L’historiador i arqueòleg Marcos Martinón-Torres, catedràtic de la Universitat de Cambridge, s’ha incorporat com a comissari i assessor a l’equip del MARQ que ultima els preparatius per a l’exposició ‘Els guerrers de terracota de Xi’*an. Guardians eterns del primer emperador’. La mostra, inèdita a Espanya, es podrà visitar en el museu de la Diputació d’Alacant a partir del pròxim mes de novembre i fins a maig de 2021.
Així ho ha comunicat la vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, qui ha qualificat el fitxatge de Martinón-Torres com “un impuls definitiu que aporta al projecte tant el rigor científic abalado pels últims resultats de les seues investigacions, com la confiança de les autoritats xineses i dels responsables dels museus prestataris de les peces, donades les excel·lents relacions que el professor manté amb els arqueòlegs i investigadors de Xi’an, després de més de 10 anys de treballs conjunts en el propi jaciment”.
El nou comissari s’integra en el projecte al costat de l’equip de professionals del MARQ encapçalat pel director del museu, Manuel Olcina, el cap d’Exposicions i Disseny, Jorge Soler, el cap de la Unitat Col·leccions i Excavacions, Rafael Azuar, així com els components de la Unitat d’Exposicions i els responsables del disseny expositiu, el cap de l’Àrea d’Arquitectura de la institució provincial, Rafael Pérez, i Ángel Rocamora de Rocamora Diseño i Arquitectura.
Per part seua, Martinón-Torres ha mostrat el seu desig de “treballar amb un equip i un museu d’aquest calibre, amb una trajectòria excepcional. Estic segur que junts crearem una exhibició nova que donarà cabuda a l’arqueologia i la història però també a la ciència. Volem transmetre a tots els públics que visiten el MARQ en ocasió de l’exposició el procés d’investigació i els últims descobriments per a explicar com s’ha descobert el que hui sabem sobre l’emperador Qin i el seu món. Preparen-se per a una exposició diferent.”
Julia Parra ha confirmat que tant els guerrers de terracota com les peces que conformaran la mostra “constitueixen el número màxim d’aquestes relíquies culturals Patrimoni de la Humanitat que el Govern xinés autoritza en les seues eixides temporals del país”. Des de 2018 aquestes peces no han visitat cap museu europeu, sent la seua última eixida a la fi de 2017 en el Museu del Món de Liverpool. “En aqueixa ocasió, els guerrers van convertir aquesta ciutat anglesa en capital cultural d’Europa, la qual cosa esperem que ocórrega amb Alacant de la mà del MARQ i de la Diputació”, ha comentat la vicepresidenta.
Trajectòria professional
Marcos Martinón-Torres ocupa actualment la prestigiosa càtedra Pitt-Rivers de Ciència Arqueològica en la Universitat de Cambridge, a la qual es va incorporar després de més d’una dècada com a catedràtic en la University College London. També és president de la Societat Internacional de Ciències Arqueològiques i editor cap del Journal of Archaeological Science, la revista més destacada en el seu camp. Des de 2006 col·labora amb investigadors britànics i xinesos en un projecte que empra avanços científics per a revelar els “secrets” dels guerrers de terracota de Xi’*an i el mausoleu del Primer Emperador.
Amb titulacions acadèmiques en Història, Arqueologia i Ciències, Martinón-Torres és reconegut mundialment com un líder en l’aplicació de tècniques científiques en investigacions arqueològiques. Dirigeix i forma part de nombrosos equips internacionals d’investigació a Àsia, Europa, Amèrica i Àfrica, a més d’assessorar museus i col·laborar amb diversos mitjans de comunicació a tot el món.
Recentment, l’arqueòleg gallec va saltar a les primeres pàgines de l’actualitat internacional després de liderar una publicació en la prestigiosa revista Nature Scientific Reports. Aquest treball va demostrar que, en contra del que s’havia cregut durant quatre dècades, el sorprenent estat de conservació de les armes de bronze de l’exèrcit dels guardians de l’Emperador no es devia a un avançat tractament intencional amb crom, sinó a una casualitat: les condicions naturals del sòl de Xi’*an, com ara el seu pH, grandària de gra i humitat.
Comentarios