“También puedo ser el enemigo, / está escrito en mis ojos. / Allí está el día igual que la noche, / el cabello y los hombros desnudos, / las estrellas y el sol. / Yo soy fuego, / ardo. / Me encierro / dentro de mí / y no dejo entrar a nadie, / sé hacerlo”.

David Matuška “Olzín” (1976, Karviná, República Txeca) és filòleg, traductor/intèrpret jurat, poeta, músic, compositor i professor d’idiomes. Va començar a fusionar música, poesia i arts visuals l’any 1996 per a, més tard, fundar la companyia Matuška Project, dedicada a la creació, producció i realització d’espectacles que uneixen poesia, música, arts visuals i escèniques. Ha presentat espectacles de propi taller basats en els seus poemes i en els de Ernst Jandl, Pavel Šrut, Leonard Cohen, Tom Waits, Javier Cebrián, entre altres. Ha actuat a la República Txeca (1994-2019), Espanya (2008-2019), Polònia (1998) i Eslovènia (2010). Sota el segell de Matuška Project ha realitzat els següents CDs bilingües: Matuška Project (2011), Vaig somiar (2012), Fronteres/Hranice (2016), Patrik (2019) i el curtmetratge Davanteres, poema en moviment (2016). A més, és autor de l’obra multidisciplinària Patrik (2019), becada per Factoria Cultural a Múrcia. Forma part de diverses antologies de poesia visual i discursiva i els seus poemaris publicats són: Láska je nemocná čarodějka (1994, Silně koncentrované kakao), Halfyzická poezie (1995, Silně koncentrované kakao), Srdce je jenom sval (1996, Silně koncentrované kakao), Olzínova cesta / El viaje de Olzín – Poemario visual (2010, Kunkava), Olzín a Alča dětem – Poesía para niños (2011, Kunkava), Pasado propio (2018, Frutos del tiempo), Patrik Visual ( 2019, Lunara Poesía Visual) y Patrik M. (2019, Boria Ediciones).

David Matuška viu la poesia com una globalitat, com la unió que fusiona totes les branques de l’art que li interessen. La música, la interpretació, l’experimentació, la imatge i la pròpia escriptura descriuen un tot que es deixa veure en el seu recorregut. Des d’aquesta perspectiva, el seu interés per transmetre i crear sensacions es plasma en treballs multidisciplinaris que duu a terme amb la seua companyia professional Matuška Project. Aquesta és la seua manera de sentir, de respirar, de comprendre el món.

“Patrik escribe bastantes buenos poemas / y los toca. / La gente no los lee mucho, ni los escucha, / tienen otras cosas que hacer. / Con cada poema terminado Patrik cree / que, por fin, será el último. / Lo hace porque tiene que hacerlo. / Cuando deje de escribir estará muerto o feliz. / Lo sabe o lo cree y sigue escribiendo”.

Patrik M. (Boria Ediciones, 2019)

Els seus versos estan en continu moviment i, entre llums i ombres, caminen per a descriure l’apassionant viatge de la vida. A més, la condició de músic i compositor fa que les paraules s’òbriguen pas entre les cordes del seu baix per a, de manera rítmica, buscar una harmonia particular. Així, des de l’interior, descriu una ruta que intenta entendre tot el que li envolta, superar les pròpies barreres emocionals i mirar cap avant amb esperança.

“Camino de un sitio a otro, / la sangre es dolor y circula terriblemente rápido. / ‘Una vez te abrazaré para no soltarte jamás’, dijo. / ‘¡Que suene la música!’, digo yo. / Y la tristeza hasta los tuétanos tritura”.

Les seues dues obres en castellà, Pasado propio i Patrik M., descriuen un paisatge ple d’incertesa. Els dimonis aguaiten la ment del poeta i ho fan sucumbir en moments de dolor i soledat. Però la tenacitat i el foc que l’abrasa per dins donen pas a un substrat molt més amable en el qual es respira un aire fresc, impregnat de superació i acceptació de tot el viscut.

“Vine a descansar aquí / a sumergir mis manos entre la lava de olvido / y con las palmas tocar la luz y dejarla que llene / y penetre hasta lo más hondo de mi torpe carcasa. / A lavar mis brazos / cubiertos de sangre hasta los hombros. / Innumerables batallas cubrieron de cicatrices mi piel”.

El seu imaginari provoca un vaivé entre el real i l’oníric que, a través dels símbols, ens vincula a un univers d’aire surrealista. D’aquesta manera, transforma l’entorn per a convertir-lo a absoluta experiència i sinceritat. Els seus poemes conten històries que podrien ocórrer-li a qualsevol, però amb un llenguatge ple de filtres subjectius.

“Casas de piedra, / oscuridad, / agujero en el Universo. / El ojo en la palma de la mano, / el puño abierto de par en par. / El cuervo sabía por dónde no volar. / El último asesino de estrellas creado por mí / se ha atrofiado, / y de rodillas está / en el cardizal, / porque sabe, / que el castigo aprieta ya / y que dios jamás le perdonará”.

L’amor, la passió i el desig apareixen en la poètica de l’autor com a vehicle que es desplaça des de l’arrel essencial de les tempestes humanes fins a convertir-se en refugi, en calma. Les certeses no existeixen i la fugacitat dels sentiments s’agarren amb força al present. El sexe, la naturalesa o la potència dels elements reforcen la contundència del missatge per a traslladar-nos a un clima personal en el qual no existeix la tebiesa.

“Tus muslos ciñendo mis caderas, / lava hirviente, / la piel tersa y tus cabellos. / Mi respiración se precipita. / Ardo, / una y otra vez en llamas. / Las miradas cambian, / las caras y los bastidores. / Todo como detrás / de la ventana. / Desde el tren // Veo tejados de casas de alguien. / De esas casas donde yo no vivo / y jamás viviré. / Nada me pertenece. / Ni tus suspiros ni tu jadeo ardiente / me pertenecen. / Gemidos de pasión y otros orgasmos”.

David Matuška presta una gran atenció a aqueixos ulls que perceben la realitat i són capaces de canviar la seua manera de mirar; que lluiten i renaixen de les seues pròpies cendres amb la intenció de seguir cap avant. L’ésser humà té el poder transformador malgrat saber-se vulnerable. El sofriment i la tristesa que es perceben en els seus poemes són intensos, però transitoris.

“Libre, fuerte y feliz / respiro el momento / cerca del mar, / cerca del sol. / Otra estrofa de mi vida / empieza. / El carro que arrastraba / está vacío. / Solo recuerdos que no pesan / y la arena lavada / llevaré en él. / Las piedras se quedaron en su sitio. / A punto de desangrarme / tantas veces estuve. / Se acabó”.

El caràcter multidisciplinari de l’autor ha contribuït al fet que Patrik M. no siga només un llibre. A més de la publicació, el poemari s’ha convertit en una proposta escènica que, a través de la tempestuosa història d’una parella, reflexiona sobre l’existència, les relacions i la vida. En aquesta mateixa línia, el nou treball de Matuška Project, Altres ulls, aprofundirà en el concepte que cada crisi necessita una mutació, una nova realitat sobre la qual reinventar-se i seguir en aquests temps tan complexos de canvis existencials i de renaixement.

David és un nòmada que continua aprofundint en l’ésser humà, que viatja amb una filosofia pròpia i amb un llenguatge ple de visceralitat, que busca nous horitzons, nous principis, per a no deixar de sorprendre’ns. Des de l’experimentació, els seus poemes aconsegueixen tots els sentits, es mouen més enllà del paper i ens demostren que la poesia ens acompanya sempre. Com ell mateix diu: “és meravellós abocar-se en el paper / amb boira i punys a les mans”. Vegem la vida amb altres ulls. Llegim.