El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) obri al públic “Paraules visuals”, la nova exposició anual d’obres de la seua col·lecció, amb l’art i la literatura com a protagonistes. La mostra podrà visitar-se des de demà dimecres 26 fins al 25 de juliol del 2019, a la sala Arcadi Blasco.

El MUA selecciona cada curs acadèmic un conjunt d’obres, entre les més de 1.600 integrades en els seus fons, que permet plantejar una aproximació temàtica, formal o conceptual al patrimoni artístic universitari. Per a aquest curs, el criteri que ha guiat el treball dels responsables de l’Àrea Didàctica del MUA, Remedios Navarro i David Alpañez, ha sigut cercar les múltiples possibilitats de relació que hi ha entre diverses expressions artístiques –pintures, serigrafies, fotografies, collages, escultures, etc.– i formes literàries que van des dels cal·ligrames a la poesia visual, passant per la narració o els fotopoemes.

Més d’una vintena d’obres, fetes per 14 artistes, formen aquesta proposta multidisciplinària en la qual trobem poemes que són fonts d’inspiració i creació per als seus autors: els versos de Federico García Lorca es materialitzen en les formes dinàmiques de Ricardo Junio; l’espiritualitat de la poesia de Sant Joan de la Creu es fon amb la serigrafia d’Eusebi Sempere; les esquinçadores paraules de Jorge Manrique cantant la mort del seu pare són plasmades en el gran llenç i la paleta fosca d’Emilio Zurita; l’emoció dels poemes que Miguel Hernández dedica al seu fill és atrapada per la matèria de Rafael Maestro; la jove poesia de Raúl Morales García troba evocació plàstica en l’obra d’Albert Agulló; Ovidi Montllor canta els versos de Vicent Andrés Estellés i tots dos creadors inspiren el doble homenatge d’Antoni Miró.

En la mostra trobem també el recorregut invers que va de l’obra artística a la poètica; és el cas del poema creat per Margarita Borja per a la composició abstracta d’Elvira Pizano o dels textos poètics creats per Ismael Belda per als paisatges fotogràfics d’Ángel García Catalá.

Un pas més enllà el trobem en l’obra de Joan Brossa, en crear poemes-objecte en què es fusiona plenament poesia, pensament, volumetria i materialitat.

Un altre conjunt d’obres és el format per aquelles basades en personatges o obres literàries: Alicia en el País de les Meravelles inspira el políptic autobiogràfic dissenyat per Mónica Sans Carré; múltiples referències de la literatura universal estan presents en l’imaginari dels «Fragments del Mal Blanco» de Nacho Bolea i el personatge i les aventures del Quixot són retratats per Pepe Azorín i Wilheim Repsold.

El poema de Rafael Alberti «A la pintura», rebrà el visitant a través de la forma plàstica en els traços de María Dolores Mulá, que funciona a manera de síntesi. L’elogi que fa al que hi ha de raó i emoció, de llum i ombra, de realitat i somni en la creació artística, bé podria traslladar-se a aquell altre llenguatge essencial que és la paraula.