Dues propostes conjuntes de la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat de Múrcia (UMU), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) i el Cartagena Oceanographich Research Institute (CORI) aconsegueixen que el litoral d’Alacant i Múrcia es convertisca en àrea de conservació de taurons i rajades (Important Shark and Ray Area, ISRA) per la seua importància en l’ecosistema i científicament. Aquestes acaben de ser acceptades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), la primera mapificació sistemàtica en la història de zones importants per a taurons i rajades al Mediterrani.

El personal investigador ha aconseguit evidenciar la rellevància d’aquestes àrees per a la supervivència d’aquest grup d’espècies al Mediterrani després d’ardus mesos de treball de recerca, recopilació d’informació i escrutini per part d’un panell d’experts externs. Tant és així que de les més de 110 propostes d’ISRA inicials, solament se n’han acceptat 65 en tot el Mediterrani.

Les ISRA aprovades inclouen la franja litoral costanera murciana des de San Pedro del Pinatar fins a Calblanque i un sector profund entre el sud d’Alacant i el Seco de Palos.

Propostes

La proposta de la zona més succinta, situada entre San Pedro del Pinatar i Calblanque, ha sigut liderada per María Pozo-Montoro, investigadora del Grup d’Ecologia i Conservació Marina de la UMU i responsable de la coordinació de les dues propostes. La franja litoral costanera que va des de terra fins als 80 metres de profunditat i que inclou la reserva marina d’interès pesquer de Cabo de Palos i Islas Hormigas s’ha pogut evidenciar gràcies a la col·laboració ciutadana per part de bussejadors, pescadors i banyistes de la zona. Les fotos han sigut fonamentals per a demostrar la importància de l’àrea com a zona de reproducció i agregació de rajades desaparegudes en altres enclavaments del Mediterrani i en perill crític d’extinció com són el peix guitarra, la mantellina, l’àguila comuna i l’escurçana.

D’altra banda, la segona proposta ha estat liderada per la professora Francisca Giménez Casalduero, catedràtica de Zoologia i directora del CIMAR (Centre d’Investigació Marina de Santa Pola) de la Universitat d’Alacant. Aquesta zona va des dels 300 metres fins als 800 metres de profunditat i inclou muntanyes i formacions submarines singulars com són el Seco de Palos o El Planazo i un camp de pockmarks –depressions en el llit marí producte d’emanacions de gasos i fuita de fluids generats per l’activitat volcànica de la zona. Aquest espai és especialment rellevant com a zona de cria de taurons de profunditat, com el negret, i és una zona d’agregació de la rajada escrita, espècie endèmica del Mediterrani. 

L’objectiu principal dels ISRA és posar en el mapa internacional aquelles zones clau per a la supervivència d’aquestes espècies que pateixen el risc de desaparèixer al Mediterrani en absència d’actuacions immediates. Tanmateix, no són una figura de gestió i, per tant, no porten aparellada cap normativa de protecció de les espècies implicades. «Aquest és el primer pas per a assegurar que aquesta zona continua sent un oasi per a taurons i rajads al Mediterrani», ressalten les investigadores. «Aquesta informació és més pertinent que mai a mesura que ens acostem al 2030, data en la qual els països del món, incloent-hi Espanya, s’han compromès a protegir almenys el 30% dels mars», afigen.

Malgrat la mala fama immerescuda d’aquestes espècies, les dades científiques mostren que més del 50% de les espècies de taurons i rajades del Mediterrani es troben en alt risc d’extinció per la sobrepesca. Les conseqüències de la desaparició de taurons i rajades dels oceans ofereixen un escenari impredictible amb possibles impactes en les activitats humanes a causa de la important funció que compleixen en l’ecosistema. Taurons i rajades influeixen de manera determinant com a depredadors en la cúspide de les xarxes tròfiques, com també en el manteniment de la diversitat estructural dels ecosistemes marins. Les zones estudiades han demostrat ser un punt calent de diversitat d’aquests animals, i també un refugi per a alguns dels últims individus d’aquestes espècies al Mediterrani.