La Diputació d’Alacant ha elaborat el primer documental d’àmbit nacional que relata la història i evolució de la guitarra clàssica espanyola. En poc menys d’una hora de durada, “La catedral de les 6 cordes”, títol d’aquest treball audiovisual de caràcter intimista, recull un exhaustiu recorregut pels moments claus d’aquest instrument que com s’ha indicat és l’invent espanyol de major dimensió i transcendència internacional.

El vicepresident i diputat de Presidència i Relacions Institucionals, Carlos Castillo, ha explicat els detalls de la pel·lícula, l’estrena nacional de la qual es portarà acabo demà divendres 21 de setembre a les huit de la vesprada en el ADDA. Castillo ha estat acompanyat pel director de l’Orquestra de Joves de la Província d’Alacant, Francisco Maestre, el guitarrista Ignacio Rodes, i el director i coguionista de documental, Domingo Rodes.

A través de sis capítols, representant les sis cordes de la guitarra que actuen com a fil conductor, les millors veus de doblatge del país componen amb poemes de Pablo Neruda, Mario Benedetti o Antonio Machado, un relat profund sobre la guitarra, des dels seus inicis fins a l’actualitat.

Carlos Castillo ha manifestat que “aquest documental té projecció internacional donada la importància i el caràcter inèdit del seu contingut, puix que reflecteix no solament l’esdevenir d’aquest instrument, sinó també les emocions i sentiments que suscita”.

“La vinculació d’Alacant amb la guitarra clàssica espanyola es remunta a diverses dècades i continua en l’actualitat en convertir-nos en punt de trobada d’alumnes dels cinc continents i dels millors professors del món. Aquest fet constata que aquest instrument està més vigent i viu que mai i que la província forma part de la seva trajectòria”, ha concretat el vicepresident. En aquest aspecte el guitarrista Ignacio Rodos ha afegit que la vinculació de la província d’Alacant amb la guitarra es remunta des del segle XIX amb la nostra Orquestra Wagneriana fins a les últimes dècades del segle XX amb músics de referència com José Luis González o José Tomás. En l’actualitat el propi Màster de Guitarra de la Universitat d’Alacant és un element docent mundial trascendent.

El primer apartat del documental està dedicat als orígens de la guitarra i al seu procés de construcció, mentre que el segon versa sobre els grans intèrprets i compositors que ha donat aquest instrument amb noms com Francisco Tárrega, Andrés Segòvia, Narcís Yepes o Regino Sáinz de la Maça. A aquest espai segueix un altre dedicat al present i futur de la guitarra a nivell mundial, amb aportacions de David Russell, Pepe Romero, Manuel Barrueco, Keigo Fujii, Fabio Zanon i Ignacio Rodes.

La quarta corda o secció es destina a la part docent, en la qual destaca el master que des de fa alguns anys es desenvolupa a Alacant, província històricament rellevant en l’aprenentatge de la guitarra amb dues dels millors professors del món, José Tomás i José Luis González, tots dos deixebles avantatjats d’Andrés Segòvia. Ells van convertir el nostre territori, en la dècada dels 70 i dels 80, en punt neuràlgic d’ensenyament, amb alumnes procedents de tot el món.

Segons ha concretat Castillo “calia posar en peus aquest complexíssim projecte a partir de moltes idees i molts suggeriments a través d’un fil conductor que són aquestes sis cordes i que permet estructurar el relat en sis capítols que aborden tots els aspectes i vessants d’un món tan polièdric com és el de la guitarra”.

El capítol cinc aborda la simbiosi entre la guitarra clàssica, la flamenca i l’elèctrica, mentre que tanca el documental una anàlisi sobre el ‘Concert d’Aranjuez’, obra mestra universal d’aquest instrument.

El cineasta Domingo Rodes, membre del departament d’Imatge de la Diputació, és el director i coguionista, al costat de Ramón Cánovas, d’aquest projecte audiovisual l’enregistrament del qual s’ha perllongat durant una mica més d’un any, donada la complexitat de les entrevistes, amb localitzacions a Alcoi, Alacant, Busot (Coves de Canelobre), Muro, Aranjuez, Barcelona, Granada, Sigüenza i Vila-real. El reportatge ha estat traduït al japonès, coreà, francès, alemany, anglès i valencià, amb versió original en castellà i en breu es doblegarà a l’anglès.

Rodes ha comentat que “el títol triat ens va agradar des del primer moment, ens va semblar perfecte i a partir d’aquí comencem a desenvolupar un projecte que ha portat un any de treball perquè ha estat apassionant a l’hora d’explicar-ho, com explicar-ho i amb la gent que hem treballat”.