A la porta de la casa de Rosie hi havia un rètol que deia:”si vols assabentar-te d’un secret, crida tres vegades”. Katy va cridar tres vegades i Rosie va obrir la porta.

-Hola, Kathy.

-Hola, Rosie. Quin secret és aqueix?

-Jo no sóc Rosie -va dir Rosie. Aquest és el secret.

Així comença aquest sorprenent i meravellós llibre de Maurice Sendak titulat El letrero secreto de Rosie ( Editorial Kalandraka) la trama del qual transcorre en el barri novaiorqués de Brooklyn, sens dubte, fidel reflex del lloc on va transcórrer la infància de Sendak. Rosie i els seus amics jugaran al llarg de tota la història a ser uns altres, i en algun cas, com diu Kathy, una de les xiquetes de la colla, a donar-se la possibilitat de ser algú. A vegades, el tedi, l’avorriment més absolut aguaita les vides dels xiquets i xiquetes i aquests es donen una oportunitat, i amb el poder de la seua imaginació transformen la realitat que els embolica. Així i per art de màgia, Rosie serà Alinda la bella cantant o Alinda, la xiqueta perduda i oposada per l’Home Màgic, o un gran petard roig, o un gat dormit.

Els xiquets que apareixen en aquesta història convertiran els seus espais vitals en llocs emocionants, que ja breguen ells amb les emocions quan els toca ja que la infància és alegria i tristesa, tedi, temor i soledat, però també , goig , joc i festa, un aparador d’estats anímics, i sempre, una possibilitat per a imaginar i jugar a altres vides. Llibre molt divertit i molt necessari perquè els nostres xiquets i xiquetes de hui es miren en ell com en un espill, i potser tornen a poblar els nostres carrers i cases amb el seu enginy i fantasia capaces de crear altres escenaris més saludables. És de ressaltar en aquesta obra la presència de les mares, úniques representants del món dels adults, com a dones tendres, pacients i comprensives que condueixen als seus plançons per la senda de la imaginació.

El letrero secreto de Rosie és un llibre gojós que es presta al joc i la dramatització, a la caracterització, al ball, al cant i a la música, i al fet que els nostres xicotets posen en dansa totes les seues habilitats. La il·lustració transcorre en perfils suaus, de traços negres i imatges suaus esguitats per pinzellades en tons blaus i rojos. Tot és molt subtil i encantador en aquest llibre.