Vaig contactar amb Amparo a través d’una altra dona, María Luisa. I en aquest mes de març tan relacionat amb la dona, és un plaer parlar d’aquestes dues dones excepcionals, cadascuna en la feina de casa, la qual cosa ja no ens remet a la famosa expressió degradant de «labors pròpies del seu sexe», sinó «labor» en el sentit ample i obert que té eixa paraula llatina: treball, cultiu. En el cas de María Luisa Molina, la feina de casa consisteixen a investigar malalties rares, impartir docència universitària, explicar a xiquets i majors els secrets de les ciències naturals en el seu entranyable Museu d’Història Natural, formar part del millor món cultural torrevejense a través del seu «ars creatio». I en el cas d’Amparo Moreno Viudes, que és la dona que hui ens escriu, la seua labor és buscar, parlar, escriure, conservar un patrimoni immaterial sense el qual l’ésser humà no ho seria: les paraules.

En la carta que m’envia, ella s’autodefineix com «buscadora de paraules». Però compte tan poc de si mateixa, perquè se centra en comptar, de forma apassionada i generosa, la qual cosa li ocupa, que m’ha ocorregut una cosa inusual: he hagut de buscar-la en internet, en les xarxes socials. I me l’he trobada. Empara, llicenciada en Geografia i Història i doctora en Antropologia Social, és investigadora, conferenciant i autora de llibres i articles. S’ha centrat en estudiar Torrevella i la seua àrea. L’avalen títols com a «Empresa i turisme a Torrevella», «Relacions econòmiques i socials de producció de la pesca artesanal a Torrevella», «Paraules de saliner»…

De Facebook extrac el següent: «LES PARAULES DE LA MAR. HERÈNCIA I PATRIMONI DE LA COMUNITAT DE PESCADORS DE TORREVELLA». «És responsabilitat, com a ciutadans, d’assumir la nostra història i per a això és necessària conéixer-la. Les paraules de la mar són part de la tradició oral que ha arribat a nosaltres malparada…» Magnífica conferència de l’antropòloga Amparo Moreno en l’edició XIII Torrevella i la mar. (XIII Cicle de Conferències «Torrevella i la mar» 2021).

En la revista digital «Ars Creatio» de Torrevella trobe un parell d’articles: «Les paraules de la mar, oralitat i patrimoni en la comunitat de pescadors de Torrevella». Revista Cultural Digital Ars Creatio, núm. 64, 2021. I «Paraula de saliner». Idem, núm. 71, 2023.

En «Objectiu Torrevella. Gaseta cultural i informativa», llig sobre la presentació de «Paraules de saliner» en les VI Jornades Llacunes de Torrevella i la Mata de 2023. De l’extensa ressenya em va cridar l’atenció la següent frase: «La ponent va esmentar les obres ja publicades de les quals va prendre les primeres referències abans d’emprendre la seua tasca.» Alguna cosa que sembla obligat, però que no tots fan. I segueix amb l’objectiu a aconseguir: «Va mostrar la seua intenció d’acostar el llenguatge dels saliners, als qui s’atribueix una manera de pensar i fer que conforma una idiosincràsia».

No em vull allargar. Li passe la paraula, mai més ben dit, a Amparo.

Bon dia, Consuelo.

Aprofite la teua amable invitació a aquest espai virtual d’escriptures i dones per a presentar-me i afegir una altra varietat: escriptura sobre les paraules. En elles centre el meu interés perquè a més de la seua necessària utilitat per a contar històries, moltes tenen també la seua pròpia.

Podria ser una espècie de buscadora de paraules. De paraules antigues, de paraules que ja no s’usen o es diuen en ambients apartats, clandestins a vegades, perquè no sonen malament, perquè no estigmatitzen amb l’aura de les paraules velles de poble. Busque paraules d’ací mateix, de Torrevella. D’aquest lloc que ha esdevingut en diferent fent-se semblant a tants uns altres per eixes coses del turisme.

Les busque en boca de dones sàvies de criar i de fogons, creadores i portadores de cultura domèstica, expertes en treballs durs i en economies on els diners són protagonistes per la seua absència. En l’experiència dels homes i els diversos oficis que tenen a veure amb la mar, amb la sal i amb la terra com a part d’un mateix ecosistema cultural.

Paraules. Tan importants en la condició d’ésser humà. Les recull a través de l’oralitat, on potser es troben de forma més espontània, més autèntica. On la paraula es vist d’emocions i gestos que afigen significat i traspuen de les vides dels quals han sigut pescadors, saliners. Qui es presta a la conversa obri la seua memòria i va deixant expressions originals i endemismes que ens parlen d’altres maneres d’entendre i definir el món.

És una tasca apassionant. Sempre inconclusa, sempre oberta a noves troballes. He tingut oportunitat de recollir part del llenguatge de la desapareguda comunitat local de pescadors («Les paraules de la mar»), el dels treballadors de la sal de Torrevella i de l’anomenat Camp de Salines («Paraula de saliner») i, en col·laboració amb la professora i investigadora Ana Meléndez, continue ara amb el patrimoni dels excepcionals vinaters de La Mata.

L’objectiu no és un altre que completar l’extinta trilogia cultural d’un lloc que deixa el que ha sigut per a oferir-se tot renovat a un nou cicle de la seua història. I en això estic. Una discreta labor d’arqueologia que descobreix noves paraules velles rastrejant memòries i records. Les situe en el seu medi natural i humà i intent que, almenys, quede constància de la seua petjada.

I en fi, m’agradaria compartir-les amb els qui ara ens lligen.

Una abraçada,

Amparo