L’esdeveniment més important de la moda s’ha vist forçat a ser presentat en una forma sense precedents. La paralització del món a causa de la pandèmia ha suposat la cancel·lació de les desfilades i noves formes d’expressió digital han permés mostrar al detall la inspiració, creativitat i la delicada artesania del saber fer. En cap col·lecció hem vist a les models portar màscares a joc amb els vestits, amb incrustacions o brodats, per tant, no hi ha glamourización en el seu ús. No obstant això, les costureres, maquilladoras o assistents de disseny sí que portaven màscares en els estudis o en els tallers de confecció.

Alexander Vauthier a Los Angeles o Ralph & Ruso donant la volta al món han optat per la fotografia mentre que Chanel, Alexis Mabille o Giambatista Valli han triat el vídeo. Giorgio Armani celebra els seus quinze anys en l’alta costura fent una retrospectiva però, no ha presentat cap col·lecció, igual que Givenchy que ha fet un canvi de direcció creativa i rememora el desé aniversari de la bossa Antígona.

L’únic que ha pogut veure desfilar la seua exuberant col·lecció d’hivern ha sigut el libanés George Hobeika. Renova colors, textures i brodats que donen frescor i modernitat a la dona àrab, incloent a més abillaments masculins plens de sensualitat i elegància. Homes amb el pit descobert i dones portant transparències redefineixen el concepte d’elegància i bellesa àrab que es mou entre el minimalisme i el pur glamur. Destaquen els abrics de pell sintètics, els abrics curts, els vestits adornats amb serrells i els talls de vertigen en les faldes. La gamma cromàtica predominant ha sigut l’ús de blaus i turqueses i el clàssic blanc i el negre.

La nova col·lecció de Ulyana Sergeenko és audaç, femenina, plena de fortalesa i caràcter. S’inspira en les grans dives de Hollywood vestides de vestit i en la tradició russa. Compta amb peces en blanc i negre creades amb l’art popular rus de la puntada Krestetskaya. Una tècnica llauradora elaborada amb lli blanc per a decorar articles de llar. Detalls que adornen de sofisticació escotes, esquena, mànegues i tocats en bruses de tall recte i muscles punxeguts que es conjunyeixen amb les seues icòniques faldes llapis. En el film apareix ella mateixa amb semblant seriós i mirada directa acompanyada de les models amb actitud desafiadora i posa refinada. Aquesta empresària i misteriosa dona col·lecció a col·lecció està fent-se un buit entre les cases més poderoses amb aires que resolen amb èxit la unió entre els seus orígens amb l’impuls modern i entusiasta de la dona actual.

El debut d’Olivier Theyskens per a Azzaro comença amb una sastrería imponent inspirada en la seua coneguda estètica romàntica, forta i fluida. La cantant Sylvie Kreusch es vist de lluminós platejat amb un abric de lamé, una jaqueta masculina laminada i un vestit de nit de vellut de lúrex. A més porta un preciós abric llarg botonat de brocat daurat amb encaix de lúrex i un vestit negre de tripe crêpe adornat amb cristalls. La musa incandescent amb uns voluminosos cabells rojos canta sobre el desig d’un amor no correspost. Un vídeo musical amb teatralitat i sofisticació embriaga els sentits com l’al·lucinació febril d’una novel·la negra.

Margiela a més de fotografies i xicotets vídeos inclou un documental sobre el procés creatiu. Batejant cada conjunt amb el nom de deïtats mitològiques crea una col·lecció plena de misteri, erotisme i energia en abrics desconstruits i transparències arriscades per a una sort de núvies despullades de virtut. Galliano inventa un món de fantasia artesanal que escomet a l’espectador des del masculí al femení, del passat al futurisme en un viatge on conviuen llums i ombres.

L’adversitat ha fet que els dissenyadors a més de seguir fidels a la màxima de qualitat i expressió artesanal que exigeix l’alta costura han hagut de posar més atenció si cap en la manera de mostrar les seues col·leccions. Des de la fotografia o el vídeo han inclòs altres disciplines artístiques com la música o la projecció d’imatges fins a arribar a un nou resultat que no seria un desficaci considerar com una forma més d’expressió de l’art contemporani. Fins ara no havíem vist res semblant al que ha fet Valentino situant-se en la cúspide del avant-garde amb una col·lecció de quinze siluetes de proporcions extremes. En la col·laboració audiovisual amb Nick Knight es projecten sobre els vestits d’inspiració nupcial amb tocs platejats imatges de flors florint, coloms i vius colors establint un diàleg sobre les textures drapeadas, plisadas i plumíferes.

Dior presenta una col·lecció de romanticisme i surrealisme de vestits en miniatura que cobren vida en una pel·lícula d’inspiració bucòlica on nimfes i sirenes de pell blanca són embolicades en seda, volants dramàtics i or. Un conte de fades on pel que sembla no cap la diversitat. María Grazia ha inclòs encertadament en l’ideari de Dior una visió de feminisme i apoderament femení i també de diversitat. No obstant això, és un cras error no haver inclòs en una col·lecció d’alta costura tan important com aquesta a models negres, brunes i asiàtiques.

Quant al càsting podem afirmar que en l’alta costura d’hivern hi ha hagut una reculada quant a diversitat es refereix. L’equilibri de la diversitat s’ha trencat una vegada més a favor de la pell blanca i la bellesa caucàsica. L’aparició de models negres ha sigut molt escassa i pràcticament inexistent la de belleses asiàtiques, a excepció d’una en Balmain. La diversitat no és mes que el reflex del món en el qual vivim, i és per tant, necessària. Ho sabia Azzedine Alaïa, Yves Saint Laurent o Gianfranco Ferré quan no s’usaven termes com a diversitat o inclusió però, tenien una cosa molt clara i és que la bellesa no és d’un sol color.

Deixarem de veure les passarel·les tal com les coneixem? Suposarà tot això un canvi radical en el món de la moda? Es faran les presentacions per a editores i clientes i deixarem de veure a les soporíferes influencers? Desapareixerà la realitat tàctil de les desfilades recreant la roba passejant pels carrers del món? O, potser, haurem de conformar-nos amb la realitat virtual? Caldrà esperar a setembre, una vegada més, Nova York té la resposta.