Des del concepte sociològic de la globalització, entès com un camí cap a la pau mundial, fins a la reculada actual que pateixen les societats mundials amb la irrupció de terrorismes, nacionalismes, populismes, polarització i odi. Amb una àmplia perspectiva aportada pels articles de nou coneguts sociòlegs, aquest recorregut és, en essència, el que proposa el llibre Modernidades regresivas (y el desafío de lo universal), editat per Juan Antonio Roche Cárcel i Celso Sánchez Capdequí, professors de la Universitat d’Alacant i de Navarra, respectivament, i publicat per la col·lecció «Acadèmia» del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).
«Partim del concepte de globalització, entès com un procés pacífic d’universalització de la societat. Tanmateix, a partir d’això s’impulsen conceptes i conflictes que hi són contraris i que provoquen una reculada del concepte inicial», explica Roche. En concret, el sociòleg de la UA exposa qüestions com «terrorisme internacional, creació de fronteres, guerres, nacionalismes i localismes, por a les migracions, polarització i odi», que són les que creixen en contraposició a la globalització en els últims anys.
Tot això, apunta Roche, sorgeix «per por de la globalització» i causa una reconfiguració de la societat mundial en què «s’ha tornat a incrementar notablement la inversió en armament» i en què intenten acaparar protagonisme nous actors com ‘Rússia, que vol tornar a ser potència mundial mitjançant la guerra d’Ucraïna malgrat tenir un armament antiquat, la Xina, amb la seua posició internacional, o l’Índia, en el seu desenvolupament». «El que anava a ser un desenvolupament mundial per la pau està convertint-se en l’impuls de tot el contrari. Som davant d’un desafiament de l’universal, com indica el títol del llibre», matisa l’investigador.
Prologat per Cristóbal Torres Albero, catedràtic del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i expresident del CIS, té una introducció dels dos editors i els capítols titulats «Descivilización de la esfera civil», de Jeffrey C. Alexander; «In-trascendencia: las pulsiones regresivas de la modernidad secular», de Celso Sánchez Capdequí; «La lucha sin fin entre proyectos alternativos de modernidad», de Maya Aguiluz Ibargüen, Josetxo Beriain i Javier Gil-Gimeno; «Barbarie y modernidad: los componentes destructivos de la modernidad», de S. N. Eisenstadt, «Imposibilidades postoccidentales. El regreso del cuerpo a través de las ontologías animista y analogista», de José A. Bergua Amores; «Corporalidad, trascendencia y contingencia. Características antropológicas de la era axial», de Matthias Jung, i «Discurso temporal y modernidad en los rascacielos de Shanghái de finales del siglo XX e inicios del XXI», del mateix Juan Antonio Roche Cárcel.

Juan Antonio Roche Cárcel
Juan Antonio Roche Cárcel és catedràtic de Sociologia de la Cultura i de les Arts a la Universitat d’Alacant. Entre les seues últimes publicacions destaquen els llibres A silent Scream: An Approach to King Kong and the Evolution of the Contemporary American Imaginary (Peter Lang, 2022); Creativity and Time. A sociological exploration (Palgrave Macmillan, 2021); Entre el Monte de Apolo y la vid de Dioniso. Naturaleza, Dioses y Sociedad en la arquitectura teatral de la Grecia Antigua (Anthropos editorial, 2016); La Sociedad Evanescente (Anthropos, 2009)), en anglès The Vanishing Society (Logos Verlag Berlin, 2013); i Transitions. The fragility of Democracy (Logos Verlag Berlin, 2016); Espacios y tiempos inciertos de la cultura (Anthropos, 2007), i La Sociología como una de las Bellas Artes. La influencia de las Artes y de la Literatura en el pensamiento sociológico (Anthropos 2013).
És també autor de nombrosos articles en revistes especialitzades d’Espanya, Europa, Llatinoamèrica, Xina i Amèrica del Nord i coordinador de diversos números monogràfics a Espanya i Llatinoamèrica. Actualment, és president del Comitè de Sociologia de les Emocions de la FES (Federació Espanyola de Sociologia) i vicepresident de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Sociologia dels Cossos i les Emocions, REDISS.

Celso Sánchez Capdequí
Celso Sánchez Capdequí és professor titular del Departament de Sociologia de la Universitat Pública de Navarra. Des de zones d’investigació com la dimensió simbòlica de les creences contemporànies, el sorgiment dels valors, la vigència del fet religiós i les noves expressions de resacralització social, entre d’altres, és autor de textos com  Imaginación y sociedad. Una hermenéutica creativa de la cultura (Tecnos, Madrid, 1999); Las máscaras del dinero. El simbolismo social de la riqueza (Anthropos, Barcelona, 2004) i En los límites de la confusión. Miedos, riesgos y urgencias de la sociedad de la información (Libros La Catarata, Madrid, 2010). Ha dirigit la compilació La creatividad social: narrativas de un concepto actual (Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 2017), i, més recentment, ha coordinat el llibre Creatividad: entre transgresión y normalización (Libros La Catarata, Madrid, 2020). A més de moltes altres col·laboracions en revistes nacionals i internacionals, ha sigut professor visitant en universitats com la New School for Social Research (Nova York), la Goethe-Universität (Frankfurt), La Sorbona (París), l’Institut de Sociologia de la Georg-August-Universität (Göttingen) i la Humboldt-Universität (Berlín).