En aquesta ocasió Sendak s’ha estés més en el text del que ens tenia acostumats. En ell homenatja la seua gosseta Jennie i la fa protagonista d’una història bella i fresca , amb l’estil accentuat dels contes clàssics. Moguda per les ànsies de l’aventura, Jennie deixarà la seua plàcida llar on ho té tot i iniciarà un viatge ple de peripècies que li portarà a la meta dels seus somnis. “Vull alguna cosa que no tinc. La vida ha d’oferir una mica més que el tindre-ho tot!”

Jennie sospita que fora de la seua casa hi ha una altra vida, decideix arriscar-se i emprendre el camí cap al desconegut. En aquest cas, Jennie és una protagonista atípica dels contes clàssics ja que no és la penúria el que la porta a anar-se, és possible que el tedi i l’avorriment, la qual cosa li mou , el mateix que als xiquets de Sendak a imaginar-se altres vides. Un narrador omnipresent va conduint la història esguitada per abundants diàlegs i personatges una miqueta extravagants. Situacions absurdes, sense sentit i jocs de paraules t’atrapen en la seua lectura i et conviden a somiar i a fugir de les històries convencionals.

Les il·lustracions en blanc i negre, a vegades quasi cinematogràfiques es recreen en els detalls , en la llum i en les diferents poses de la gosseta, i a vegades , recorden a les formes de narrar de la historieta.

Per cert , em crida l’atenció la manera en què s’ha traduït a l’espanyol el títol del llibre i em rescata de la memòria aquest joc popular:

Pídola y digo:
¡Salto al revés!
Un, dos, tres,
guarda tus codos,
la cabeza
y los pies.
Pídola y digo:
¡Seguid a este jorobado
y pasaréis un buen rato!
Un, dos, tres, cuatro,
guarda tus codos,
tu cabeza
y tus brazos.
Pídola y digo:
¡Pies juntos!
Y… ¡a saltar todo el mundo!