El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) obri un nou espai en les seues instal·lacions dedicat a l’artista de Mutxamel Arcadi Blasco, un dels artistes alacantins més reconeguts del segle XX, distingit amb el premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana en 2005 i el Premi Nacional de Ceràmica en 2010.

Amb el nom d’”Espai Arcadi Blasco”, la nova zona expositiva se situa en el rebedor de la sala El Cub del MUA i mostra una quinzena de peces escultòriques fetes per l’artista en els anys 80, 90 i 2000. Concretament, com detalla l’equip de tècnics d’art del MUA, “Les peces presents en aquest espai les va fer entre 1980 i 2001, dues dècades en les quals s’aprecia la maduresa artística de l’autor i en les quals tracta temes com els prejudicis i les mentides avalades pel poder, la por inexplicable i ancestral o la fugida del temps”.

Arcadi Blasco es va formar en la modalitat de pintura a les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid) i Sant Carles (València) durant els anys 40 i 50. No obstant això, la seua pràctica artística el va fer endinsar-se en altres àmbits com l’escultura, la vidriera i, sobretot, la ceràmica. La ideologia d’Arcadi Blasco es filtra eficaçment en la producció, i obté un resultat personal, de vegades polític, i sempre impactant. Aquestes característiques són fàcilment recognoscibles en les seues “Arquitectures per a defensar-se de la por”, on la ironia i el desencantament polític es materialitzen a través de la ceràmica. Especialment destacables són les “Rodes de molí”, una sèrie inspirada en el refrany “combregar amb rodes de molí” que reflexiona sobre les imposicions difícilment digeribles.

Les denominades “Noves arquitectures” són escultures ceràmiques monumentals, disseminades per tota la geografia espanyola, que adquireixen forma de torres, arquitectures defensives o arcs de derrota. Aquestes obres estan representades en el nou Espai Arcadi Blasco a través de maquetes, atès la colossal grandària de les peces definitives situades en espais públics.

A través de les seues obres, Arcadi Blasco pretén protegir-nos de la por en una incessant cerca de la raó i la llibertat. En paraules del mateix artista: “submergit en inquietant bellesa, pot l’home sentir-se immune als atacs exteriors”.