El Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti de la UA (CeMaB) acaba d’obrir al públic, en format en línia, l’exposició «Querido Mario…. Dedicatòries a la biblioteca madrilenya de Mario Benedetti», com a part del programa de celebració del centenari del naixement de Benedetti dissenyat per la UA.

La mostra exposa una selecció de més d’un centenar de dedicatòries de les més de mil manuscrites que es troben a la biblioteca que Benedetti va recopilar en els seus llargs anys d’exili a Espanya, integrada per més de 6.000 volums i que el CeMaB conserva des del 2006. Algunes de les dedicatòries d’aquesta prolífica biblioteca provenen dels principals escriptors de la segona meitat del segle XX, tal com detalla la directora del CeMaB, Eva Valero: «Algunes d’aquestes línies, que presentem aquest any 2020, han sigut signades de puny i lletra per figures tan universals com Rafael Alberti, que va dibuixar la portada del recopilatori de poemes Con Nicaragua i li va escriure «Al grande y valiente escritor Mario Benedetti, con un gran abrazo» (1985).També n’hi ha d’espanyols com José Luis Sampedro, que en La vieja sirena va escriure: «Con un gran abrazo triunfalmente tercermundista de su amigo»; Luis Goytisolo i Manuel Vázquez Montalbán, que li va escriure en un exemplar de la Rosa d’Alexandria «A Mario desde una común pasión por no sé qué», Luis García Montero, Juan Cruz, Rosa Montero, Maruja Torres, Manuel Vicent, entre d’altres.»
 
«Para mi querido Mario, un gran abrazo en Granada», li va dirigir el guatemalenc Augusto Monterroso l’abril de 1987 quan li va regalar Cuentos, o també el nicaragüenc Sergio Ramírez, així com tots els que, com Benedetti, formen part del corrent líric iberoamericà de la dècada de 1950 conegut com a Poètica col·loquial i conversacional, compost per un grup d’escriptors que l’uruguaià va denominar «poetes comunicants». Entre ells hi ha l’argentí Juan Gelman, el mexicà José Emilio Pacheco i el xilè Nicanor Parra (els tres premis Cervantes), el salvadorenc Roque Dalton, l’equatorià Jorge Enrique Adoum, el nicaragüenc Ernesto Cardenal, l’uruguaià Carlos María Gutiérrez, el xilè Gonzalo Rojas i els cubans Eliseo Diego i Roberto Fernández Retamar. Valero explica que Gelman és una de les presències més destacades a la biblioteca, amb vint llibres i signatures tan estretes com la d’Anunciaciones (1980): «Para Luz y Mario, con el cariño cada vez más ancho, la amistad cada vez más honda y la admiración cada vez más profunda.» Un altre dels més presents és el cubà Fernández Retamar, que dedica «A Mario, viejo, querido hermano, este viejo librito, y el abrazo de siempre» el llibre Idea de la Estilística (1979); en Algunos usos de civilización y barbarie va escriure: «A Mario, que ya leyó estos papeles, ahora retrabajados, pero no el prólogo, donde aparece a cada rato, para alegría de su hermano. Roberto. Abril 94». En aquestes dedicatòries s’observa la relació d’amistat profunda d’aquest grup poètic cohesionat des del punt de vista anímic, ideològic i poètic.

Molts altres autors figuren entre els que dediquen exemplars a Benedetti, com el xilè Antonio Skármeta en Ardiente paciencia, els argentins Néstor García Canclini, David Viñas, Tomás Eloy Martínez, Antonio di Benedetto i Mario Paoletti (el seu biògraf), el colombià Álvaro Mutis, l’uruguaià Daniel Viglietti, la nicaragüenca Claribel Alegria o l’italià Antonio Tabucchi.

A Espanya, Francisca Aguirre, Ángel González, Manuel Alvar, José Manuel Caballero Bonald, Enrique Cerdán Tato, Juan Luis Cebrián, José María Guelbenzu, Manuel Vicent, Rosa Montero, Benjamí Prado, Maruja Torres, o Soledad Puértolas, entre d’altres, deixen també la seua empremta en aquesta prolífica biblioteca.

A la biblioteca s’hi troben també dedicatòries de personatges públics, com la de Jorge Valdano, que li va escriure el 2002 després de la solapa d’El miedo escénico y otras hierbas: «Maestro, otro poco del infinito fútbol, con el afecto y admiración de siempre.» Així mateix, hi ha un exemplar signat d’Una gloria vitalista, de l’actor Paco Rabal, amb l’afectuosa i explícita dedicatòria «Si Paco fuese mujer, estaría enamorado de ti» (28/5/97), o de personatges tan dispars com l’humorista Miguel Gila o el polític Gregorio Peces-Barba.

Eva Valero afegeix que “la vida d’escriptor és una vida feta de lectures. Per això considerem que poder fer accessible en Internet els prestatges i les dedicatòries de la biblioteca personal de Benedetti ens permetrà fer un interessant recorregut i desxifrar amb subtilesa el jo d’un poeta que aquest 2020 hauria complit cent anys”.