La regidora de Cultura, Mª Dolores Padilla, i la directora del Mubag, Joserre Pérezgil, han acudit aquesta setmana al Museu d’Art Contemporani d’Alacant, on l’obra propietat de la Diputació d’Alacant, «Oeta-*neg» de Víctor Vasarely, romandrà en la primera planta com a «Peça convidada» al costat de les obres d’art òptic i cinètic de la Col·lecció Art Segle XX.

La peça, un acrílic sobre tela, ha format part de «Llum i moviment. L’avantguarda cinètica a París 1950-1975», l’última exposició temporal del museu. Ara es converteix en la quinzena peça convidada, gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament i la Diputació d’Alacant.

Amb aquest programa d’exposicions titulat La peça convidada, el MACA pretén acostar al públic obres temporalment cedides per altres institucions i que en el Museu adquireixen un nou significat, en ser presentades com a exposició d’una sola obra en relació amb el context de la col·lecció permanent. La Col·lecció Art Segle XX permet per l’extensa nòmina d’artistes, la varietat d’obres històriques i els nombrosos moments estètics que es troben representats, un programa enriquidor d’invitacions. Obres concretes que, en diàleg, discussió, contigüitat o contradicció, es mostren immerses dins del context expositiu del museu.

Al mateix temps es presenta una renovació de l’exposició permanent de la Col·lecció Eusebio Sempere en la tercera planta.

L’exposició permanent de la Col·lecció Sempere del MACA s’ha renovat centrant l’atenció en l’obra escultòrica de l’artista tan variada que conservem: escultures lluminoses, reixes, escultures penjants, escultures basades, marbres… 13 escultures de mà de l’artista que sorprenen si atenem les seues pròpies paraules negant una vegada i una altra el seu treball escultòric:

“els meus últims treballs són una sèrie de mòduls als quals jo no dic escultures, perquè jo no sóc escultor i el concepte d’escultura és molt seriós. Són temes tractats en tres dimensions, emprant les sensacions materials en fosc o clar, el cromatge que reflecteix la llum… Per això quan em diuen que per què he fet els mòbils –als quals jo dic artefactes-, responc que ha sigut com un camí meu obert d’experimentació, no sé si vàlid o no, per a crear aqueixos materials i per a fer-los brillar en l’espai… M’abellia molt fer-los, incorporar a l’obra d’art una cosa pròpia del segle XX: els materials industrials, materials totalment fets i dirigits per mi i que són un altre aspecte del treball de les meues pintures”.

Certament el treball escultòric de Sempere és un acostament a la modernitat. No li interessen els mètodes escultòrics clàssics: ni buidatges, ni motles, ni modelatges. Tampoc s’assega identificat amb materials tan nobles com la pedra o el bronze; si les seues pintures, pròximes a la tradició miniaturista són deutores de la gran pintura barroca, -Zurbarán, Velázquez o Vermeer-, l’escultura semperiana s’instal·la en el seu temps: materials i tècnica emprats per la indústria en altres menesters se sotmeten al rigor matemàtic i vareta a vareta, conformen un volum escultòric que alhora i paradoxalment, està emparentat amb l’esperit clàssic.

Dos d’aquestes escultures són depòsit de Florencio Martín en el Museu d’Art Contemporani d’Alacant. Es tracta de l’escultures: trencament de l’esfera i esfera, totes dues de marbre tallat i poliment i de 1976.

S’ha renovat també la mostra dels gouaches sobre paper. 23 nous gouaches de l’època de París entre 1955 i 1960 vénen a enriquir l’exposició al costat del Relleu lluminós depòsit de la Col·lecció de la Diputació d’Alacant-MUBAG.