ficció, teixit amb una lírica commovedora. “És com si Murakami, Chuck Palahniuk i Neil Gaiman hagueren muntat el seu propi club de la lluita per a escriure aquesta novel·la”.
Comentarios