Amb una sessió amb assistència limitada a autoritats i mitjans informatius, El Campello va reprendre les visites guiades i recreades a Vila Marco, la finca rústica d’estil modernista de mitjan segle XIX que s’ha convertit en un dels referents turístics del municipi. L’alcalde Juanjo Berenguer i bona part del seu equip de govern i integrants dels partits de l’oposició van recórrer els jardins d’inspiració versallesca que tant agraden als visitants, atenent les explicacions d’un guia professional, al mateix temps que diversos personatges sorgien pels seus racons recreant l’època.Tota una immersió en la història del municipi, i al millor opció per a una vesprada estival.
Aquest estiu, les visites seran gratuïtes, i la regidoria de Turisme que dirigeix Marisa Navarro (PP), ha disposat un calendari que inclou sessions en espanyol, anglés i francés, algunes d’elles en bilingüe. Les visites se succeiran, sempre en cap de setmana, durant els mesos de juliol, agost i setembre, i estaran limitades a un màxim de 30 persones per a respectar les mesures de seguretat necessàries pel COVID-19. Es requereix reservar plaça en l’oficina de turisme.
Al juliol, les sessions seran els diumenges dies 12, 19 i 26, a les 19.00 hores. A l’agost, els dissabtes, 8 i 22 a les 19.00 hores, i els diumenges 9, 23 i 30 a la mateixa hora. Per al mes de setembre, s’han programat visita el diumenge 13 a les 18.30 hores.
La proposta consisteix a fer una passejada pels jardins que envolten el palauet, en el qual els personatges que van habitar aquesta finca ens eixiran al pas. Aquesta centenària finca , que és exemple únic de les Cases de l’Horta i tot un referent del S. XX, guarda molts records de la història de ElCampello i de la seua vinculació amb la ciutat d’Alacant, amb personatges com la família Maisonave, l’escultor Vicente Bañuls i, sobretot, la família Bardin.
La zona enjardinada envolta la casa solcada per diversos passejos flanquejats per copes i pitxers d’estil classicista. Els jardins alberguen dues escultures del cèlebre artista alacantí Vicente Bañuls: «La Noche» i «La Marsellesa».
Comentarios