El MACA proposa uns tallers entorn de l’exposició de Bruno Munari que tenen com a objectiu experimentar i treballar lliurement amb els materials. El taller es transforma en una festa i el treball en tot un descobriment. La idea és que l’esperit lliure i creatiu perdure després dels tallers.
És una activitat per a gaudir en família, dirigida a majors de sis anys. Tindrà lloc els dissabtes del mes de juliol, 6 d’agost i tots els sábdos de setembre a les 11 hores. 
Les inscripcions, que s’obriran el divendres de la setmana anterior poden realitzar-se en el 965213156 o maca.educació@alicante.esEl edil de Cultura, Antonio Manresa, considera que aqueixos tallers educatius «són una oportunitat per a acostar-se a l’obra de Munari d’una manera lúdica i poder gaudir d’una extensa i excel·lent exposició que podrà veure’s en el MACA fins a finals de setembre».
Tallers de Bruno Munari
Bruno Munari va plantejar en 1977 per a la Pinacoteca di Brera de Milà uns tallers titulats Giocare amb l’art (Jugar amb l’art) on animava als xiquets a observar els diferents corrents artístics i experimentar amb tècniques i materials. El color, la forma i les textures es van convertir en eines de treball i van fer que ho xiquets mostraren una major predisposició a l’observació de les obres exposades. Més tard Munari va tornar a repetir l’experiència realitzant tallers als quals va anomenar Laboratoris, en els quals es concedia major rellevància al procés que al resultat final.
L’exposició
El MACA presenta fins al 25 de setembre una versió adaptada als seus espais de la primera exposició dedicada a Bruno Munari al nostre país, que va tindre lloc a Madrid entre febrer i maig d’enguany. 
Coorganitzada amb la Fundació Juan March, la mostra itinera al MACA per a continuar en el Museu Fundació Juan March a Palma i el Museu d’Art Abstracte Espanyol a Conca gràcies a l’acord entre aquestes institucions.
Hi ha artistes que han tingut una influència significativa en la cultura del segle XX però que no obstant això no són prou coneguts. Bruno Munari (Milà, 1907-1998), a qui Picasso va definir com “un Leonardo del nostre temps”, és un d’aqueixos casos paradoxals.
A través d’una selecció de més de 150 obres, l’exposició comissariada per Marco Meneguzzo, Manuel Fontán del Jonc i Aida Capa abasta tots els aspectes de la producció artística de Bruno Munari i posa de manifest l’amplitud de mitjans utilitzats per l’autor en la seua investigació plàstica i visual, sempre experimental i innovadora.
La mostra ha sigut possible gràcies a la generositat dels propietaris, que han prestat les peces de Munari durant aquest llarg període. Cal destacar entre ells a la Fondazione Jacqueline Vodoz e Bruno Danese de Milà, la Repetto Gallery de Londres, l’Arxiu Lafuente, el Museu d’Art Contemporani Helga d’Alvear, la Galeria Cadaqués, el Archivio Ugo Mules i diverses col·leccions particulars.
Aquesta monogràfica sobre l’autor ha sigut concebuda com si fora “una exposició col·lectiva de Bruno Munari” (subtítol que ell mateix va donar a una de les seues mostres), perquè presenta un conjunt molt variat de processos i resultats que, amb imaginació i mètode, va produir com per art de màgia una sola persona: Bruno Munari.
L’artista
En 1927, amb tot just 20 anys, Munari va exposar per primera vegada la seua obra, al costat de la dels artistes futuristes italians de la segona generació. Després s’allunyaria d’ells per a desenvolupar el seu propi projecte, extremadament singular. En 1930 donaria un gir cap a l’abstracció, que va culminar amb la seua primera “màquina aèria”, de la qual naixeria la sèrie de “màquines inútils”, curioses peces basades en el dinamisme de les formes. El primerenc interés de Munari per aquest tema li portaria més endavant a investigar amb tecnologies i processos llavors nous, com la fotocopiadora o la programació informàtica. Se succeiran els seus experiments amb llum i un tipus d’obres que malbarata enginy poètic, com els Fossili del 2000[Fòssils del 2000], les Sculture dona viaggio [Escultures de viatge],Forchette parlanti[Forquetes parlants], losPrelibri [prellibres]i els Libri illeggibili [Llibres il·legibles].
En paral·lel a la seua labor com a artista, Munari va desenvolupar una activitat molt rellevant com a dissenyador gràfic i editorial, en la qual va aplicar un mètode rigorós. Tota l’obra de Munari apareix animada per una forta vocació pedagògica. A la fi de la dècada de 1970 va posar en marxa en la Pinacoteca di Brera de Milà els seus “laboratoris Munari”, tallers per a xiquets amb propostes actives per a aprendre fent, experimentant i jugant.
La present mostra inclou un taller creatiu inspirat en l’obra de Munari especialment ideat per a l’ocasió, al qual es destina un espai propi en el qual xiquets, joves i famílies conviuran amb les peces del gran Alfabet Lucini, creades per l’artista a partir de materials diversos.