La xarxa de Ciutats Creatives de la Gastronomia de la UNESCO té deu membres més, i passa de 26 a 36 a tot el món. De nou és el continent americà el que més ciutats aporta a aquest àmbit, al qual pertany Dénia des de 2015. En el procés de selecció, la ciutat de Dénia, a través de l’Oficina de la Innovació i la Creativitat, ha participat en l’avaluació d’una part de les candidatures presentades en aquesta convocatòria.

La UNESCO va donar a conéixer aquest dijous a París les noves incorporacions als seus set àmbits de ciutats creatives, un llistat de 66 ciutats dels cinc continents que eleva a 246 el seu total d’integrants. La directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, es va mostrar molt satisfeta per l’interés cada vegada major que desperta la xarxa de Ciutats Creatives a tot el món, i va indicar que “aquestes ciutats estan fent de la cultura no un accessori, sinó un pilar de la seua estratègia. És una prova d’innovació política i social i un senyal poderós per a les generacions més joves”.

Entre les noves Ciutats Creatives només hi ha dues espanyoles: Valladolid, ciutat del Cinema, i la ciutat valenciana de Llíria, justament reconeguda com a ciutat de la Música, que durant la preparació de la seua candidatura ha mantingut estrets contactes amb Dénia. S’ha quedat a les portes la ciutat d’Orihuela, que aspirava a convertir-se en ciutat de la Literatura. Amb aquestes incorporacions, Espanya té en aquest moment nou ciutats creatives en la xarxa UNESCO: Barcelona i Granada (Literatura), Sevilla i Llíria (Música), Bilbao (Disseny), Burgos i Dénia (Gastronomia), i Terrassa i Valladolid (Cinema).

En la xarxa de la Gastronomia només hi ha una incorporació europea, la italiana Bèrgam, i per primera vegada apareixen ciutats d’Austràlia, l’Equador, el Perú, Sud-àfrica i l’Índia. Entra també la ciutat xinesa de Yangzhou, que el mes de setembre passat va enviar una delegació a Dénia per a exposar la seua candidatura.

Les noves ciutats que s’associen a la xarxa a la qual pertany Dénia són:

AFYONKARAHISAR (Turquia). Està situada en una regió interior a l’oest del país. Conflueixen en ella importants carreteres que la uneixen a Ankara i Istanbul. La seua gastronomia és senzilla, amb una salsitxa anomenada sucuk molt popular i identificativa del menjar local turc.

AREQUIPA (el Perú). El menjar peruà, que en els últims anys ha vingut guanyant-se un gran prestigi internacional, arriba a les Ciutats Creatives de la UNESCO de la mà de Arequipa, la ciutat més poblada del país després de la capital, Lima. Posseeix un patrimoni gastronòmic molt variat, i presumeix de tindre més de 500 plats propis. Cuina molt condimentada que ja estava reconeguda com a Patrimoni Nacional del Perú.

BELO HORIZONTE (el Brasil). Quarta ciutat brasilera que s’integra en la xarxa de la Gastronomia. La capital de l’estat de Mines Gerais és també coneguda com “la capital brasilera dels bars”, que es compten per milers. Sobreïx també el seu Mercat Central, convertit en gran atracció turística.

BENEÏSC (Austràlia). La primera ciutat d’Oceania que entra en la xarxa gastronòmica. Ciutat fundada en el segle XIX al voltant d’una gran veta d’or, és hui un referent de la cuina australiana, fruit de molt diverses influències i tradicions.

BÈRGAM (Itàlia). Als peus dels Alps, la capital de Lombardía té una rica cuina, encara que no és de les més conegudes de la prestigiosa gastronomia italiana. Embotits, tòfones negres, mel i formatges estan en la base de la seua peculiaritat.

HYDERABAD (l’Índia). Té quasi 10 milions d’habitants i, no obstant això, no té massa restaurants. La seua cuina és una de les de major identitat en un país que, com a gran mosaic cultural, té influències molt diverses, i fins i tot contradictòries. Les espècies i els plats picants estan en l’oferta habitual.

MÈRIDA (Mèxic). Una mostra més del bon moment i la gran popularitat del menjar mexicà. Mèrida és referent de l’anomenada gastronomia yucateca, que tenen en la dacsa, les coques i les fruites tropicals la seua carta d’identitat.

HERMANUS (Sud-àfrica). És una de les poblacions que conformen la municipalitat de Overstrand, en la costa atlàntica de Sud-àfrica. Es converteix en el primer territori africà que entra en la xarxa de la Gastronomia de la UNESCO. Les seues àmplies valls estan plagats de granges de productes alimentaris i arbres fruiters que gaudeixen de gran qualitat.

PORTOVIEJO (l’Equador). Es considera el gran rebost de l’Equador. La vall del riu Portoviejo és ric en producció d’hortalisses, llegums i fruites tropicals que proveeixen gran part del país. La mar pròxima i la immensa horta la doten d’una gastronomia molt variada que ha conservat les seues arrels i cultura.

YANGZHOU (la Xina). Quarta ciutat xinesa en la xarxa UNESCO de la Gastronomia. Al costat de l’emblemàtic riu Yangtsé. Conserva la pràctica d’un desdejuni de tradició mil·lenària. Te, pastissets i brioixos farcits formen part d’una delicada i arrelada cuina local que es viu entre ritus i celebracions col·lectives.