Els pròxims dies 30 de setembre i 1 d’octubre, l’auditori de la Fundació CAM acollirà l’III Congrés Nacional de l’Aigua d’Orihuela que s’ha convocat amb el títol ‘Fenòmens extrems: sequeres i inundacions’. A l’acte de presentació, que ha tingut lloc aquest matí, han assistit l’alcalde d’Orihuela, Emilio Bascuñana; la diputada de Cicle Hídric de la Diputació d’Alacant, Ana Serna; el director tècnic del Congrés i director de l’Institut de l’Aigua i de la Ciències Ambientals de la Universitat d’Alacant, Joaquín Melgarejo; i el regidor d’Agricultura de l’Ajuntament d’Orihuela, Víctor Valverde.

Valverde ha ressaltat “la importància del contingut d’aquest congrés en el qual apareixen aqueixes paraules que tan de moda s’han posat últimament com és la resiliència no solament per a inundacions sinó també per a sequeres. Participaran els millors professionals d’Espanya amb ponents de diferents universitats, del Ministeri per a la Transició Ecològica i de la pròpia Conselleria ja que al final el que pretenem és aprendre d’aqueixes experiències i, per descomptat, concretar tot allò que siga beneficiós per a poder lluitar contra aquests dos fenòmens extrems: les inundacions i les sequeres”.

Continua assenyalant l’edil d’Agricultura, que es tracta que, al final, la ciutadania patisca el menys possible. De fet, del congrés celebrat l’any passat, l’Ajuntament d’Orihuela, i concretament l’àrea d’Emergència, va traure moltes conclusions en les quals ja estan treballant. “Estem desenvolupant una aplicació informàtica per a alertes primerenques que puga sectoritzar el municipi per a no establir una alerta general. Ens vam adonar arran de l’última inundació que un missatge per a tota la població és necessari, però després cal continuar enviant missatges específics a uns certs territoris del nostre municipi i no a tot”.

Les ponències i comunicacions s’han dividit en diferents blocs: planificació, mitigació, infraestructures: avaluació socioeconòmica, ambiental i jurídica. El director tècnic del congrés aclaria que una cosa són les sequeres puntuals i una altra l’escassetat permanent que pateix la Conca del Segura i molt especialment la Vega Baixa. “Dins d’aqueix àmbit, les ponències dedicades al Transvasament Tajo-Segura són molt importants i, de fet, hi ha tres que van en aqueixa en aqueixa mateixa direcció. Es tractarà el canvi de la regla d’explotació amb el que es preveu en els cabals ecològics, la transformació i l’augment d’aquests”.

Un altre punt a destacar, en comptar amb la participació de la Confederació Hidrogràfica del Segura i la Universitat Politècnica de València, seran les possibles i potencials solucions per a les inundacions perquè “propostes i idees poden fer moltes però necessitem que això es concrete i s’estabilitze a través d’uns pressupostos, sobretot, els Generals de l’Estat. En aqueix sentit, no hem vist en les anàlisis cap participació directa compromesa de despesa de caràcter important destinat a això”, ha puntualitzat Melgarejo.

Precisament, enguany els temes sobre el que versarà el Congrés estan molt en concordança amb el canvi climàtic i l’informe de l’ONU on es posa l’accent que els fenòmens extrems seran més recurrents, amb majors problemes i amb pitjors efectes sobre el conjunt de la població civil. “Acabem de veure el que ha succeït a Alemanya i a Bèlgica amb les inundacions, fenòmens que fins ara havien sigut pràcticament insòlits en el Centre d’Europa, la qual cosa ha succeït al Canadà, – continua Melgarejo- el que està succeint a la Xina, a l’Índia i en altres llocs. Tant de bo nosaltres ens escapem enguany perquè la situació és perillosa, ja que la temperatura del Mediterrani està sent elevada. Estem ja entorn dels 27’5 °C i com arribem a les 28 °C és possible que tinguem una gota freda no sabem en quin moment ni quan ni com caurà però serà semblant a la inundació de Santa María de 2019”.

El Congrés tindrà 37 ponències i 45 comunicacions del qual s’extrauran propostes i comunicacions perquè les administracions i el conjunt dels ciutadans puguen tindre informació i coneixement amb la finalitat de resoldre aquests problemes que ens afecten directament.

L’alcalde d’Orihuela ha assenyalat que l’escassetat d’aigua que té aquesta zona va més enllà dels episodis de sequera o de qüestions naturals. “Tenim una escassetat crònica permanent d’aigua que la necessitem per a sobreviure i que té solució. Ara mateix, el proveïment a través del Transvasament Tajo-Segura està passant per una situació crítica que a més té aqueixos criteris científics i tècnics absolutament injustificats. És una finalitat política la que està condicionant el Transvasament Tajo-Segura amb una intenció clara de reduir-lo i, fins i tot, m’atreviria a dir de fer-ho desaparéixer”.

Bascuñana ha assenyalat que un altre tema que es tractarà en el congrés és el relacionat amb infraestructures. “L’any passat vam traure una conclusió molt clara i és que fan falta infraestructures. De poc serveix que ens aporten molts coneixements i idees si després no les desenvolupem. Per a tractar especialment el tema de l’excés d’aigua, dels episodis de pluges torrencials que es preveu que cada vegada seran més freqüents, cal atallar-los a través de generar les infraestructures necessàries”.

Dos anys després de la DANA de 2019 “seguim sense tindre concretades quines infraestructures hidràuliques s’abordaran i, sobretot, sense tindre pressupostades aqueixes actuacions. Continuem donant-li tornades a què farem si, no vulga Déu, aqueix calfament del Mediterrani ens porta altres pluges torrencials en aquestes dates o més endavant. Estarem pràcticament en la mateixa situació que vam estar fa dos anys. Esperem que no siga així i que les administracions competents punt la Confederació Hidrogràfica, el Ministeri i la Generalitat Valenciana facen tot el que siga a la seua mà, d’una manera ràpida, per a evitar que això torne a passar”.

Finalment, Ana Serna ha expressat que sembla que “quan arriben aquestes dates tots ens posem a tremolar i pensem veurem què passarà enguany. Lamentablement, han passat ja dos anys i l’òrgan competent, en aquest cas, la Generalitat de sobte es va traure de la mànega aqueix pla Vega Renhace que, com va dir Emilio Bascuñana en una ocasió, amb aquest pla per descomptat la Vega no renaix. Això no deixa de ser d’aqueixes grans campanyes de màrqueting a les quals ens tenen acostumats des de la Generalitat, però que, finalment, no es tradueixen en actuacions que és el que necessita aquesta terra per a previndre aqueix tipus de fenòmens que, lamentablement, cada vegada seran més freqüent”. Assenyalava Serna que des de la Diputació Provincial d’Alacant “sí hem fet els deures, si s’han pagat les ajudes de la Dana, mentre que des del Govern no s’han fet efectives encara”.