Xile, país tel·lúric i de contrastos, produeix en abundància va vindre, minerals, poetes i gurus. Claudio Naranjo Cohen és tal vegada un dels més singulars d’aquests últims, de projecció internacional com Alejandro Jodorowski i Humberto Maturana. Els tres van destacar en la seua cerca de la veritat per diferents camins, uns a partir de la ciència com a Naranjo i Maturana, que va ser autor d’importants descobriments en la seua investigació de la “biologia del conéixer” i Jodorowski de l’art escènic, la cinematografia, l’esoterisme i la creació d’un mètode de sanació que ell va denominar “psicomagia”.
Taronger, a qui el mateix Jodorowski recorda com “un jove pianista sense pare”, anava per a intèrpret i compositor, Nascut en el si d’una família burgesa de Valparaíso, en 1932, es va veure impulsat a estudiar medicina per imposició familiar però també per la seua infatigable curiositat que li portava sent un xiquet a realitzar imprudents experiments de laboratori, i ja adolescent, a lectures precoces de científics i filòsofs. Però no va ser fins a la seua trobada providencial amb Tótila Albert, escultor i poeta d’origen alemany, que Claudio Naranjo es va iniciar en els camins de la saviesa mil·lenària i en els mites que més tard ho portarien a convertir-se en psiquiatre avantguardista i guru destacat de la New age.
En els prodigiosos anys que van veure el sorgiment d’aquell moviment revolucionari mundial la Meca de l’hipisme i dels gurus de la psicodelia (Timothy Leary, el poeta Allen Ginsberg, Allan Watts) estava a Califòrnia i cap enllà va dirigir els seus passos el Dr. Taronger. Les seues anades i vingudes entre els Estats Units i Xile com a becari en importants universitats li van permetre entrar en estret contacte amb les tribus de la nova cultura i amb els mestres que lideraven el moviment anti establishment. Aquests nous psiquiatres d’Harvard o Berkeley usaven drogues per a explorar nous estats de consciència i Naranjo ja coneixia l’experiència amb elles de primera mà, a través de les seues incursions en les selves tropicals d’Amèrica Llatina, on havia robat el secret de la droga al·lucinògena coneguda com yagé als xamans aborígens, no amb menuderies com feien els missioners religiosos sinó amb llepolies untades amb gotes d’àcid lisèrgic, proporcionades pels laboratoris Sandoz i que oferia a manera d’intercanvi.
La llarga vida del doctor Naranjo Cohen no pot ni tan sols contindre’s en les 800 pàgines de la seua autobiografia Ascens i descens de la muntanya sagrada, publicada en 2019 i editada a Espanya per Vergara. D’aqueixos 86 anys, que van acabar aqueix mateix any a causa d’una estranya malaltia, almenys mig segle els va dedicar a produir una ingent obra que abasta la psiquiatria interpersonal, les teràpies gestálticas (va ser el major continuador del seu fundador, Fritz Perls) i el coneixement humanístic desenvolupat a través de mètodes espirituals i terapèutics futo de profunds estudis i investigacions sobre el Eneagrama (sistema de classificació de la personalitat) i les religions i filosofies orientals, com el sufisme i el budisme zen. Incloent la seua important influència de la Càbala, que li venia de la tradició hebrea de la seua mare, Julia Cohen Gallerstein, que tenia inquietuds intel·lectuals i regentava un saló literari i musical en la seua pròpia casa.
Per a conéixer-li, convé asseure’s a escoltar-ho mentre parla amb els seus deixebles en els vídeos molt abundants en la Xarxa que recullen els seus tallers (hi ha un sobre la figura de Balzac , a qui relaciona amb el Eneagrama en els personatges de la Comèdia Humana) i xarrades. Naranjo sembla llavors justament el que deplora, és a dir, una figura patriarcal. No obstant això, les seues faccions emmarcades per una abundant cabellera canosa i una poblada barba d’apòstol, transmeten una serenitat i una dolçor que contradiuen el rotund de les seues asseveracions. Taronger va aprendre del seu mestre Fritz Perls a no tindre pèls en la llengua i a expressar el seu pensament sense ambages.
En el seu moment, quan la situació política derivada de la dictadura militar al seu país d’origen l’obligava a prendre partit, Naranjo Cohen no ho va fer a favor d’una resistència popular armada contestant a un periodista xilé que el paper de Pinochet havia d’assemblar-se al de Franco, deixant passe a una transició pacífica i despullada d’esperit de venjança. Ell , que havia coquetejat amb el marxisme en la seua joventut, va desertar de les seues idees polítiques quan va veure que als països comunistes s’escanyava el pensament lliure.
El credo llibertari del guru xilé, creador del SAT (organització fundada per a l’exercici d’una psiquiatria humanista basada en l’autoconeixement transformador) s’expressa en les seues afirmacions en l’epíleg de les seues Memòries, quan diu que vivim en “una dictadura econòmica” que perpetua la desigualtat. Conseqüentment, s’ha d’actuar per a acabar amb la tirania patriarcal, que és l’origen de tots els mals que afligeixen a la humanitat com ara el militarisme i una educació institucional obsoleta que “no educa”, una medicina que no cura i uns mitjans de comunicació que no diuen la veritat.
Capítol a part mereixeria parlar sobre els seus genials descobriments relacionats amb aqueixa classificació de tipus humans anomenada Eneagrama. Vaig descobrir , sent adolescent, a Claudio Naranjo a través de la publicació en un mitjà xilé de diversos reportatges sobre les seues experiències amb les drogues xamàniques. Anys més tard, llegint sobre el Eneagrama en un hostal del remot illot canari La Graciosa, vaig tornar a saber d’ell. Igual que Naranjo, a qui m’uneix cert vincle per provindre del mateix lloc (Valparaíso) pertany al eneatipo 5, és a dir als “mesquins, arrogants i indiferents”, segons la seua pròpia classificació en el llibre que edita La Clau en 2021. Som caràcters misantrops i solitaris, al·lèrgics a la gent i a la mateixa vida, alguna cosa que Naranjo va patir i va superar mitjançant el seu lliurament generós a la humanitat.
La “muntanya sagrada” de la qual parla el títol de les seues memòries apareix també en una pel·lícula del seu amic Jodorowski i simbolitza l’ardu camí ascendent a la saviesa, que pressuposa igualment el descens als averns. Jo vaig tindre l’experiència, aqueix estiu, d’escalar la muntanya sagrada de Lanzarote, l’escarpat Cingle de Famara, que contempla a l’illot des de Lanzarote i que és lloc d’estranys rituals suïcides.
Convide als lectors a buscar-se en els nou espills del Eneagrama, previ test. El doctor Taronger va treballar tota la seua vida buscant la Veritat i va trobar l’única sendera cap a la saviesa, l’autoconeixement. També el dolor, el sofriment, que a ell li va arribar als 37 anys amb la tràgica mort del seu únic fill, Matías, mort als onze anys als Estats Units en un accident de trànsit. Aquest succés el va portar a recloure’s en el desert de Xile, on sota la direcció del psicòleg i guru bolivià Óscar Ichazo va aprendre les tècniques de meditació que li portarien a desenvolupar el seu revolucionari sistema psicoterapèutic al costat dels més grans entre els precursors de la Nova Era inaugurada en els anys 60 en el món. Un món que el gran guru de Xile desitjava canviar i que no va aconseguir fer en vida. No obstant això, tenia l’esperança que els seus esforços contribuïren finalment al fet que la humanitat poguera “sobreviure a la seua nit fosca col·lectiva”.
Claudio Naranjo era més que un guru o un metge frustrat per la impotència de la ciència davant el misteri de la vida, també un poeta com el demostren aquests versos que va escriure en un moment de crisi existencial:

Aquí estoy, seguiré diciendo
si una pisada me tritura.
Aquí estoy, dirá mi substancia
tragada por un pájaro
convertida en carne o sangre
en aleteo
o canto
Aquí estoy
Nada pretendo
Ni siquiera ser la parra en mí dormida
¡Hay tantas!
Todas iguales y distintas
Pongo mi voluntad con la del viento que me arrastra
con la circunstancia que la acoge.
Con la mano de Dios que me transforma
en lo que soy
y no conozco
Y ya no soy semilla, sino viento
circunstancia
mano de Dios
y lo que soy.
(En el Jardín, fragment d’aquest poema publicat en una revista de poesia de Berkeley).