El catedràtic d’anàlisi geogràfica regional de la UA i director de la Seu Ciutat d’Alacant, Jorge Olcina,va protagonitzar aquest dimarts 2 de juny, una nova sessió de l’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la Seu, amb la videoconferència «Enseñanzas ambientales de la pandemia: luces y sombras (https://web.ua.es/va/seus/online/). Salvador Ordóñez Delgado, catedràtic de Petrologia i Geoquímica, i exrector de la UA, va presentar el conferenciant.

Olcina assegura que la pandèmia que estem vivint cal estudiar-la en termes d’anàlisi de “risc” per a poder-la comprendre en íntegrament. En aquest sentit, és un perill biològic originat per l’ésser humà, que ha trobat un grup d’una vulnerabilitat elevada (persones més grans de 65 anys) i una àrea d’afecció principal en les latituds mitjanes de l’hemisferi nord, que coincideix amb llocs d’una contaminació ambiental alta. La conferència va tractar el dilema que hi ha entre l’atenció a “la immediatesa”, és a dir, el que ha provocat la pandèmia i la necessitat de no descurar “la proximitat”, és a dir, les polítiques de sostenibilitat ambiental i territorial condicionades pel problema del canvi climàtic, afirma Jorge Olcina. El conferenciant va presentar algunes dades sobre la relació entre pandèmia i els aspectes atmosfèrics i ambientals, per a explicar el repartiment desigual d’afectats.

Contemplant els mapes sobre l’expansió del coronavirus, des que es va detectar el primer brot a Wuhan (Xina) fins al moment actual, es percep que aquest virus s’ha transmès per l’acció humana, no pel moviment de l’aire en l’atmosfera. Tampoc hi ha una explicació climàtica que siga concloent per a explicar l’expansió més gran del virus en uns països respecte d’altres. Si el temps atmosfèric ha influït en l’expansió del virus ha sigut per la calor, detalla Olcina, i la calor anormal de febrer i de començaments de març és clau per a entendre què ha passat. Però sempre com a argument complementari, afig Jorge Olcina, ja que el principal ha sigut l’acció humana: viatges, desplaçaments, vida social, carrers i places plens, activitats multitudinàries en aquelles dates. Ací n’està la clau. Jorge Olcina detalla que l’efecte del contagi té una altra explicació principal per a entendre el mapa de les defuncions: la diversa distribució en el territori del grup d’edat de persones grans. Durant el tancament s’ha produït una millora momentània de la qualitat de l’aire i de l’aigua, però també un nou rècord de presència de CO2 en l’atmosfera terrestre a nivell mundial. I hem assistit, per necessitat, a l’ús de derivats del petroli d’una manera massiva en guants, pantalles de protecció, bosses de fem. I en la fase que ara comença, “la mal anomenada desescalada”, s’aposta pel vehicle particular com a mitjà de transport més segur per a evitar els contagis. “Fa anys que reclamen el necessari canvi de model econòmic, la necessitat de ser creatius i eficaços en el procés d’adaptació al canvi climàtic. L’any 2020 ens trobem quasi igual”, declara el catedràtic i afig que “em sorprèn la reflexió defensada per alguns aquests dies segons la qual l’eixida d’aquesta pandèmia ens abocarà a un món millor, sense els errors del passat. En efecte, res serà igual, serà pitjor. No estem preparats per a cap canvi excepte per als que ens imposen per llei. Tornarà la contaminació, les emissions massives, la transformació intensa del territori, la despreocupació general pel medi ambient. El nostre model de societat no hi preveu cap altre horitzó. No hi està preparat. I seguim sense recanvi possible a curt termini”.

Jorge Olcina Cantos

Catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional i responsable del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant. Ha orientat la seua investigació cap a les temàtiques de riscos naturals, climatologia i ordenació del territori. És membre de consells de redacció de diverses revistes de temàtica geogràfica i ambiental (Estudios Geográficos, Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, Cuadernos Geográficos de la Universidad de Granada, Ciudad y Territorio-Estudios Territoriales, Documents de Anàlisi Geogràfica, Pirineos). Ha sigut avaluador del 5è i, en l’actualitat, del 6è informe de canvi climàtic de l’IPCC.

És autor o coautor de nombroses publicacions (articles, capítols de llibre i monografies). Ha participat en diversos projectes d’investigació sobre temàtica geogràfica i històrica desenvolupats a la Universitat d’Alacant. Va ser ponent en l’Any Internacional del Planeta Terra (2008), declarat per la UNESCO.

És investigador principal del Grup d’Investigació Competitiu de la Universitat d’Alacant en «Clima i Ordenació del Territori», des de l’any 2002; i forma part de l’equip d’investigació dels Grup d’Investigació Competitius de la Universitat d’Alacant en «Història i Clima» i «Aigua i Territori» .La seua feina docent s’inicia l’any 1991 en el Departament d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant, on ha impartit docència en matèries de les àrees de coneixement d’Anàlisi Geogràfica Regional i de Geografia Física. Ha sigut degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant entre el 2009 i el 2013. Coordinador acadèmic del Programa de Doctorat de la Facultat de Filosofia i Lletres (2014-2016). President de l’Associació de Geògrafs Espanyols (AGE), des del mes de novembre del 2017.