El Museu d’Art Contemporani i l’El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana presenten l’obra ‘Només a dues veus’ de l’artista Isidro Blasco, una instal·lació site-*specific inspirada en l’espai arquitectònic on se situa l’obra del seu pare, Arcadi Blasco.

Isidro Blasco (Madrid, 1962) viu i treballa a Nova York. Blasco és un dels millors exponents de l’escultura contemporània i un dels artistes més consolidats en el panorama internacional actual.

El regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alacant, Antonio Joaquín Manresa, acompanyat pel director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, la conservadora del Museu d’Art Contemporani d’Alacant, Rosa Castells i l’artista Isidro Blasco, han presentat aquesta dimecres la instal·lació.

L’edil de Cultura, s’ha mostrat molt satisfet de poder comptar en el MACA amb l’obra d’Isidro «inspirada en l’excepcional peça d’Arcadio Blasco ‘Recinto per a un assassinat legal’ de 1971 una obra emblemàtica de la Col·lecció Art Segle XX, amb la qual fins a desembre ocuparà un lloc destacat en l’hall».

Pérez Pont ha explicat que “aquesta peça d’Isidro Blasco ens convida a revisitar l’obra d’un dels artistes més representatius del nostre passat artístic més recent i ens permet redescobrir els materials, l’esperit i el sentit de la seua creació a les mans d’un altre gran artista com és Isidro Blasco”.

Isidro Blasco visita el MACA quan viatja a Alacant i sempre troba l’obra del seu pare al peu de l’escala, emmarcada entre els arcs de la vella Casa de l’Assegurada. La peça excepcional d’Arcadio Blasco, Recinte per a un assassinat legal de 1971 és una obra emblemàtica de la Col·lecció Art Segle XX. Es tracta d’una escultura en ferro i ceràmica que embolica un espai de repressió ideològica i ressonàncies polítiques.

Atrapat per aqueix espai i pel diàleg que estableix l’obra d’Arcadio amb l’arquitectura del museu, Isidro necessita tornar a ell i repensar-lo, en una espècie de viatge nostàlgic però obsessiu. En una d’aqueixes visites es conforma el projecte: l’artista analitza i dimensiona el buit, dibuixa i fotografia, puja i baixa l’escala, trau el cap i mesura seccions. Isidro Blasco ha decidit destruir el lloc i construir un nou espai per a impedir que caiga en l’oblit. I així sorgeix aquesta instal·lació site-*specific que es podrà visitar en el Museu fins a desembre de 2019.

‘Solo a dos voces’ és una obra complexa entre l’arquitectura, la fotografia i l’escultura. Una instal·lació en inestable equilibri que desplega de forma tridimensional el mateix espai que ocupa en el museu. Un espai dins del mateix espai. La fotografia cohesiona arquitectònicament els elements encara que l’estructura s’ha fragmentat i s’han destruït els angles de 90 graus. La multiplicitat de punts de vista, la fragmentació, la premeditada desarticulació visual, la ruptura de la continuïtat espacial, la nuesa constructiva… són característiques essencials del treball artístic d’Isidro Blasco.

Amb una gran economia de mitjans: unes planxes de contraxapat de fusta, centenars de caragols i gats de fuster i unes fotografies, l’artista ha construït un artifici irracional que reflexiona sobre el problema de la representació i ofereix un llegat de fragments, una analogia perfecta per a atendre els afectes on-over-inside els Blasco que funciona al seu torn com a reveladora de la imatge del món contemporani.