El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA), el Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti (CeMaB) i el Museu de l’Escriptor de Madrid, han inaugurat a la sala El Cub del MUA l’exposició “El boom. La literatura llatinoamericana torna a creuar l’Atlàntic”. L’acte va comptar amb l’assistència dels comissaris de la mostra, Raúl Manrique i Claudio Pérez, directors del Museu de l’Escriptor (Madrid), Eva Valero, directora del CeMaB, el vicerector de Cultura, Esport i Llengües, Carles Cortes, i la catedràtica de Literatura Hispanoamericana, Carmen Alemany.

La mostra, que estarà oberta al públic fins al 15 de març, inclou objectes del Centre d’Art Modern de Madrid i ofereix un recorregut que reflecteix aquells moments històrics a través de primeres edicions, periòdics de l’època, llibres signats i objectes personals dels autors com discos, correspondència o fotografies originals. Aquesta exposició es completarà amb la jornada «La literatura hispanoamericana del boom als nostres dies. Recepció crítica i editorial a Espanya», que tindrà lloc l’11 de març a les 16 hores al MUA, amb la participació de l’escriptor peruà Fernando Iwasaki i els professors de la Universitat de Granada, Ángel Esteban i Ana Gallego.

En els anys 60 es va produir el que es va conèixer com el boom de la literatura llatinoamericana, una època en la qual es van escriure alguns dels llibres en espanyol més importants del segle XX per part d’autors hispanoamericans. Alguns situen com el començament del boom la publicació feta a Espanya per l’editorial Seix Barral de la novel·la La ciudad y los perros, de Mario Vargas Llosa, l’any 1963. També en aquell mateix any es va publicar Rayuela, de Julio Cortázar, però en aquest cas per part de l’Editorial Sudamericana de Buenos Aires. Uns anys abans, Carlos Fuentes va publicar La región más transparente, en el Fondo de Cultura Económica de Mèxic. L’èxit d’aquells llibres i, per descomptat, el de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez, publicat també per l’Editorial Sudamericana de Buenos Aires, el 1967, i d’altres posteriors va fer, a més, mirar cap endarrere i rescatar altres autors com és el cas de Miguel Ángel Asturias, Juan Carlos Onetti que va ser arrossegat pel boom –en les seues pròpies paraules–, o el mateix Borges, els llibres principals del qual havien sigut escrits molt abans, i no obstant això no s’havien publicat a Espanya. A més d’aquests escriptors s’inclouen en la mostra a Álvaro Mutis, José Donoso, Augusto Monterroso, Ernesto Sábato, José Lezama Lima, Augusto Roa Bastos, Manuel Mujica Láinez, Alejo Carpentier, Adolfo Bioy Casares, Manuel Puig, Mario Benedetti, Ernesto Cardenal, entre altres.

El fenomen del boom és complex i multicausal, es produeix com a resultat d’una combinació de factors literaris, editorials, econòmics, polítics i socials, això fa, entre altres coses, que siga molt difícil fitar-lo i establir amb claredat si un autor en forma part o no, perquè per exemple, hi ha casos d’escriptors que no es pot dir que han sigut protagonistes, però que malgrat això, se n’han beneficiat o n’han tingut una presència, encara que siga lateral. Per això, com afirmen els comissaris de la mostra, incorporem la majoria d’autors hispanoamericans que considerem importants en l’època. Aquesta exposició no pretén definir un llistat exhaustiu, ni delimitar-lo.