El Servei Municipal d’Arqueologia del Museu de Villena va iniciar el dilluns la XII campanya d’excavacions en el jaciment Romano de Casas del Camp. Com cada estiu des de 2007, es prossegueix amb el projecte d’investigació sobre el poblament antic a la comarca, finançat per l’Ajuntament de Villena i recolzat per la Regidoria de Cultura.

Segons ha informat Luz Pérez Amorós, codirectora dels treballs, en el transcurs de les successives temporades s’han descobert interessants espais domèstics i industrials que informen sobre les diferents facetes de la vida quotidiana dels pobladors de les nostres terres entre el segle II abans de la nostra era fins als primers segles medievals. L’aglomeració de Casas del Camp en la seua època d’esplendor va resultar ser un espai suggeridor per a l’establiment d’ibers i romans, segles abans que Villena quallara com a nucli urbà.

Aquest jaciment s’emmarca en l’època Imperial Romana i pels esbrinaments realitzats, el lloc presentava una sèrie de circumstàncies favorables per a la seua colonització. La més important va ser la veïna presència de la Via Augusta, la gran artèria de comunicació Romana en el seu camí cap a la Ciutat de Ilici (Elx), procedent de Saetabi (Xàtiva).

Un altre dels atractius sens dubte va ser l’aigua. Encara que en l’actualitat l’acusat descens del nivell freàtic impedeix albirar el líquid element, el caseriu Romano de Casas del Camp va comptar amb nombrosos manaderos a la seua disposició. De fet, perduren encara als voltants algun trau d’aigua dolça que aflora en els períodes plujosos. Fins hui la piqueta ha posat al descobert com a restes més eloqüents uns banys calefactats, que, encara que bastant desvirtuats pel arrasamiento agrícola, mostren un lloc d’esbarjo i descans annex a una vila o zona residencial, encara sense localitzar.

D’altra banda, també es va exhumar un excepcional pou artesià en maçoneria, sens dubte relacionat amb l’establiment aquàtic. El buidatge del seu farciment va proporcionar un ventall d’interessants materials de l’època imperial. Destaquen monedes, uns ganxos de la politja per al tràfec de l’aigualida, així com atuells d’abeurar animals.

Altres troballes pròximes van ser els abocadors d’animals de tir, on es van descobrir diversos exemplars d’esquelets de cavalls. En l’actualitat aquest conjunt d’equins, pel seu número i estat de conservació se’l considera com uns dels més prometedors de la Comunitat Valenciana.

Pel que fa als espais industrials i agropecuaris, cal esmentar l’existència de fosses possiblement relacionades amb l’ancestral processament de l’oliva i el vi. Els objectius que s’ha marcat en aquesta edició el servei d’arqueologia passen per aprofundir en el coneixement de la part més antiga de la Vila, una àrea on en 2009 es va traure a la llum un modest establiment íberorromano, datat cap a finals del segle II a. C.. L’estada es troba ben datada gràcies, entre altres al descobriment d’un As o moneda republicana Romana de plata procedent de la seca de Saetabi. Aquesta ciutat exercia d’autèntica capital en la capçalera del Vinalopó i zona de Moixent, on es troba la fortificació dels Alcuses.

L’interés de la construcció ibèrica de Casas del Camp, radica en l’explicació evolutiva indígena que pot proporcionar, ja que a priori sembla constituir l’embrió poblacional d’allò que es desenvoluparia més tard en època imperial, una vegada va ser desallotjat el poblat de Salvatierra i altres punts de la zona.

L’equip que realitza la present campanya està format per l’arqueòloga Luz Pérez Amorós, a peu d’obra i els tècnics David González Ferré, Miguel Ángel Martin Corrales, Javier Muñoz Torres, de l’empresa Arpa i Josep Menargues Giménez del Servei Municipal d’Arqueologia. L’excavació es desenvoluparà durant les tres pròximes setmanes.

El Servei Municipal d’Arqueologia del Museu de Villena va iniciar el dilluns la XII campanya d’excavacions en el jaciment Romano de Casas del Camp. Com cada estiu des de 2007, es prossegueix amb el projecte d’investigació sobre el poblament antic a la comarca, finançat per l’Ajuntament de Villena i recolzat per la Regidoria de Cultura.

Segons ha informat Luz Pérez Amorós, codirectora dels treballs, en el transcurs de les successives temporades s’han descobert interessants espais domèstics i industrials que informen sobre les diferents facetes de la vida quotidiana dels pobladors de les nostres terres entre el segle II abans de la nostra era fins als primers segles medievals. L’aglomeració de Casas del Camp en la seua època d’esplendor va resultar ser un espai suggeridor per a l’establiment d’ibers i romans, segles abans que Villena quallara com a nucli urbà.

Aquest jaciment s’emmarca en l’època Imperial Romana i pels esbrinaments realitzats, el lloc presentava una sèrie de circumstàncies favorables per a la seua colonització. La més important va ser la veïna presència de la Via Augusta, la gran artèria de comunicació Romana en el seu camí cap a la Ciutat de Ilici (Elx), procedent de Saetabi (Xàtiva).

Un altre dels atractius sens dubte va ser l’aigua. Encara que en l’actualitat l’acusat descens del nivell freàtic impedeix albirar el líquid element, el caseriu Romano de Casas del Camp va comptar amb nombrosos manaderos a la seua disposició. De fet, perduren encara als voltants algun trau d’aigua dolça que aflora en els períodes plujosos. Fins hui la piqueta ha posat al descobert com a restes més eloqüents uns banys calefactats, que, encara que bastant desvirtuats pel arrasamiento agrícola, mostren un lloc d’esbarjo i descans annex a una vila o zona residencial, encara sense localitzar.

D’altra banda, també es va exhumar un excepcional pou artesià en maçoneria, sens dubte relacionat amb l’establiment aquàtic. El buidatge del seu farciment va proporcionar un ventall d’interessants materials de l’època imperial. Destaquen monedes, uns ganxos de la politja per al tràfec de l’aigualida, així com atuells d’abeurar animals.

Altres troballes pròximes van ser els abocadors d’animals de tir, on es van descobrir diversos exemplars d’esquelets de cavalls. En l’actualitat aquest conjunt d’equins, pel seu número i estat de conservació se’l considera com uns dels més prometedors de la Comunitat Valenciana.

Pel que fa als espais industrials i agropecuaris, cal esmentar l’existència de fosses possiblement relacionades amb l’ancestral processament de l’oliva i el vi. Els objectius que s’ha marcat en aquesta edició el servei d’arqueologia passen per aprofundir en el coneixement de la part més antiga de la Vila, una àrea on en 2009 es va traure a la llum un modest establiment íberorromano, datat cap a finals del segle II a. C.. L’estada es troba ben datada gràcies, entre altres al descobriment d’un As o moneda republicana Romana de plata procedent de la seca de Saetabi. Aquesta ciutat exercia d’autèntica capital en la capçalera del Vinalopó i zona de Moixent, on es troba la fortificació dels Alcuses.

L’interés de la construcció ibèrica de Casas del Camp, radica en l’explicació evolutiva indígena que pot proporcionar, ja que a priori sembla constituir l’embrió poblacional d’allò que es desenvoluparia més tard en època imperial, una vegada va ser desallotjat el poblat de Salvatierra i altres punts de la zona.

L’equip que realitza la present campanya està format per l’arqueòloga Luz Pérez Amorós, a peu d’obra i els tècnics David González Ferré, Miguel Ángel Martin Corrales, Javier Muñoz Torres, de l’empresa Arpa i Josep Menargues Giménez del Servei Municipal d’Arqueologia. L’excavació es desenvoluparà durant les tres pròximes setmanes.