Quan penses en el teatre que ocorre a Alacant, hi ha un nom que reconeixes fàcilment com és Diego Moon, que és el seu vertader nom, encara que poguera semblar artístic.

Ell és de la ciutat de Badia Blanca, de la província de Buenos Aires on va nàixer en una època on encara existia la dictadura a l’Argentina.

Va ser al juliol de 2014 quan arriba a la nostra província, primer a Torrevieja, però en conéixer la ciutat d’Alacant li va agradar molt així com la pròpia gent que va tractar amb ell.

En el seu teatre, la direcció i la promoció vénen adossades perquè ell se sent artista.

Recorde la primera obra teua que vaig veure, “El Pan de la Vergüenza” de Vera Lebrón amb l’actriu Luciana Barrenechea en 2017, com va ser aquella experiència.

La recorde amb molt d’afecte. Vam estar en el Gran Teatre Elx i es va representar també en moltes sales xicotetes i independents.

Va haver-hi dues obres abans que van ser “De la gasosa al xampany” i “Corpòries” de creació pròpia que van ser les primeres obres que vaig representar a Alacant.

Em va agradar molt la teua penúltima proposta de teatre-musical tot sol, “MoonDOMoon”, fent alguna cosa que realment t’agrada deies.

Aquesta obra són dues parts meues. La primera part era la part musical i la segona era voler sentir-me bé amb el que faig sent molt més lliure celebrant el meu 30a Aniversari.

On es troba la vida artística de hui en Diego Moon?

El teatre em travessa des de qualsevol lloc on estic obert a incorporar nous ingredients per a transformar des del teatre. No em tanque, començant sempre de zero. M’agradaria també atrevir-me amb el cinema, però el deixe per a més endavant.

Per on van els teus nous projectes?

La nova experimentació són dues propostes de Teatre Virtual que arranquem al juny, una d’elles totalment nova i una altra que estava en procés que es va parar per la pandèmia. Destaque el contacte amb el públic que va ser essencial i vital perquè gràcies a això esperem l’opinió del públic de qualsevol detall que veuen. Des de la primera funció s’ha millorat en diferents aspectes tècnics com la il·luminació, els plans de vídeo i el propi ritme de la representació. Amb aquesta experiència realitzada ens sentim com començant de zero en l’ofici.

Detalla’ns les obres que estas realitzant.

“Història de com el nostre amic Panchito González es va sentir responsable de la pandèmia de coronavirus en el món sencer” de l’autor Osvaldo Dragún, una obra de 1953 que parlava sobre el problema de pesta bubónica d’Àfrica del Sud. La diferència principal respecte a l’original és que no va abordar cap problema global d’aquella epidèmia enfront de la situació que ha ocorregut realment en l’actualitat.

La manera d’explicar-la és molt icònica per a la seua fàcil lectura i comptada molt senzilla i es podrà veure els pròxims diumenges a les 22 hores prèvia comprar de l’entrada per a rebre el link d’accés. El preu a Espanya són 3 euros i es pot comprar en www.lametapuntcreatiu.com

En aquesta representació realitze l’adaptació de l’obra, la direcció i interpretació al costat d’altres quatre artistes que tots ells resideixen a l’Argentina.

La segona obra és “El licenciado y Dios” de Nando Rierol que es va començar abans de la pandèmia i investiguem amb la incorporació de fons virtuals La trama recull una disputa per a saber quin és el Déu vertader amb un toc d’humor.

Amb la pandèmia, si existeix, què tindrà de positiu per al sector de la cultura?

Existeix una precarització normalitzada en el sector i l’artistes en aquesta situació han invertit molt de temps en la creació en el terreny virtual creant nous escenaris i produït el contacte, d’alguna forma, amb gent del sector que feia temps que no ens trobàvem.